Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
Juliol ha començat revoltat, i amb l’estiu ben entrat sembla que les ales de la calor encara no s’han acabat de desplegar del tot. Ja ho faran, però de moment, respirem.
La pluja dels darrers dies ha donat una treva a la sequera i ha portat una alenada d’aire fresc. Benvingudes siguin.
Diuen els almanacs que el 1816 va ser un any sense estiu. Ben al contrari del que s’esperava, el juny, juliol i agost van estar farcits de tempestes, de cels amenaçadors, de nevades totalment anòmales a tot el món, i d’una temperatura que va fer empalmar l’hivern del 1815 amb el del 1816. La gent es tornava boja i es sentia insegura i amenaçada per les inclemències meteorològiques. Fins i tot hi va haver qui va predir l’arribada de la fi del món. Per als lectors i lectores curiosos que busquen la resposta a aquesta anomalia de la naturalesa en revolta, cal buscar-la en el primer canvi meteorològic de l’era moderna, causat pel volcà Tambora, que va entrar en erupció a Oceania amb una explosió tan brutal que les seves cendres i emissions van tapar el sol, provocant un canvi radical en el temps estiuenc que s’esperava, i que va provocar milers de morts per malalties i falta d’aliments, a causa de la pèrdua de les collites. Aquesta època de por va donar a llum el Romanticisme a tota Europa, potser la única cosa bona que va néixer del desastre.
Per sort, no estem pas al davant d’una situació com aquesta ni de bon tros, i per no caure en el tòpic que el temps s’ha tornat boig, podem dir que el juliol dona un respir. Ja arribarà la calor, això segur, i segurament s’allargarà amb més o menys intensitat fins a la castanyada. Si existís una màquina del temps que afavorís que cada estació fos ideal, segur que tota ella estaria formada per esferes i mecanismes extraordinaris.
Sigui com sigui, a les Terres de l’Ebre estaria bé que el temps acompanyi, perquè aquest cap de setmana i de cara als propers dies, hi ha previstos dos esdeveniments de primer ordre, d’aquells que col·loquen les comarques ebrenques a l’epicentre del món de la cultura, i les converteixen en referent arreu del país: Deltebre Dansa i Eufònic.
Enguany ambdós festivals coincideixen en algunes dates i per tant, com que la unió fa la força, es donen la mà en forma de col·laboració. De fet, parlant amb els directors d’aquests esdeveniments, Roberto Oliván i Vicent Fibla, han destacat que aquesta col·laboració no deixarà a ningú indiferent, perquè la proposta que presentaran conjuntament davant el públic, promet ser brutal. Brutal de veritat.
Per als amants de la dansa, Deltebre Dansa proposa moure el món, sacsejar-lo a través del ball, entre el 8 i el 21 de juliol. De la força positiva que comparteixen els ballarins i el públic quan l’espectacle de moviment i música crea una energia cinètica capaç d’arribar al paroxisme més efervescent, es nodreixen els artistes. Dansa, circ, música a dojo, i una magnífica carpa a Deltebre que ja espera el públic, expectant i impacient per passar-ho bé.
Eufònic, per la seva banda, és el festival d’arts sonores, visuals, digitals i performatives per excel·lència. De caràcter totalment ebrenc, el seu bressol són els 35 escenaris en els quals es desenvoluparà un esdeveniment d’aquesta magnitud, ubicats en 12 poblacions i 2 pedanies. El programa és intens i va del 4 al 14 de juliol. El seu director, Vicent Fibla, recomana anar seguint el programa i escollir amb saviesa, perquè les propostes són tantes i tan variades, que segur que tothom trobarà alguna activitat a la qual assistir, alguna música nova per escoltar, alguna proposta artística per la qual deixar-se sorprendre.
Aquesta és la part bona de l’estiu: els festivals a l’aire lliure, ubicats en racons naturals i de poblacions que de cop i volta esdevenen escenaris insospitats al damunt dels quals s’obren miracles com flors estiuenques; la possibilitat de compartir emocions amb artistes i públic, participar i deixar-se portar, fluint extasiadament com l’aigua del riu amb tot el que passa.
I amb tot el que passarà...
Per Més Ebre a Editorial
