Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
Respon a un moment personal delicat, perquè les qüestions de la salut sempre són sensibles. Però al mateix temps, també és l’explosió creativa ocasionada per la circumstància inesperada ocasionada durant el procés creatiu de cara a un nou disc. Va ser llavors quan a la Montse Castellà li van diagnosticar una sèrie de miomes que la van fer passar pel quiròfan per extirpar-li l’úter, deixant, com ella diu, “una cicatriu més i un òrgan menys”. Orgànic neix del procés catàrquic d’una nova forma d’entendre el cos i d’adaptar-se al seu nou funcionament. Montse Castellà ho explica en aquesta entrevista per al Diari Més Ebre.
La primera pregunta és obligada: Com et trobes? Com està la teva salut?
Estic molt recuperada de la meva intervenció. M’estic adaptant a la nova forma del cos i al seu nou funcionament, perquè m’han tret un òrgan que genera unes hormones i que contribueix a un funcionament general del cos. D’un dia a l’altre he entrat a la menopausa, no pas quan tocava, sinó d’una forma forçada. Però de la intervenció estic bé, he pogut tornar a fer exercici físic, i ara l’esforç es centra en veure com l’organisme reacciona a la menopausa, mirant d’eliminar les molèsties que genera, perquè afecta la veu, les articulacions. Però per sort, em sento forta de salut i agraïda perquè tot ha anat bé.
Orgànic és una explosió creativa després d’una situació complicada?
Jo crec que les persones acabem vehiculant el que ens passa a la vida. Els que ens dediquem a l’art, ho podem plasmar en una cançó, pintant un quadre o escrivint un llibre. Per sort, jo tinc una professió que és una eina terapèutica en sí mateixa i per tant, vehiculo tot el que dic, el que sento, el que passa al meu voltant, amb un cert accent biogràfic. Procuro que les meves cançons siguin eines per lluitar pel riu, pels trens, per la justícia social, i també per estimar, per demostrar afecte a les persones i per superar situacions i moments difícils, com ha sigut aquest que he viscut. Quan em van diagnosticar tenia clar que d’aquesta experiència en sortiria alguna cosa, només que la idea es va fer grossa i que en comptes d’una sola cançó en va sortir un disc sencer.
Com és Orgànic?
Orgànic és un disc que tothom es sentirà seu perquè cada cançó està vinculada a un òrgan del cos humà i als sentiments que genera. Per exemple, la cançó que parla de feminisme i igualtat està vinculada a l’úter, òrgan que jo ja no tinc; la cançó que parla d’amor està vinculada al cor, la cançó del ronyó es diu “Soltar llast” perquè a la vida hem d’anar buidant la motxilla de coses innecessàries, quan pesa massa. És un disc autèntic, molt visceral, que neix d’una situació complicada que explico amb tota naturalitat. La vida són moments bons i altres que no ho son tant. D’aquí la cançó que es diu “La bona mort”, perquè he pogut sentir la mort a prop i a més, des del cinquè disc fins aquest han marxat persones molt estimades que jo no esperava. Totes aquestes circumstàncies de la vida: estar vius, saber que estem bé però que podem morir, que hem de soltar llast perquè hem d’aprofitar el moment, tot això està vinculat als òrgans. Sóm orgànics, al capdavall.
El públic, com està rebent Orgànic?
Estic molt contenta perquè quan fer un projecte d’aquestes característiques vol dir tenir una mirada introspectiva sobre un treball molt personal, però amb la voluntat d’arribar a tothom i que agradi a molta gent. Quan poso el punt i final al disc és perquè estic satisfeta del treball i el poso davant del públic, però després el públic decideix si li agrada més o menys. Estic molt contenta perquè la resposta que rebo conté el mateix afecte amb el qual he fet el disc.
Si haguessis de destacar una cançó d’Orgànic i una altra de la teva carrera, quines cançons serien?
És molt difícil, perquè a totes les cançons hi ha una miqueta de mi, però si em fas triar diria que d’Orgànic seria “Monosíl·lab”. M’agrada treballar les lletres i aquesta està feta només amb monosíl·labs. El català és molt ric en monosíl·labs que tenen significat per ells mateixos i per tant, em va agradar jugar amb això i va néixer una cançó d’amor amb la que la gent que està enamorada s’hi identificarà ràpidament.
A nivell de la carrera, no seria on soc sense “És com un miracle”. És el primer single del segon disc i és la que em va posicionar amb un cert èxit dins el món de la música. Parla de la meva terra. És un cant a estimar el riu, el territori, la sostenibilitat i el medi ambient. Per tant, tot i que triar és difícil, jo diria “És com un miracle”.
La producció d’Orgànic també ha sigut molt important
Sí. El disc està gravat a Airestudios de Tortosa amb Josep Lanau “Mitxum” com a productor i amb el seu fill Josep Lanau Rua com a coproductor. Estic molt agraïda perquè tenen una manera de mirar la música molt semblant i complementària al que jo penso, però alhora aporten les seves idees i això fa que el projecte s’enriqueixi i creixi molt pel que fa a la sonoritat del disc i els arranjaments. Per altra banda, també vull destacar la discogràfica U98 Music, que ha confiat en mi i en Orgànic.
Per Roser Pros-Roca a Actualitat
