Accés usuaris

E-mail

Contrasenya

Norma Pujol, directora de l’IDECE: “Hem hagut d’arribar a grans consensos per finalitzar LifeMigratoEbre”

Publicat el 01/07/2024 00:00

LifeMigratoEbre és un projecte que va començar fa 10 anys amb el plantejament de recuperar la presència de l’esturió al riu Ebre.


I amb ell, tots els beneficis que aporta aquesta espècie migradora, recuperant un element més de la diversitat biològica que en el seu moment, fa uns 70 anys, es va perdre. Per aconseguir-ho, la col·laboració entre diverses administracions, institucions, entitats i actors afectats, ha sigut crucial. Però finalment, LifeMigratoEbre és una realitat, amb el lideratge de l’IDECE, amb els esturions que es van deixar anar al riu el mes de gener i ara, amb la construcció d’una de les rampes de peixos més grans d’Europa. En parlen en exclusiva per al Diari Més Ebre, la directora de l’IDECE, Norma Pujol, i el director científic del projecte, Marc Ordeix.


Directora, com va anar la jornada de cloenda del MigratoEbre que es va celebrar fa pocs dies?


Vam fer coincidir la jornada final del LifeMigratoEbre amb la conferència del congrés de la Societat Ibèrica d’Ictiologia (SIBIC). Va ser molt important rebre a les Terres de l’Ebre a científics i professionals del món mediambiental, l’ecosistema i especialistes en peixos, on vam tenir diferents conferències sobre els peixos migradors de l’Ebre i altres rius francesos i holandesos. Tot plegat va culminar amb una visita a la rampa de peixos de l’assut de Xerta, que és la rampa de peixos més gran de Catalunya i amb els seus 236 metres de llargada, 8 metres d’amplada i una pendent d’un 2,7% és una de les més grans d’Europa.


Parlem-ne d’aquesta rampa. Ja està acabada del tot?


Ja està pràcticament al final de la seva execució. Per això vam poder visualitzar l’impacte que tindrà a nivell de connectivitat ecològica i d’impacte mediambiental pel que fa a la reintroducció de l’esturió. També en tot el que s’ha fet en el projecte LifeMigratoEbre per afavorir la reintroducció de totes aquelles espècies migradores que contribueixen a l’ecosistema del riu i que al llarg des anys han anat desapareixent. Es tracta de retornar-los al seu hàbitat i que es puguin reproduir.


Pel que sé, arribar a aquest punt ha costat un gran esforç de consens entre diverses entitats i empreses. Com es veu des de l’IDECE?


Com a directora de l’IDECE, després de 10 anys de projecte, estic molt satisfeta perquè hem sigut capaços de teixir el projecte Life. L’IDECE hem sigut socis beneficiaris i coordinadors del projecte, però hem comptat amb la col·laboració del CERM de la Universitat de Vic, la Fundació la Pedrera, el Parc Natural del Delta, l’IRTA i el suport econòmic de la Diputació de Tarragona, que han sigut els socis del projecte. En aquest darrer tram del projecte hi ha hagut un moment molt important, que és la construcció de la rampa. Per construir-la hem hagut de teixir complicitats i treballar molt els consensos, perquè en aquell tram del riu, a l’alçada de l’assut de Xerta-Tivenys, hi ha molta gent que hi té la seva parcel·la, el seu negociat, com les comunitats de regants de la dreta i de l’esquerra, la hidroelèctrica, la CHE, l’ACA, i els ajuntaments de Xerta i Tivenys. Ha sigut un estira i arronsa i hem hagut de saber arribar a acords. Al final tothom ha prioritzat el bé comú, el bé pel territori, el bé mediambiental, i penso que ens hem de felicitar per això. Els consensos són molt importants per qualsevol projecte, i que quan es fa amb consensos i no amb imposicions, sempre es tenen més garantia d’èxit.


Un dels cavalls de batalla és el finançament, que hauria de ser recorrent, estable, per poder tirar endavant. Com s’ha de fer?


En el seu dia es va decidir que l’IDECE, com a soci coordinador, tingués una part del finançament del projecte en el seu pressupost. Ha suposat una inversió molt gran, sobretot en aquest tram final de la construcció de la rampa de peixos, que té un pressupost d’1.088.000€, que són molts diners per un institut d’àmbit territorial. Perquè per fer aquestes obres hem hagut de deixat de fer altres coses; però així es va acordar i s’havia de complir. Un altre dels objectius importants que teníem era de cara a Europa, perquè altrament, les ajudes que venen de la Comunitat Europea no s’haguessin pogut rebre. Ara, és cert que un cop acabat el projecte caldrà parlar del post Life, que també és important.


Parlem-ne, doncs. Què ha de passar en aquest post-Life?


Doncs tant Acció Climàtica de la Generalitat com el Ministeri de Transició Ecològica tindran molt a dir, i un cop més, haurem de buscar col·laboracions.


MigratoEbre és un projecte a llarg termini. Com s’assegura el compromís futur d’aquest projecte a nivell institucional?


És una qüestió de responsabilitat col·lectiva, però sí que és veritat que fins d’aquí a 16 o 17 anys no tindrem les primeres mostres evidents de si els esturions tornen cap a l’Ebre, si es reprodueixen, si fan el que s’espera. És un projecte a llarg termini, però d’una importància tan gran que per això s’hi ha apostat, i estic segura que s’hi continuarà apostant. Però ara, qui haurà de dir com hem de seguir, és Acció Climàtica de la Generalitat i el Ministerio de Transició Ecològica.


Aprofitant la conversa, parlem un moment del projecte “Lo riu ens mou” que lidera l’IDECE...


Sí, aquest és un projecte que enguany ha arribat a la segona edició. Es tracta d’una acció compartida entre Esports, Educació, la Federació Catalana de Rem i l’IDECE. És un projecte molt potent que serem capaços de valorar-ne l’èxit d’aquí a uns anys. I això per diversos motius, el primer dels quals és perquè s’aproxima un esport que es fa al riu, és a dir, al nostre entorn natural més immediat, que tenim a tocar de casa, com una oportunitat per viure de cara al riu estimant l’entorn natural, fent esport, salut, i fer-ho des de les escoles. Aquest any hi ha participat més de 1.100 alumnes i estem molt contents. Penso que és importantíssim transmetre els valors del riu, l’opció de poder fer aquest esport de llagut català, que també té una història al nostre territori. I de fet, més enllà de contactar amb les escoles, aquest projecte també té una altra vessant històrica perquè l’alumnat conegui la història del riu Ebre, de què s’havia fet al riu, la importància dels llaguts per al transport de mercaderies. Per tant, penso que és molt important i té molt potencial. I de fet, més enllà de la col·laboració entre la Generalitat, la Federació Catalana de Rem i les escoles, hi ha un altre actor, que són els clubs de rem del territori. Per tant, tots els projectes tenen una gran col·laboracions entre institucions, entitats, associacions, que és la manera de fer projectes grans, bonics i que tinguin un impacte. Lo riu ens mou és un d’ells, igual com també LifeMigratoEbre. 

Per Roser Pros-Roca a Actualitat


Comparteix aquest article


Fés el teu comentari