Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
L’any 1983 les televisions locals van sorgir com a rovellons. Va començar Cardedeu i després li van seguir altres canals amb més voluntat que recursos, però que es van convertir en precursores d’una forma d’ensenyar i de parlar dels municipis d’una forma molt concreta, a través de la pantalla. VAT, Vídeo Ascó Televisió és una d’aquelles pioneres que va començar a emetre fa 40 anys. Ara, quatre dècades després, celebra amb orgull el seu 40è aniversari. Josep M. Raduà és el president de VAT i explica la història de la televisió d’Ascó en aquesta entrevista en exclusiva per al Diari Més Ebre.
Josep M., Vídeo Ascó Televisió (VAT) celebra 40 anys, una edat a la que no s’arriba així com així...
Es clar que no. És un mèrit de tothom que ha passat per aquesta casa. Celebrem els 40 anys d'una televisió local que ha superat totes les dificultats que s’han presentat, adaptant-se als nous temps, però mantenint la identitat: una televisió d'un poble petit, però que vivim el ritme dels temps que ens ha tocat viure, amb la digitalització, les xarxes socials...
Ascó, vau ser dels primers en tenir televisió local?
Sí, de les Terres de l'Ebre i Tarragona ho vam ser. I és de les poques que es manté intacta, perquè hi ha hagut molts casos de televisions locals s'han agrupat formant concorcis i mitjans nous. Nosaltres continuem tenint vocació municipal, i VAT és de les poques que es manté. Els temps i les circumstàncies ho han fet així. Això també ens fa molta il·lusió.
Per celebrar l’efemèride del 40 aniversari vau organitzar un gran acte. Com va anar?
Va ser el dia 15 de febrer. Va acompanyar-nos la Xarxa de Televisions Locals i la seva directora va posar en valor el fet de ser els veterans de la televisió local, i més entesa com es va entendre en aquell moment. Nosaltres, tot i ser un poble petit, tenim un mitjà audiovisual que ho ha cobert tot durant aquests anys. Per això tenim un arxiu que és una joia, amb programes, reportatges, entrevistes a persones que ja no hi són...
És clar, és una generació que marxa amb el seu llegat i les seves vivències, però també es perden les fisonomies, la veu, clar, l'expressió, i poder conservar això és meravellós...
Sí, per això ara estem en procés de digitalització, per tenir-ho tot preservat, totes les cintes amb el contingut que s’han generat aquests 40 anys. Amb aquesta digitalització, que s'acabarà a finals del 2025, tothom podrà consultar qualsevol contingut des del seu ordinador, i ens agradaria, posar almenys part d'aquest material a disposició de la gent. Perquè clar, 40 anys, per molta gent, son mitja vida.
I a banda, teniu xarxes socials?
Tenim un canal a Youtube, que va molt bé, perquè, com sol passar, hi ha una sèrie de persones que no viuen el dia a dia del poble, però que hi estan molt vinculats. Llavors, a través de Youtube, segueixen l'actualitat d’Ascó a través de les notícies de la tele. Al nostre canal tenim entre 1.500 i 1.600 subscriptors, que per un poble que té 1.700 habitants està molt bé. Volem seguir aquesta tendència i ser un referent a nivell de comunicació municipal, de comunicació local. El dia de l'acte d'inici de les activitats dels 40 anys, en el meu parlament vaig voler posar en valor tothom que ha passat per la tele.
Quantes persones treballen a VAT?
Avui dia tenim una plantilla de 5 persones, però a l’acte de celebració dels 40 anys vam convidar més de 400 persones. Que és la gent que va passar per la tele aquests 40 anys, entre treballadors i col·laboradors. És moltíssima gent. Amb això hem aconseguit que VAT sigui una escola de televisió, una entitat més del poble amb la qual la gent tingui ganes de participar i se li pugui oferir la possibilitat de fer-ho.
Avui la tele es fa de forma molt diferent de com es feia abans, tant a nivell tècnic com de creació de continguts. Com ha evolucionat VAT?
L’evolució es veu de moltes maneres. A més, tenim un petit museu dins de la tele de tot aquell material que s'ha fet fins avui al llarg dels anys. Aquelles primers càmeres, els primers equips d'edició, i es va veient l'evolució. En aquest sentit, la tele sempre ha procurat mantenir-se el més actualitzada possible, dins de les nostres possibilitats, però tant al dia com sigui possible. A l’era de la digitalització vam comprar unes càmeres mòbils per poder enregistrar que, si es comparen amb les càmeres de fa 40 anys, gairebé es poden portar a la butxaca. L'Ajuntament d’Ascó, en el seu pressupost, també posta per la televisió local, però d'una manera o altra, la intenció és no dependre únicament del pressupost municipal. Quan va néixer la televisió, l'any 1985, ja hi havia la central però no entrava al pressupost a l'Ajuntament. Per tant, era molt amateur i per tant, es pot dir que la televisió ha crescut gràcies a que l'Ajuntament hi aposta, però la il·lusió és que algun dia sigui autosostenible.
Quins actes teniu previstos al llarg de l’any?
El mes de febrer van celebrar l’acte inicial al qual vam convidar tots els col·laboradors que han passat per la casa, a la gala dels 40 anys. En aquesta gala vam presentar les activitats que farem cada mes. Per exemple, al mes de març s'ha elaborat un vídeo amb nens de l'escola, dedicat al mes de la dona o al 8M. Al mes d'abril es farà un especial en directe la tarda per Sant Jordi. Després, com que en aquests 40 anys les activitats han sigut molt importants per al dret a la programació, hi ha una activitat que fa 35 anys que es diu Fer Ascó. A l’abril farem un concert de sintonies de televisió. Al juliol es farà formació en tema audiovisual per a la gent de la tele i oberta a tothom, per captar gent. També es farà un Khoot extraordinari sobre el poble, i al desembre presentarem la digitalització. A les jornades d'estudis territorials que es fan cada any sobre un tema diferent, al novembre es tractarà la televisió. Volem que cada mes hi hagi una activitat i que sigui molt participativa.
Se li intueix un gran futur a aquesta televisió, un de molt entusiasta...
Ara mateix crec que sí. A nivell de personal, volem fer ràpidament un procés d'estabilització i crear places per a persones professionals de la tele. Nosaltres tenim la sort de comptar amb la Roser Jordà, figura que vull posar en valor com a coordinadora. És una persona superentusiasta que mai veu pèls a les coses i les canvia per oportunitats. És una passada.
Qualsevol mitjà ha de tenir aquest tresor, més enllà de l’arxiu, de la difusió, la digitalització, el principal tresor és el seu personal. M’equivoco?
No, no t’equivoques. Per arribar a aquests 40 anys han calgut persones molt entusiastes, perquè fer tele és complicat. I la televisió, té diferents papers. Un de molt important és de notari de l'actualitat, del dia a dia; però també és la pervivència del passat amb aquest arxiu tant potent, i una font de veritat. I també és escola amb perspectives de futur. Que sempre estigui oberta, que la gent hi pugui col·laborar amb les seves aportacions. Aquest és el missatge que volem transmetre com a televisió local d'un poble petit.
Per Roser Pros-Roca a Actualitat
