Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
Com diu la Laia, tothom l’hauria de viure, però no tothom pot fer-ho, perquè aquesta beca es concedeix, només, a estudiants d'excel·lent.
La Laia Subirats, de 16 anys, de Roquetes, és una de les persones privilegiades que aquest any han pogut fer la Ruta Quetzal, una iniciativa nascuda l’any 1979 de la mà del periodista i aventurer Miguel de la Quadra-Salcedo, amb l’objectiu de ser un punt de trobada i consolidació entre el jovent de 16-17 anys de la comunitat de països de parla hispana. Des de la mort del periodista el 2016 i fins a l’any 2022 la Ruta va estar parada, però l’any passat, el seu fill Íñigo va reprendre el projecte per a estudiants d’Espanya.
De fet, i a un nivell més personal, la Ruta Quetzal està pensada per ser un viatge iniciàtic en forma d’expedició en la que s’uneixen la convivència, la cultura i per descomptat, l’aventura.
La Laia Subirats ha viscut aquesta experiència i l’explica en exclusiva pel Diari Més Ebre.
Laia, què és la Ruta Quetzal?
Es tracta d’una beca a la que poden optar els alumnes que acaben 4t d’ESO amb un 10 de mitja. Hi poden optar estudiants de tota Espanya. Juntament amb la sol·licitud de la beca els estudiants han d’aportar la seva nota de 3r. d’ESO. Clar, tractant-se d’una convocatòria a nivell estatal la competència és alta i per tant, només els alumnes, nois i noies, que tenen una qualificació de 10 de mitja al seu expedient d'estudiant, poden optar-hi.
Quin és l’itinerari que els expedicionaris heu seguit al llarg dels 15 dies que ha durat la Ruta?
En l’edició de 2023, els expedicionaris Quetzal vam iniciar la ruta el dia 1 de juliol des de Vilanova d’Arousa i que es va anar desenvolupant al llarg de 14 dies fins arribar a Portugal, també seguint parts del Camí de Sant Jaume.
En quines condicions es fa aquesta ruta?
Doncs totalment a peu. El punt de trobada de totes les persones, les 200 que aquest cop vam fer la Ruta Quetzal, va ser Vilanova d’Arousa, a Pontevedra, i des d’allí vam anar seguint l’itinerari marcat. Excepte el viatge fins a Galícia, que el vaig fer sola en avió, la resta ho vam fer tot a peu. Va ser dur, perquè només arribar ens van donar una motxilla de 50l amb tot un munt de material que ens havia de ser útil, des de botes per caminar fins a samarretes, impermeable, jerseis, i també, per descomptat, el menjar i la beguda necessària per tots aquests dies en els que el temps ens va acompanyar amb bones temperatures, però també vam enxampar algun dia que va ploure. He de dir que els monitors i monitores ho van fer molt bé i que tota l’organització estava molt ben muntada. Va ser fantàstic.
magino que tractant-se d’una experiència tan única vas poder fer moltes fotografies amb el mòbil?
Doncs no. De fet, el mòbil només el podíem utilitzar 10 minuts cada dia per comunicar-nos amb qui volguéssim, però tots aquests dies no vam tenir cap pantalla. Els primers dies fora de casa trobava a faltar poder-me comunicar, però reconec que després va ser molt alliberador. (En aquest aspecte, la mare de la Laia, la Judit, apunta que en les primeres trucades la Laia apurava els 10 minuts acordats, però que després, les trucades eren cada cop més breus perquè a la Laia l’esperaven les amigues i companyes que havia fet a l’expedició per a les activitats que tenien previstes juntes. Ella ho interpreta com una magnífica senyal que la Laia ho estava passant molt bé i aprofitant el temps).
Ja veig que vas fer noves amistats ràpidament...
Sí, així és. Sempre passo per tímida, però a l’hora de la veritat, un cop vaig arribar al punt de trobada, ràpidament em vaig trobar amb companys i companyes. Tots estàvem igual perquè entre nosaltres no ens coneixíem, però es van formar grups i ara ens hem fet inseparables. Amb les amigues que he conegut ja hem quedat que aviat farem un viatge juntes i que no perdrem mai el contacte. Puc dir que és un dels aspectes de la Ruta que més m’agrada, les amistats i coneixences que he fet.
La Ruta Quetzal està pensada com un viatge iniciàtic i de fet, a la seva web s’explica el programa s’inspira en una màxima socràtica: “coneix-te a tu mateix i després projecta’t”. Què has après, Laia?
Doncs moltes coses: a conviure, a compartir, a aprofitar el temps, a gaudir del que tenim. He tornat molt contenta, molt renovada, amb la sensació d’haver crescut a tots els nivells, perquè precisament d’això es tracta. Fins ara em considerava una persona tímida i em costava relacionar-me, però ara en canvi, em sento segura i amb força per afrontar moltes coses que abans em feien por. Tot i que està molt ben organitzada, fora de casa m’he hagut d’espavilar pel meu compte, i aquest és un gran ensenyament.
De cara als propers anys segurament la Ruta Quetzal es tornarà a organitzar. Què li diries a les persones que volen optar per anar-hi i viure la teva mateixa aventura?
Que si en tenen l’ocasió, per res del món deixin perdre l’oportunitat, perquè és única. A l’inici de tot em vaig espantar una mica, però sabia que ho podria fer i en tenia moltes ganes. Durant els dies de l’expedició ningú estava sol. Tothom tenia un grup amb el que anar, una amiga amb la que estar, una mà de suport. Recordo un moment en el que vaig veure unes xiquetes que no eren del meu grup, però em vaig presentar i de seguida ens vam fer amigues. La col·laboració, el compartir, el viure aquesta experiència tan sensible i especial plegats i plegades, realment no té preu. Repetiria ara mateix.
Per Roser Pros-Roca a Actualitat
