Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
A la darrera edició de la Nit de la Comunicació a les Terres de l’Ebre, el Col·legi de Periodistes de Catalunya va reconèixer la trajectòria impecable i el compromís amb la informació accessible de Guillem Carles Gonel, periodista impulsor de Sord Press, una agència dedicada a apropar l’actualitat a les persones sordes. Amb 77 anys, és el periodista més veterà acreditat al Parlament de Catalunya, on segueix de prop la política del país. De la seva activitat com a periodista i de la seva Tribuna Oberta en parla Gonel en aquesta entrevista en exclusiva per al Diari Més Ebre.
Fa poc vas rebre un homenatge durant la 6a Nit de la Comunicació a les Terres de l’Ebre. Què va significar per a tu aquest reconeixement i com valores el suport del Col·legi de Periodistes de Catalunya a la teva trajectòria?
L’homenatge de la VI Nit de la Comunicació que vam celebrar fa uns quants dies, significa un reconeixement a la tasca periodística que he portat a terme al llarg dels anys, i el també una demostració del recolzament del Col·legi de Periodistes de la demarcació Terres del Ebre. En realitat, aquest guardó m’ha sorprès molt gratament, perquè estic col·legiat al CPC demarcació de Barcelona i la meva tasca periodística l’he desenvolupat i portat a terme en aquesta seu des de fa més de 30 anys.
La teva condició de sordesa ha provocat que la teva carrera periodística sigui ben diferent de la d’altres periodistes. Quins han estat els principals reptes que has hagut d’afrontar com a periodista en un entorn oient?
En certa mesura, en un context periodístic diferent, especialment a les rodes de premsa de l’Executiu, el meu repte era donar visibilitat a través de la llengua de signes catalana (LSC) , en directe al canal 3/24 . Les meves preguntes sempre són directes a la portaveu (en off) i l’intèrpret el tradueix en oral a la portaveu. Precisament això és n repte d’un periodisme integrador en el camp de la comunicació visual .
Sord Press és una iniciativa integradora i molt valenta. Quins objectius et vas plantejar des de l’inici de l’agència?
Jo crec que era totalment necessària i, per descomptat, la decisió va ser valenta. La informació a través de la LSC és fonamental per traslladar a la societat un missatge de normalitat. Sord Press es va crear l’any 1976 (BOE Num. 80/ 2 Abril 1976. Registre d’Empreses Periodístiques). Impulsa un periodisme social i generador per construir paradigmes positius i inclusius lluitant contra les desigualtats.
Com descriuries l’evolució de la percepció i integració de les persones sordes en els mitjans de comunicació al llarg de la teva carrera?
Els mitjans de comunicació, en aquells anys, no tenien una visió per a la integració en termes periodístics i en conseqüència, la premsa escrita amb prou feines publicava continguts d’interès social. Cal tenir present que la sordesa es una minusvàlua invisible. A diferència del que passa amb altres casos, quan una persona sorda passeja pel carrer no es veu que sigui sorda, a diferència d’una persona cega, que porta un bastó o un gos pigall, o una persona que va asseguda en una cadira de rodes, per posar un exemple. Les persones amb sordesa com persones amb discapacitat, no minusvàlids, amb dret a tenir igualtat d’oportunitats.
Com ha influït la teva experiència personal en la manera d’abordar la cobertura de notícies i la teva perspectiva periodística?
Abordar les notícies, es per fer un periodisme social compromès amb els valors democràtics, per un altre costat el primer era el reconeixement de la Llengua de Signes Catalana (LSC), que en cap cas s’ha de confondre amb el Llenguatge de Signes, que es va aprovar al Parlament de Catalunya el 3 de juny de 2010, amb rang de Llei. Vol di que ara, al Principat parlem quatre idiomes: català, castellà , aranès i Llengua de Signes. La LSC disposa de la seva pròpia estructura gramatical, sintaxi i morfologia.
En aquest moment ets el periodista més veterà acreditat al Parlament. Com valores la resposta de les institucions catalanes, com el Parlament i la Generalitat, pel que fa a l’accessibilitat informativa per a les persones sordes?
La meva funció al Parlament és, simplement, el seguiment de les converses i entrevistes als diputats i diputades; però per avui per avui és impossible seguir els debats, ni tenir intèrprets presencials. Lògic, no soc diputat... TV3 i 3/24 sempre emeten en directe al principal amb subtitulació i finestreta amb intèrprets de LSC.
Què pots comentar sobre les conferències de Tribuna Oberta Sord Press i el seu impacte en la comunitat sorda?
Tribuna Oberta es porta a terme cada any amb el Col·legi de Periodistes de Catalunya, amb invitacions a personalitats del món polític, actors, esportistes oïdors i personalitats de la comunitat sorda. Han intervingut Artur Mas, El Tricicle, Tony Albà, Pep Guardiola, Joan Laporta... i infinitat de personalitats. Es va crear un Premi Sord Press, Comunicació No Verbal, que van obtenir Pep Guardiola, El Tricicle, Pablo Iglesias, etc.
Com veus el futur del periodisme accessible i quins canvis creus que són necessaris per millorar la inclusió de les persones sordes en aquest camp?
El primer paradigma és la presència dels intèrprets de LSC en tots els àmbits a nivell de comunicació, accés social, al CAP de Salut, a la justícia, i subtitulat en els canals de TV locals, de titularitat municipal i privada, perquè moltes persones sordes estan desinformades dels debats y les notícies. On està la igualtat d’oportunitats com a ciutadans i ciutadanes? Al món existeixen 97.000.000 milions de persones sordes, una xifra que espanta una mica. A Espanya, segons dades oficials, n’hi ha més d’un milió.
Quin bon consell pots oferir, des de la teva experiència, als periodistes joves que pateixen sordesa?
Per ser periodista essent persona sorda, cal valdre el doble. Creo que avui comença a treure el cap el camí cap a la universitat per als joves sords, els i les quals, tindran un futur prometedor, a més, amb les noves tecnologies del segle XXI al seu abast.
Per Roser Pros-Roca a Actualitat
