Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
Com tothom ja sap, el plenari del Parlament de Catalunya en el qual es debatien els pressupostos, va ser un fracàs inesperat.
Precisament aquest plenari, que és el més important de l’any perquè d’ell surt la decisió de com es distribueixen els diners dels que disposa el Govern per finançar els projectes previstos per al país. Estem parlant dels tercers pressupostos de la catorzena legislatura els que, segons les veus autoritzades que els van confeccionar, eren els més socials i expansius de tots els que fins al moment s’havien posat a disposició dels diputats i diputades del Parlament.
Passava el 13 de març. El Parlament va rebutjar tramitar els pressupostos per a l’any 2024 perquè el grup dels Comuns, amb Jessica Albiach al capdavant, va posar un veto excusant-se en el projecte Hard Rock, del que els pressupostos no deien ni una paraula. Per això, el president Aragonès va haver de prendre dues decisions importants: la primera, prorrogar els pressupostos de 2023, i la segona, convocar eleccions fixant-les per d’aquí a un mes.
Conseqüència de tot plegat, Catalunya no té pressupostos i, si bé és cert que amb comptes prorrogats es pot funcionar, la qüestió és la confiança o la seva falta, que els distints grups parlamentaris han demostrat. Perquè a l’hora de la veritat, el tema Hard Rock sonava com una raó baladí, insuficient per tombar un projecte de pressupostos tan vital com aquest. Més encara en un moment en el que sembla que l’economia catalana està gaudint d’un cert creixement, d’uns nivells d’ocupació que recuperen valors anteriors al 2008 i d’un dinamisme molt interessant pel que fa a les exportacions i la inversió estrangera, entre altres paràmetres a tenir en compte. I això malgrat la pujada dels tipus d’interès i del preu de la cistella de la compra, que pressiona les famílies, tot i que la previsió és una certa estabilització de cara al 2024. I per descomptat, tenint molt presents elements externs i poc controlables com el canvi climàtic, que també té la seva afectació econòmica i pel que fa al desenvolupament.
Sigui com sigui, que Catalunya no disposi dels seus pressupostos té unes derivades que recauen directament sobre la ciutadania i que són molt poc desitjables, com per exemple, la paralització de 7 MEUR per afavorir que I2 sigui gratuït a les escoles catalanes, igual com el xec escolar de 100 euros que passa de llarg per als alumnes de secundària, per no parlar dels 50 MEUR que estaven previstos per millores educatives. Les 1000 noves places per a la gent gran i persones amb discapacitat hauran d’esperar a una nova oportunitat, perquè sense pressupostos no es podran oferir. I també quedaran en standby els 190 MEUR destinats a reforçar l’atenció primària i l’augment del 7% del pressupost en salut mental. Les universitats no podran aplicar la rebaixa de les matrícules. Són, tots ells, temes socials, cabdals, fonamentals per afavorir el benestar i el favorable desenvolupament de les persones. I més enllà, els 1000 MEUR destinats a fer front a la sequera, també queden bloquejats i sense efecte. Llavors, perquè els projectes segueixin el seu curs, el Govern ha de portar-los al Parlament d’un en un i proposar ampliacions de crèdit. En concret, la darrera aprovació és d’un suplement de crèdit de 1850 MEUR per a despeses urgents i necessàries.
Aquestes són només algunes de les seqüeles del no als pressupostos, però n’hi ha altres, com ara el malestar generat, la inestabilitat política, i també la borratxera electoral que això representa per a la ciutadania, que amb ulls atònits observa com els moviments tàctics els afecten d’una forma directa en el seu dia a dia. La història general damnifica la infrahistòria dels que la viuen, i que lluiten per sobreviure-la.
En contraposició, una bona notícia: L’Aldea és l’únic municipi de menys de 5000 habitants de la província de Tarragona que ha obtingut el 100% de puntuació per aconseguir el segell d’Infoparticipa i Transparència, destacant sobre les 982 poblacions de Catalunya, i convertint-se així en un exemple a seguir a nivell municipal, però també de la política que es fa als despatxos i els polítics que l’exerceixen. Enhorabona!
Per Més Ebre a Editorial
