Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
Cada estiu passa el mateix: per alguna raó, els flamencs es posen de moda i se’n poden veure per tot arreu en els formats més diversos. Però veure’ls al natural és un privilegi.
Fa uns anys van sortir al mercat uns flotadors enormes que es van convertir en els protagonistes de tot dia de platja o de piscina que es preués. N’hi havia de diferents models: ànecs, unicorns, però el més cridaner, vistós i acolorit, era el flotador de flamenc. Impactaven pel seu color, però també perquè el flotador era immens, allò que les àvies en deien un armatoste, una baluerna.
Els flamencs ja fa molt que estan de moda i han sigut el referent de moltes històries: des del famós Flamingo Club londinenc i les seves actuacions de jazz entre els anys 50 i 60, fins al grup de rock Flamingos, que en la mateixa època sadollava l’escenari amb una energia desbordant i unes actuacions que han fet història.
L’estiu omple de flamencs samarretes, camises, complements, roba Delmon prêt-à-porter per a tutti quantti. Accions tan importants com el Projecte Emma s’han emmirallat en aquesta au aquàtica en el seu logotip, i a nivell d’interiorisme, la imatge del flamenc proporciona un toc elegant, delicadament rosat. Però el flamenc és, per damunt de tot, l’au més emblemàtica de les Terres de l’Ebre, la presència de la qual, aporta un toc tropical.
El rosat que llueixen els adults en el seu plomatge no és un caprici de la natura, sinó l’efecte de la seva dieta, composta, sobretot, per artèmia salina, un petit crustaci que troba en escreix a les llacunes de l’Ebre. El seu mecanisme és molt enginyós: el flamenc remou el fang amb les potes, filtra l’aigua amb el bec, i posa el cap mirant amunt tot estirant el coll. Llavors cau l’aigua i ells es queden el tall. Viuen en bandades de centenars d’exemplars que es veuen descansant sobre una sola de les seves potes del diàmetre d’un fil ferro, mentre l’altra l’arronsen mantenint un graciós equilibri. És un espectacle veure’ls, i aquí tenim la sort que els flamencs s’han convertit en el ‘top of mind’ de l’Ebre. L’entorn i la presència constant de l’aigua són factors que afavoreixen el flamenc, el qual, passa tot l’any a casa nostra. Quan millor es pot veure en grups grans és a l’hivern, ja que amb la baixada de les temperatures milers de flamencs converteixen les llacunes del delta en la seva llar.
I sí, es tracta de milers d’exemplars. Per això és molt important tenir-los controlats, en la mesura que es pugui, mitjançant l’anellament científic, una acció crucial per a la conservació de l’espècie. L’acció és simple: col·locar-los una anella a la cama, sense estressar-los i sense que l’anella, que es tanca amb un cargol petit, els molesti. No és un caprici estadístic pel gust de fer un recompte com qui passa llista, sinó que aquest anell porta una clau alfanumèrica que identifica l’au i permet conèixer d’ella diverses dades, com ara la migració, el comportament, la seva distribució en diferents àrees i veure com interactuen amb altres animals i amb l’entorn més immediat. Els patrons de residència també són molt interessants per tal de vetllar pel seu manteniment, igual com la seva ecologia i biologia. Llavors, quan s’analitzen les dades recopilades a través dels anells, els científics poden determinar l’edat, el sexe, l’estat reproductiu dels flamencs, els patrons de mortalitat i fins i tot les lesions que cada au pot patir.
Aquest diumenge dia 14 de juliol es portarà a terme l’anellament d’uns 400 polls de flamenc al Parc Natural del Delta, en una expedició formada per científics, ornitòlegs professionals i voluntaris, que començaran la seva feina abans de la matinada. No es tracta d’una feina baladí, sinó una acció que posa l’accent en el control i la protecció dels flamencs, i també pensant en el seu benestar. Perquè cada vida compta i cap d’elles és prescindible. La de la icona de l’Ebre, encara menys.
Per Més Ebre a Editorial
