Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
El bon i encertat poeta Carles Fages de Climent (Figueres, 1902-1968) va escriure un poema, que va convertir-se en un prec: l’Oració al Crist de la Tramuntana, que deia:
"Braços en creu damunt la pia fusta, Senyor, empareu la closa i el sembrat, doneu el verd exacte al nostre prat i mesureu la tramuntana justa que eixugui l’herba i no ens espolsi el blat".
L’agricultura existeix des de fa uns 12.000 anys, quan en ple Neolític, els homos van convertir-se en sedentaris revolucionant la història i transformant la seva forma de vida a una supervivència que ja no depenia només de la cacera, sinó també dels dons de la terra. Si a través d’un forat temporal poguéssim veure què passava en aquell moment històric, segur que trobaríem a més d’un recol·lector mirant el cel i pregant als seus múltiples déus perquè els núvols de la pedregada passessin de llarg o, al contrari, que creixessin nuvolades que sadollessin la set de la terra. La veu popular és molt clara: el pagès vol “fems, sol i aigua al rec”. I si pot ser, tot en la seva justa mesura.
Avui en dia tot ha evolucionat, però l’oració d’en Fages de Climent es renova cada temporada: els pagesos, i les persones que tenen la seva activitat professional vinculada a la pagesia, segueixen mirant cap al cel esperant que faci el temps adequat perquè la collita vagi com toca i els beneficis reverteixin en més collites i en moviment econòmic. Si no hi hagués pagesia moriríem de fam, tinguem-ho clar.
Aquest any està resultant especialment complicat a causa de la sequera i la manca d’ajudes al sector. La campanya a les Terres de l’Ebre va començar amb un ensurt que es veia a venir, i és que la CHE va decidir reduir a la meitat el cabdal de l’aigua que havia de negar els camps i deixar-los a punt per a la plantada de l’arròs. Ara, amb el mes de juliol ben madur, els punts de vista dels regants de la dreta i de l’esquerra de l’Ebre són diametralment diferents: els de l’esquerra alcen la veu per demanar que la Confederació Hidrogràfica incrementi les dotacions d’aigua que tenen assignades, perquè el juliol és el mes decisiu per al desenvolupament dels arrossars. En canvi, els de la dreta consideren que el reg alternat és una solució acceptable, perquè la planta de l’arròs no pateixi en excés, i preveuen que el resultat final acabarà compensant el treball i la inversió.
A la falta d’aigua s’ha d’afegir una altra complicació: les onades de calor, aquestes glopades d’origen africà que acaben rostint-ho tot si no es té cura i els elements fonamentals per plantar-li cara, el primer dels quals, és l’aigua. Estem en el punt del peix que es mossega la cua. Resem tots plegats perquè la calorada passi el més aviat possible i la pluja caigui a bon ritme, pel bé de la gent del camp, que ara ja no només alça la mirada cap al cel, sinó també els seus crits cap a la conselleria o ministeri que ha d’aportar una solució en forma d’ajudes i tramitació de fons europeus. Les tractorades es van convocant, aplegant un bon nombre de protestants, fet que demostra la força de la necessitat imperiosa dels ajuts al camp i a la pagesia, un sector que es veu desatès si no és que es posa en peu de guerra, aprofitant que cada dia que passa, la palla va més cara.
Per Més Ebre a Editorial
