Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
Quan als anys 90 el periodista i comunicador Xarli Diego presentava “El Joc del Segle” a TV3, es va convertir en un rostre molt popular.
En aquell moment ja tenia un llarg bagatge comunicatiu a les seves espatlles, perquè havia treballat a Ràdio Manresa, Ràdio Barcelona i Antena 3 Ràdio. Va ser guionista de programes tan famosos com “Ahí te quiero ver”, amb la gran Rosa M. Sardà i assessor de programes que han quedat al nostre imaginari com “No passa res” amb La Trinca. Ara està presentant el seu tercer llibre, “Salta per la porta i entra per la finestra”, començant per les Terres de l’Ebre. Parlem amb Xarli Diego en aquesta entrevista en exclusiva per al Diari Més Ebre.
“Salta per la porta i entra per la finestra” és un títol xocant per un llibre. Què hi trobaran els lectors?
És un llibre que conté 21 relats, uns més curts i altres més llargs, amb un denominador comú, que és el sentit de l’humor que porto incorporat al meu ADN. És gràcies a aquest sentit de l’humor que he pogut fer moltes feines amb passió durant la meva vida, i quan he tingut feines en les quals no podia utilitzar-lo, m’he adaptat. En tot cas, el sentit de l’humor és clau en aquest llibre. L’objectiu és, primer, divertir-me jo, perquè fent-ho així, a l’hora d’escriure’l intuïa que qui les llegís es podria divertir amb aquestes històries.
Cadascun dels teus relats comença i acaba o hi ha algun altre fil conductor que guiï als lectors?
Cada història comença i acaba i per això m’he pogut donar el luxe de crear molts personatges i molts escenes diferents, que es desenvolupen en molts àmbits. Són històries que s’obren i es tanquen al mateix moment i són molt variades. Des d’una colla de productes d’un supermercat que quan tanquen embogeixen i parlen entre ells; un semàfor filosòfic que reflexiona sobre els cotxes i alguns conductors impresentables que passen per davant seu mentre reflexiona sobre la vida. També un cantant de country que té molt mala sort tot i ser un bon cantant de country. O una tecla d’un piano que després d’una mudança es queda sola pel carrer. També la història d’un senyor medieval, el senyor de Castelwind, més medieval que noble, que té una muller molt més espavilada que ell, una història que sintonitza amb el moment d’empoderament femení. Són només alguns exemples.
Per tant, els lectors i lectores que agafin el llibre el poden començar i acabar per on vulguin?
Així és. També és una forma divertida de llegir-lo, perquè cada història és unitària. Alguns lectors m’han dit que de cada una se’n podria fer un curtmetratge, i deuen tenir raó. Al final, aquests relats, que són tots inventats, tots són ficció i estan fonamentats en moments d’inspiració que succeeixen en la vida real. Avui en dia és molt més fàcil que abans, perquè de cop i volta, a mi que sóc creatiu, em ve una idea al cap i amb només quatre paraules que registro al bloc de notes del mòbil perquè el pensament no fugi, potser d’allí en pot sortir una història.
L’ús de la intel·ligència artificial també té un paper important en el llibre, de quina manera?
És, possiblement, dels primers llibres en els quals que s’utilitza la intel·ligència artificial per generar les imatges que il·lustren les històries. Almenys fins al moment de la publicació, el desembre passat no n’hi havia cap així. En aquest cas, he escollit imatges que parlen de la història que il·lustren, però també diuen coses de mi, perquè al final, potser després de 60 imatges generades m’he quedat amb només una i això és per alguna cosa.
A banda de la versió en paper també hi ha l’audiollibre disponible. Tu que durant tants anys de la teva vida has sigut locutor de ràdio, com ha anat l’experiència de posar veu a les teves històries?
Doncs ha anat prou bé. M’ha agradat posar-hi la veu. L’autor sempre té un plus afegit, perquè és qui millor coneix el llibre i pot posar-hi la veu més fàcilment. La narració dels relats sovint va acompanyada d’uns fons musical i d’alguns efectes sonors per fer-la més amable. Han sigut molts anys dedicats a la ràdio, sobretot amb programes musicals i per tant, m’ha semblat que ho podia fer amb dignitat. A banda, la música ha sigut, i és, el meu vehicle, la meva vida, i he tingut la sort de poder-m’hi dedicar. Per això vaig escriure el meu primer llibre “Gràcies per la música”.
Aquest llibre té un regust ebrenc, també...
Sí, sens dubte. La meva mare era de Flix i jo visc a cavall entre la comarca de la Conca i l’Ampolla. M’uneixen a les Terres de l’Ebre vincles familiars però també d’admiració per part meva envers aquestes comarques. Llavors, moltes de les històries del llibre les he escrit a l’Ampolla. Paisatges com l’Arenal, de camí cap a la platja de Cap-roig, són paisatges i ambients molt inspiradors i familiars, que m’encanten.
També és a les Terres de l’Ebre on has començat a presentar “Salta per la porta i entra per la finestra”...
Així és. Estic molt content per l’acollida i perquè he pogut comptar amb la presència de l’Artur Gaya, el Quico el Célio, que a les Terres de l’Ebre és tota una institució. A l’Ampolla també vaig comptar amb el suport de l’Ajuntament, que es va bolcar en aquest acte. La veritat és que estic molt content. Hi haurà més presentacions de cara a les properes setmanes, abans i després de Sant Jordi, no només a les Terres de l’Ebre sinó també a altres punts de Catalunya. Ara venen presentacions a Manresa, Flix, Montblanc...
Després d’un projecte sempre n’acostuma a venir un altre. Quin és en el teu cas?
Després d’aquest llibre de relats de llargada variable ara em ve de gust escriure una novel·la de caràcter històric, tot i que encara no tinc el tema molt definit. Ja sé que hauré de fer feina d’investigació i documentació, però com que sóc un belluguet, em fa il·lusió dedicar-m’hi sense tenir una data de finalització i amb tot el temps que em faci falta. Ja en parlarem, però aquesta és la idea que em balla pel cap. Serà més endavant, perquè amb “Salta per la porta i entra per la finestra” encara tinc molta feina. M’agradarà, ja que sempre m’he dedicat a la comunicació, fer saber a tothom que aquest llibre està a la seva disposició i està pensat per divertir-los i perquè amb aquests relats passin una bona estona. Així ho espero.
Per Roser Pros-Roca a Actualitat
