Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
L’any 1983, els veïns de Deltebre van emprendre una lluita perquè la zona en la que residien, fos declarada parc natural.
Només van caldre uns mesos perquè el desig es convertís en realitat, esdevenint la zona humida protegida més gran de Catalunya. Ara, 40 anys després, recordem aquells inicis i fem un repàs als reptes de futur que es presenten al Parc Natural del Delta de l’Ebre. Ho fem amb el seu director, Francesc Vila, amb aquesta entrevista en exclusiva per al Diari Més Ebre.
Què hi havia a la zona abans del Parc Natural?
Abans del Parc s’havia portat a terme la transformació agrícola del Delta. A començaments del segle XX les zones naturals es van anar convertint en arrossars, però quedaven zones fondes que no es podien dessecar ni convertir en arrossars perquè eren molt profundes i no es tenia la capacitat humana de transformar-les en arrossars amb el treball humà o la força dels cavalls.
A partir dels anys 70 i 80 es va disposar de maquinària grossa com tractors, estacions de bombeig, fent que les zones més fondes es poguessin dessecar formant llacunes. Va ser llavors quan la gent de Deltebre van començar a reclamar la protecció de les basses, que eren un lloc on tradicionalment s’havia anat a buscar menjar i que oferia una gran riquesa. La petició es va escoltar i ràpidament, en pocs mesos, va sortir el parc natural. Era un moment que els deltebrencs s’havien segregat de Tortosa i el nou consistori tenia moltes inquietuds en aquest sentit.
Com és que es va anar tan ràpid, quan a priori sembla que el reconeixement d’una zona com a parc ha de ser més laboriosa?
Doncs per l’impuls dels veïns de Deltebre, però també perquè hi havia un coneixement dels valors naturals i per l’excepcional del Delta de l’Ebre. Hi havia estudis de naturalistes de la universitat que havien fet els seus treballs al Delta i per tant, va ser molt fàcil trobar l’excusa per engegar tot això. A Deltebre les basses eren privades i ho van ser durant molt temps, però a la part dreta, a Amposta i Sant Jaume d’Enveja hi havia una encanyissada que era un Coto Nacional de cacera i al final, la cacera i la pesca, van ser un element de protecció dels espais. Aquests van ser els inicis, l’intent de dessecació de les llacunes i la mobilització popular, però ja hi havia un fons de coneixement de l’important que era el Delta com a zona humida.
Ens enfrontem a un canvi climàtic i a una sèrie de circumstàncies meteorològiques que resulten inèdites per la seva freqüència i intensitat. Com afecta això al Parc Natural del Delta de l’Ebre?
Els deltes canvien d’una forma natural. Són el resultat d’una batalla entre el riu que porta sediments i el mar que vol escampar-los. Si guanya el riu els sediments s’estableixen fent créixer el delta, i si guanya el mar, el delta disminueix. Ara estem en un moment en el que el mar està guanyant força a causa del canvi climàtic i el riu n’ha perdut des dels anys 60. Per tant, tot i que són espais dinàmics i canviants, els canvis no ens agraden i la intenció és mantenir el mateix que ja coneixem. Així com perquè hi hagi canvis a la muntanya han de passar milers d’anys, el riu és tot un altre món i els canvis es produeixen en unes poques dècades.
Quines solucions s’estudien per millorar i resoldre aquesta situació?
Estem treballant en diverses solucions basades en el que fa la natura per nosaltres, que és protegir-nos. Pensem que els ecosistemes ens estan protegint i per tant, els espais protegits també poden ser espais protectors. Llavors, amb un diàleg constant amb els diferents actors a nivell polític, social, econòmic, prendrem les decisions que correspongui. Segur que sabrem adaptar-nos i entendre que de vegades caldrà enfrontar-se a situacions difícils, perquè és un espai que canvia caldrà que ens adaptem a aquests canvis de la forma més adequada, i anar veient què passa. De retruc, això és conseqüència de com estem tractant el planeta, acceptant que aquest canvi l’estem provocant nosaltres. El missatge d’aquests 40 anys és que com a societat, no només al Delta sinó a tot arreu, hem de canviar la manera com els estem relacionant amb la natura, perquè d’això depèn la salut dels ecosistemes.
La intervenció humana és evident, per bé i per mal. Potser el que més hauríem d’aprendre és a mirar sense tocar?
De ben segur. La protecció i l’observació de la natura com a bé comú és una qüestió de la societat, que necessita aquesta natura en bones condicions. Nosaltres, al llarg d’aquests 40 anys hem estat treballant per demostrar que protecció a la natura i desenvolupament econòmic són compatibles. Hem treballat conjuntament amb els sectors econòmics perquè sigui una oportunitat, perquè els visitants que vinguin al Parc Natural del Delta puguin gaudir del paisatge, de les tradicions, i que les empreses es puguin guanyar la vida amb els turistes i visitants.
El Delta, al final, és ric amb una sèrie de productes de qualitat extraordinària que val la pena destacar...
Així és. Cal posar en valor els productes locals com l’arròs, el peix, el marisc, els musclos, la sal, que tinguin un reconeixement i una marca comercial feta al Delta de l’Ebre, donant-els-hi un valor afegit. Tot això ho estem treballant i entenem que anem per bon camí. És un exemple de com la societat ens podem relacionar amb el medi natural sense deixar de progressar, pensant d’una altra manera i amb una mica de respecte, sobretot perquè ho necessitem, ja que cuidar la natura és una obligació que tenim com a espècie i com a humanitat.
Tot plegat fa que el Delta sigui un pol d’atenció turística de primer ordre a Catalunya.
Sí, i en aquest aspecte estem tractant amb els empresaris turístics. Molta de la gent que ve al Delta no passa per centres d’informació perquè és un espai on hi ha moltes entrades i sortides. Segurament el contacte més directe el tenen amb aquest restaurant o aquella casa rural. Per tant, estem formant els empresaris turístics perquè siguin un punt d’informació del parc i puguin aconsellar a la gent sobre com ho han de fer per gaudir del parc natural. També amb els ajuntaments, per regular els usos del parc. Cal poder millorar l’experiència i que no sigui un caos.
Com va anar la celebració dels 40 anys del Parc Natural del Delta de l’Ebre?
Va anar molt bé. Va venir el conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, que va anunciar que el parc tindria un Pla de protecció específic, on s’establiran les normes de gestió i ús del parc com a espai natural protegit. Hem trigat 40 anys en tenir aquest document normatiu, però la redacció es començarà a inicis de l’any que ve. Serà un procés en el qual s’escoltarà a tothom, especialment a les persones que viuen al Delta, i als gestors ens ajudarà a gestionar millor l’espai. L’acte institucional es va fer a l’Auditori d’Amposta, amb la participació del grup Deltebre Teatre, i una sèrie de parlaments. També hi va haver una part divulgativa, amb una sèrie de xerrades tractant sobre aspectes retrospectius del parc, de projectes que s’han anat fent al llarg d’aquests anys. Ara posarem el comptador a zero i començarem amb tots els temes actuals.
Per tant, ara us centrareu, sobretot, en el Pla de protecció específica?
Sí, perquè portarà molta feina, inclòs un procés participatiu en el que volem que intervinguin tots els actors locals per veure quina relació han de tenir amb el parc, tot i que hi ha una sèrie de normatives prèvies que s’han de respectar i que venen marcades per llei. Nosaltres, però, quaranta anys després, tenim molta experiència tractant tots els sectors: caçadors, pescadors, arrossaires, empreses turístiques, ecologistes. Tenim molt clar que volem ser una oportunitat per al desenvolupament del territori oferint la nostra singularitat, cultura, tradicions, tot el que ens fa diferents d’altres llocs. Aquest és un model acceptat per tothom i això facilita molt la redacció i la gestió futura del Parc Natural del Delta per relacionar-nos amb la natura sense malmetre-la.
Per Roser Pros-Roca a Actualitat
