Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
Flix, a la comarca de la Ribera d’Ebre, és una de les població activa, vital i entusiasta que després de les darreres eleccions municipals, encara el seu futur amb energia. El seu alcalde, Francesc Barbero, explica quins són els projectes previstos per a la població en els propers anys, en aquesta entrevista en exclusiva per al Diari Més Ebre.
Alcalde, com ha anat l’inici del mandat a Flix?
Doncs ha anat molt bé. Amb la il·lusió amb la que s’afronta qualsevol inici. Conservem la majoria absoluta que havíem obtingut el 2019 i per tant, em sento satisfet del resultat electoral i de tenir un mandat clar per als propers 4 anys.
Tanmateix, aquest inici de mandat ha començat a Flix amb un problema amb l’aigua potable que arriba a la població. Ho heu pogut resoldre definitivament?
Sí, l’estiu ha sigut una mica accidentat per l’aparició de trialometans a l’aigua potable. Això ens ha obligat a implementar la instal·lació d’uns filtres de carboni que resoldran qualsevol episodi de trialometans o altre component insalubre. A Flix tenim una casuística amb l’aigua potable, perquè compartim la captació industrial d’Ercros, que fa la primera potabilització. Aquest esquema l’haurem de superar, perquè la xarxa és vella i quan hi ha un episodi de sequera i els cabals del riu es redueixen, les matèries que baixen, especialment l’orgànica, en entrar en contacte amb el clor de la potabilització de l’aigua, crea aquestes cadenes del trialometans.
Quina solució hi ha per aquesta circumstància?
Farem una instal·lació de filtres de carboni, mentre bastim una alternativa de captació diferent de l’actual. Fa 10 anys que estem esperant que el Ministeri faci la inversió a la que es va comprometre. Vam demanar dipòsits, nous pous, una nova potabilitzadora, però el Ministeri se n’ha desentès. No ho hem aconseguit ni nosaltres ni l’ACA, que també participava al Pla de Restitució. Des de Madrid ens han comunicat que no pensen complir. Però si aquestes actuacions fa 10 anys eren necessàries, 10 anys després són urgents. Per tant, si el Ministeri no fa l’obra, ja la farem nosaltres. L’ACA finançarà el 70% de la instal·lació, però anem 10 anys tard. Al desembre farem la licitació per començar les obres i que a l’estiu estiguin plenament operatives.
Quins altres projectes teniu previstos de cara als propers quatre anys a Flix?
Doncs tenim projectes que amb la finalització de les obres de descontaminació del pantà obren un altre camp a l’embassament de dalt, que és un dels espais que volem revitalitzar al municipi. Sempre diem que tenim dos rius, el riu de dalt i el de baix, perquè hi ha un gran meandre que fa que el riu passi dos cops per Flix. El riu de dalt ara el farem servir per pràctiques esportives i d’oci. Estem treballant amb l’IDECE, que és qui gestiona el canal navegable, en un projecte d’enginyeria que permetrà adequar aquest tram i recuperar la resclosa de Flix. Té 12m de desnivell i obrirà un gran tram de riu des de l’assut d’Ascó fins a l’embassament de Riba-roja, amb 15 quilòmetres de riu per a usos i pràctiques de navegació. El primer que pensem fer és l’organització de regates. Estem treballant amb la Federació Catalana de Rem, perquè no hi ha espais a Catalunya ni a l’Estat, que tinguin un tram de 3 km en línia recta prou amples com per encabir 8 embarcacions i fer competicions internacionals. Estem estudiant la viabilitat, perquè pot ser un dels grans projectes del mandat.
A banda, tenim un projecte fonamental, que és la construcció del nou CAP. Estem a la darrera fase de cessió dels terrenys i l’enderroc dels edificis del solar, i esperem que la redacció definitiva passi pel Ple de desembre. Estem contents de poder tirar endavant aquest equipament pel poble i posar al dia un aspecte que també important: disposar de qualitat assistencial i mèdica, equiparable a qualsevol altra ciutat.
Per aquests i altres projectes, compteu amb subvencions d’administracions superiors?
Sí, a Flix tenim uns grans serveis tècnics que fan un sobreesforç de gestió, dedicació i temps, però estem contents d’haver aterrat projectes importants com el del mercat municipal, amb gairebé 500.000 euros d’inversió per revitalitzar-lo i dotar-lo d’instruments de digitalització que el convertiran en un punt d’irradiació sobre el comerç i la població.
Un altre gran tema, subvencionat amb Fons Next Generation és la planta de biogàs per la que hem aconseguit 1.3 MEUR. Aquesta planta complementarà l’oferta de sòl industrial amb gas renovable. Altres actuacions menors són el paquet d’inversions en mobilitat i seguretat vial, a base de ressalts i d’adaptació per a persones amb mobilitat reduïda; i la darrera és una subvenció de 50.000€ per actuar a l’Ebre, amb una restauració de la zona del passeig, eliminant espècies al·lòctones, i a la zona recreativa dels xops.
També disposareu dels Fons de Transició Nuclear, que ara estan en procés de reglamentació?
Sí. Al gener esperem enllestir un text consensuat perquè la Generalitat l’aprovi. Els ajuntaments estem planejant com invertirem les transferències de la Generalitat per als fons del 2023, que han de recolzar el teixit productiu. Però mentre, també reforçarem els serveis de dinamització econòmica dels ajuntaments. En el cas de Flix passa per un obrador compartit, perquè els productors agroalimentaris locals puguin treballar sense invertir en un obrador, perquè en farem un que el puguin fer servir tots. Altres projectes són la millora d’instal·lacions del centre d’empreses, que reforçaran el municipi en temes de promoció econòmica.
Un altra gran tema que afavoreix Flix és la connexió de la troncal de fibra 5G que s’ha produït darrerament.
Sí, des de fa un mes i mig les companyies locals s’han connectat a la troncal de la Generalitat que passa per l’eix de l’Ebre, la C-12 Lleida-Tortosa. Això és la culminació de molts anys de feina per aconseguir que es construís la infraestructura i que hi hagués prou iniciatives privades interessades en desplegar a Flix. Tenim una oferta que resulta envejable en un entorn rural com el nostre. Això fa que amb aquesta connexió troncal, tanquem un dels aspectes que necessita qualsevol territori que es vulgui desenvolupar, captar i retenir persones i empreses, perquè les telecomunicacions són fonamentals.
A banda, Flix és una població molt activa a nivell cultural, amb un gran teixit associatiu.
Efectivament. Tenim una cultura del associacionisme que ve de lluny, motivada per la industrialització primerenca que vam tenir a primers del segle XIX i que provocava canvis socials com ara l’aparició del temps lliure, una cosa que a les societats rurals agràries no es donava, i a Flix es va donar durant tot el segle XX. Això va potenciar tota mena de clubs i associacions, dels quals tenim aquesta herència d’activisme i de dinamització que fa que en qualsevol mes de l’any tinguem caps de setmana pleníssims d’activitats, com les Jornades i Congressos de cuina del primer nivell a nivell de país, el GastroEbre que vam fer al mercat municipal; també recreacions de la Batalla de l’Ebre com la que vam viure fa dues setmanes, que és la més important de Catalunya en termes de Guerra Civil a nivell militar, però també des del punt de vista de l’impacte social i cultural. Representacions de teatre, el Premi Pont de Ferro amb el qual hem guardonat el doctor Sánchez Cervelló. Recuperar la memòria democràtica és un dels eixos d’aquest mandat, aprofitant que passem un moment dolç, amb una Generalitat que hi creu i hi destina recursos. I al llarg de l’any la nostra agenda cultural és extensíssima.
Per Roser Pros-Roca a Actualitat
