La sequera que s’està gestant posa en perill la collita d’arròs i la biodiversitat del Delta. A aquesta situació cal sumar l'elevació del nivell del mar, la pujada de temperatures, les espècies invasores i la regressió. Comencem a veure els primers efectes del canvi climàtic i en parlem amb Francesc Vidal director del Parc Natural del Delta de l’Ebre.
Quines característiques fan del Delta un espai singular i especialment sensible a la sequera?
Los deltes, en sí, són espais canviants i dinàmics, que depenen del que passa al riu i del que passa al mar; però també hi ha canvis que provoquem els humans. El cultiu de l'arròs ha sigut un canvi molt important i necessari des del punt de vista socio-econòmic, però també des d'un punt de vista ambiental, ja que ha capgirat la dinàmica hidrològica d'un espai mediterrani que a l’estiu estaria més sec.
Així mateix, l'aportació d'aigua dolça a les badies ha canviat la biodiversitat, que segurament ara és més rica, perquè l'aigua dolça aporta més nutrients i fertilitat, i és en l’època de calor quan més s'aprofita. Per totes aquestes característiques, els canvis en l'aportació d'aigua al territori són especialment significatius i poden afectar-lo més que a altres indrets.
Serà suficient l’aportació d’aigua per garantir la biodiversitat del territori i el cultiu de l'arròs?. Quines mesures es prendran per fer-hi front?.
És molt important que aquesta aigua continuï arribant. Ara mateix, en un context de sequera i de restriccions, afegit al problema que s'ha tingut molt poc temps per planificar-nos, els pagesos no saben si podran acabar lo cultiu de l'arròs. El que hem de fer és gestionar molt bé aquesta aigua. Les comunitats de regants s'han hagut d'organitzar per veure com poden donar el servei als pagesos. En aquest sentit, ja hem tingut reunions amb el sector agrícola, la caça, la pesca i los productors de musclos. La idea general és maximitzar lo moviment d'esta aigua perquè passi per tots els ambients com l’agricultura, les llacunes i les badies, que la necessiten, també des del punt de vista de la biodiversitat.
L'Administració està posant recursos per agilitzar i millorar la gestió de l'aigua amb el programa (PIGADE) Pla Integral de Gestió de l'Aigua Dolça del Delta de l'Ebre, dins de l'Estratègia Delta. Hi ha bona disposició i ganes de col·laborar entre tots els sectors per trobar solucions.
Parlant de biodiversitat, pel que fa a la nidificació dels flamencs s'han sentit rumors que marxen a altres zones humides a causa de la sequera. És cert?
Aquesta afirmació no és molt exacta des del punt de vista ornitològic. Els flamencs són una espècie amb 40 milions d’anys d’antiguitat i estan acostumats a condicions extremes. No tenen un patró molt marcat de migració i vam movent-se segons on se senten més còmodes i troben aliment. De vegades, amb la cria fan igual. Habitualment, al Delta de l'Ebre crien a la primavera-estiu, tot i que fa uns anys que a la tardor s’observen comportaments d’aparellament, i fins i tot han arribat a pondre ous. Possiblement, aquesta nidificació inesperada a València és deguda a la pujada de les temperatures i no va lligada a l’episodi de sequera actual, ja que al desembre encara no ens afectava.
Som la zona zero de canvi climàtic a Catalunya. Com podem preparar-nos per fer front a situacions habituals de sequera i una pujada sostinguda de temperatures?
A les persones ens costen els canvis. Va vindre el caragol poma, que va ser un problema molt gran des del punt de vista mediambiental, i els pagesos s'han adaptat amb la sembra en sec. Vam patir el temporal Glòria i la pandèmia. Episodis així seran cada cop més habituals. Haurem d'anar implementant canvis, com per exemple treballar amb altres varietats d’arròs que necessitin menys aigua o noves tècniques de cultiu.
Hem de prendre consciència sobre els efectes del canvi climàtic, reflexionar sobre com utilitzem els recursos naturals i com cuidem el planeta. La conservació de la natura no és un caprici sino una necessitat de primer ordre, perquè és la nostra manera de viure la que està canviant. Són los nostres recursos, los nostres aliments i la nostra economia la que està en risc.
Per Més Ebre a Actualitat