Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
El COPATE (Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre) és una entitat que dona servei i assessorament en distints temes als municipis ebrencs.
Assessorament i gestió sobre la gestió de l’energia i la transició energètica dels municipis, la salubritat, i d’una forma molt especial, la gestió de residus. A banda, també administra la marca Reserva de la Biosfera. Parlem sobre el COPATE amb el seu president, Ivan Garcia Maigí, en aquesta entrevista en exclusiva per al Diari més Ebre.
El COPATE dona servei a totes les poblacions de les Terres de l’Ebre. Com ho feu per gestionar el dia a dia i ajudar les poblacions?
El COPATE és un consorci prestador de serveis, principalment sobre els residus i la salubritat, especialment al Baix Ebre i el Montsià. Pel que fa a la salubritat, actua sobre les plagues, portant el control del mosquit al Delta de l’Ebre, i de la mosca negra al riu Ebre. Només aquestes dues actuacions ja representen una quantitat de diners molt elevada. Per tant, el consorci executa l’acció i després passa els tributs als ajuntaments. També gestiona la marca Reserva de la Biosfera. L’altra pota de la seva funció es correspon a l’apartat d’energia. A nivell pressupostari, dels 19 MEUR dels que disposa el COPATE, el 80% van per la gestió de residus a tots els municipis del Baix Ebre i el Montsià.
Una de les campanyes més importants que engega el COPATE és contra el mosquit i la mosca negra de l’Ebre ara tot just heu començat. Com es presenta en època de sequera?
Per sort, a la conca de l’Ebre i d’aigua sempre en baixa. No és la sequera el que afecta la mosca negra, sinó la temperatura. Els tècnics, en la primera fumigació que es va fer la setmana passada, han detectat que les larves estan molt més avançades que en anys anteriors. Això és perquè hem passat un hivern de màniga curta. Primer de tot els tècnics fan tractament al punt en el que han detectat les larves. Passats 15 dies estudien com ha funcionat fent el seguiment, i així fins als 6 tractaments que es fan al llarg de tot l’any. És una feina molt minuciosa , però que en els darrers anys ha funcionat molt bé. És important seguir aquests sis tractaments i per això cal aconseguir el finançament corresponent. Aquí hi intervenen administracions superiors i ajuntaments i en aquest moment estem tancant un acord per fer la licitació. Si al final no hi hagués acord voldria dir que hi hauria algun tractament menys.
Què passa si no es fan els tractaments que toca?
Doncs que haurem de conviure amb la mosca i amb el mosquit, amb tot el que comporta tant per al turisme com per la gent que vivim al territori. En el cas del mosquit ja fa anys que el món local participa en les campanyes. Si no hi hagués la participació del món local la licitació final no podria ser tan gran i el nombre de tractaments baixaria. Llavors, com que l’estiu s’allarga tant pot ser que en alguna ocasió s’hagin d’ampliar els tractaments. Això és el que intentem transmetre als ajuntaments.
Són molt cars aquests tractaments? De quants diners estem parlant?
Estem parlant de més d’un milió d’euros el tractament global del mosquit i 575.000 euros el de la mosca negra.
Els ajuntaments tenen recursos limitats i per tant, si no intervenen altres administracions superiors, deu ser molt difícil arribar a aquests imports.
Sí, la Generalitat de Catalunya aporta el 50% del tractament, i la Diputació de Tarragona un altre 25%. Però també demanen que els ajuntaments facin la seva aposta. En el cas del mosquit l’aportació dels ajuntaments és una quantitat que comença a fer mal i en el cas de la mosca la proposta ronda entre els 1000 i els 5000 euros. Per als pobles petits poden ser molts diners, però són molts més els diners que deixen de guanyar si tenen l’afectació de la mosca. Sempre dic que els ajuntaments ens es gastin els diners en una xaranga en comptes de fer-ho en el tractament, perquè és possible que de la xaranga no en puguin gaudir perquè se’ls estan menjant les mosques.
A nivell econòmic, la campanya de la mosca i el mosquit és la més forta que teniu?
Sí, de l’apartat de salubritat sí. Després, la major part del pressupost del Consorci se l’emporta la gestió de residus. Som gestors de l’abocador de Mas de Barberans. Els tema dels residus és un monstre. Prestem el servei de recollida i gestió; però sí, a part d’això el següent ja és el tractament de la mosca i el mosquit.
El món local també té molt a dir en la qüestió de la recollida de residus...
Sí, els alcaldes i alcaldesses sempre es queixen que aquest és un servei molt car, però quan es coneix la gestió que necessita s’entén millor. Les persones associen que la gestió de la brossa s’acaba quan el camió buida el contenidor. De tot el procés aquesta operació és la més barata. El COPATE cada trimestre paga 900.000 euros del cànon de la fracció resta, i això és el que ha de recaptar de tots els municipis.
Com es poden reduir aquests 900.000 euros?
Doncs reciclant millor. Si els percentatges de reciclatge en els que estem ara, que són entre el 50 i el 55% pugessin al 80%, la taxa baixaria i la ciutadania també ho acabaria notant.
És trist que hi hagi persones que no siguin conscients de la importància de reciclar correctament. No se n’acaba d’aprendre?
El problema està en les persones que no reciclen. A l’abocador de Mas de Barberans es veu la magnitud de la tragèdia. Cal consciència, no hi ha altra. Els ajuntaments han fet mil campanyes d’informació però a la gent se l’acaba convencent tocant-li la butxaca. Enguany hi ha hagut una pujada important de taxes per part dels municipis. Però l’any que ve el preu s’incrementarà perquè l’abocador de Mas de Barberans està gairebé al 100% de la seva capacitat, i durant un any o un any i mig caldrà portar la fracció resta a un altre abocador. Això generarà un augment de costos pel transport. A banda, entrarà en funcionament una normativa europea que diu que l’Ajuntament ha de fer pagar la totalitat dels costos del servei.
Una altra competència important del COPATE fa referència a la gestió de l’energia, estem parlant de la transició energètica que tant els ajuntaments com el veïnat estan fent?
Sí, toquem l’aspecte de l’assessorament als municipis que volen fer les actuacions necessàries en aquest aspecte, i també el dels recursos que s’intenta aplicar per tenir estalvi. En el cas de l’abocador, que és el principal centre logístic del COPATE, fa un parell de mesos es va estrenar una planta que aprofita el gas metà que es produeix al mateix abocador. Aquest gas es canalitza a la maquinària, convertint-lo en energia per a l’abocador. Ara també sortirà a licitació el projecte per a la instal·lació de plaques fotovoltaiques a l’abocador, que és un gran consumidor d’energia, fent-lo totalment autosuficient. Fins i tot tindrà uns excedents que podrà vendre a fora.
El COPATE també gestiona la marca Reserva de la Biosfera. Quines accions teniu previst emprendre per difondre-la dins i fora del territori?
Com sempre passa, per poder donar servei cal tenir pressupost. Per a la Reserva estem tancant un finançament garantit per part de la Generalitat, per poder executar totes les actuacions que creguem oportunes pel que fa a divulgació i preservació. Estem demanant, i sembla que ho aconseguirem, és un finançament garantit anual perquè la Reserva tingui una estructura fixa, un pressupost adequat, i que la Reserva tingui la capacitat de demanar subvencions per destinar-les a diferents actuacions.
La Reserva de la Biosfera és un segell importantíssim per a les Terres de l’Ebre i cal tenir-la en compte per a tot, no?
Sí, però necessita d’una infraestructura que la sostingui, incrementar el nombre de gent d’empreses del sector turístic, hoteler, agroalimentari, que estan acreditades per fer de comercials pel territori donant a conèixer la marca i traslladant-la perquè tothom la vingui a conèixer. S’està tancant aquest acord de finançament garantit per part de la Generalitat, i llavors sí, ja es podrà donar l’impuls que necessita tant la marca com el territori.
Per Roser Pros-Roca a Actualitat
