Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
Diu el conte que l’Alicia, de cop i volta, va veure un conill blanc que, abillat amb una armilla, un jaqué i un rellotge de butxaca amb cadeneta d’or, corria a tota velocitat.
Era evident que tenia pressa. Davant d’això, tothom hauria fet com l’Alícia: seguir-lo, fins que va caure per un forat, que la va engolir fent-la caure en espiral fins a un món insospitat. Del País de les Meravelles avui se’n diria del metavers, un univers que està més enllà del que coneixem.
Alícia, en aquest metavers, va conèixer una sèrie de personatges: la terrible Reina Roja, el Gat de Chesire, el Barreter Boig i la seva inseparable Llebre de Març.
La Llebre de Març és un personatge secundari, però dona sentit al paper del Barreter i fa la seva companyia a la taula del berenar molt més interessant. De fet, la llebre ha donat peu a una frase feta que diu “estar boig com una llebre de març”. Es veu que el març, just a l’inici de la primavera, la naturalesa sencera comença a agitar-se, brostant amb força i preparant-se per l’estiu. A les persones ens passa el mateix, i també ens movem més quan els dies s’allarguen; i encara que ens falti l’hora de son que ens prenen a l’abril, aquesta molèstia es compensa amb llargs dies que, de cara a estiu, fan que passades les 10 del vespre, encara hi hagi llum natural al carrer.
Tot mira cap a l’estiu, i quan arriba Sant Joan, l’any gira. El juny sempre és el punt d’inflexió que apunta directament a les vacances d’estiu que s’acosten.
Primer comencen les vacances escolars, una mica abans de Sant Joan, aprofitant que la majoria de pares i mares acostumen a tenir el seu descans al juliol o a l’agost. Per tant, els casals d’estiu, les colònies, els campus de tota mena, triomfen per golejada i són una solució socorreguda mentre els dies s’empenyen els uns als altres i passen.
La calor moderada augmenta el seu volum i es converteix en xafogor i en nits tropicals de més de 20 graus al llarg de tota la costa. Per això, les zones amb aigua a la vora, ja sigui el mar o el riu, es converteixen en punts estratègics a tenir molt en compte. No hi ha res com una bona remullada quan la calor prem l’accelerador. Tenint en compte, a més, que com més va, més activitats es poden fer, tant al mar com al riu. Les possibilitats són múltiples i per a tots els gustos: busseig, snorkel, caiac, pesca... i a més, a la vora del riu, especialment l’Ebre, també l’observació i interacció amb el desplegament de la vida en tot el seu esplendor, aquest any que els arrossars estan sadollats i el riu baixa esplendorós amb les comportes obertes. Aus de totes les varietats, plantes, peixos, especialment esturions, representen un dels atractius més importants de les comarques ebrenques. I sobretot, la presència eterna del riu, sustentador de la biodiversitat, que vertebra aquestes comarques i les fa com son, amb la gent sempre preparada per defensar-lo, perquè tot i ser el riu més cabalós de la península, no es pot permetre cap amenaça de transvasament sobre les seves aigües.
Aquest estiu, tant les comarques ebrenques com el propi riu conviden a una visita, ja sigui per espai d’uns quants dies, d’un cap de setmana o de tota la temporada. I abandonant la calma, és interessant estar al corrent dels festivals musicals, jornades gastronòmiques, festes majors i cites d’agenda tant culturals com socials que les Terres de l’Ebre ofereixen, i que podeu trobar a la guia EbreXperience, tot sigui dit de pas.
Des del mes de març que esperem el juny i, tot fent un salt en el calendari, ja estem veient les orelles al juliol. Esperem un estiu en calma i plàcidament endreçat, amb els seus dies de calor i les seves nits temperades, i que les onades de calor no ens estovin el cervell com a la Llebre de Març i al Barreter, que un dia l’Alícia va trobar en el metavers mentre seguia el conill blanc fins al País de les Meravelles. Bon estiu!
Per Més Ebre a Editorial
