Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
Diuen que totes les revolucions es gesten, i l’actual que protagonitza la pagesia, també.
Imagineu-vos la caldera d’un volcà. No s’omple de magma i esclata d’avui per demà, sinó que el material que conté es va acumulant amb decennis, potser centenars d’anys, i va augmentant la seva pressió fins que al final rebenta per dalt i per les costures causant un enorme cataclisme, una crisi natural que també necessitarà molt de temps per reordenar-se.
La revolució dels pagesos que estem vivint aquests dies també s’ha creat sota la força aclaparadora de qui se sent maltractat de moltes formes diferents. Llegir uns quants titulars referits al món de la pagesia publicats aquest darrer any, i agafats a l’atzar de diferents mitjans, ens ajudarà a fer-nos una idea del que passa: “Alls, pastanagues i enciams multipliquen per sis el seu preu des del camp fins al consumidor final”; “A tot el món els pagesos pateixen el mateix: no reben un preu just pel seu esforç”; “El pagès més jove després de mi ja té 40 anys”; “Preparar el paisatge contra el canvi climàtic”; “Els pagesos donen per perduda entre el 60% i el 90% de la collita d’oli d’oliva”; “L’increment del preu, únic consol per als productors de raïm”; “El protagonista d’’Alcarràs’ deixa la pagesia: no hi ha res a fer”; “Sense pagesos no hi ha menjar, ni boscos, ni paisatge, ni futur”.
Aquesta és la qüestió: ni menjar, ni paisatge, ni futur. Estem parlant d’un sector, el de la pagesia, masculinitzat, desprestigiat, desvaloritzat i envellit, en el qual el relleu generacional veu que seguir el camí del pare i de l’avi és abocar-se a un treball 24/7/365, fet en unes condicions dolentes i amb uns rendiments que amb prou feines donen per viure, sempre a mercè dels mandats dels despatxos que estan a centenars de quilòmetres de la realitat diària del terròs i les explotacions. Aleshores, no és normal, i fins i tot raonable, que la caldera volcànica de la pagesia estigui a punt de rebentar pels quatre cantons? La resposta és si.
Tothom té dret a tenir un treball digne i del qual pugui viure, i per alguna raó difícil d’entendre, la feina dels pagesos té una pàtina de descrèdit que no respon a res. Als pagesos cada cop se’ls demana més: que ajustin preus, que no utilitzin segons quins productes fitosanitaris, que facin de gestors de les seves explotacions, que donin compte exhaustiu de cada moviment que fan mil·límetre per mil·límetre, i la paperassa a tramitar és tanta que passa per davant de la seva feina. I sempre amb l’amenaça de les sancions administratives. Per no parlar del menyspreu de les grans empreses distribuïdores, a les quals els és exactament igual comercialitzar, per dir alguna cosa, avellanes del Baix Camp o de Turquia, perquè tot són avellanes i el preu reporta més guanys d’intermediari. I el mateix amb els cítrics, la fruita seca, amb tants productes que de quilòmetre zero tenen un preu, i en canvi, comprats a l’altra punta del món, en tenen un altre ridículament més baix.
Els pagesos i les pageses són vertebradors del territori. Són els que omplen les prestatgeries dels supermercats i les botigues de la fruita i verdura que conreen i que cobren a cero coma. Però també són els qui llauren quan els grans incendis amenacen d’engolir-ho tot. Els que miren el cel i preguen perquè la pedregada seca es fongui muntanyes enllà. Els que pateixen la sequera més que ningú a les seves explotacions. I ara són els que surten a defensar el seu dret a viure de la seva feina. Ho fan a marxa lenta, en grans concentracions de tractors que avancen des de totes les comarques en direcció a Barcelona. Ells i elles, que fan una feina efectiva però silenciosa, ara es faran escoltar perquè tothom sàpiga a quines problemàtiques s’enfronten. I també per mostrar clarament a quina panorama ens enfrontem la resta de persones, si ells pleguen i abandonen la terra. És un horitzó al que de cap manera estem preparats per enfrontar-nos. Estem tan acostumats que quan anem a comprar hi hagi de tot, que ni se’ns ha passat pel cap que aquella fruita i verdura creix sota la mirada atenta del pagès que la vetlla i la cull perquè ens arribi fresca, saludable i saborosa. La defensa de la pagesia no és un afer només de la pagesia sinó assumpte de tots i totes, perquè en siguem o no conscients, ens hi va la vida.
Per Més Ebre a Editorial
