Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
L’acte comunicatiu. Heus aquí un concepte tan ampli com la pròpia vida. I absolutament imprescindible per mantenir-la.
Quan érem petits, al nostre llibre d’EGB de llengua, acostumava a haver-hi un tema dedicat a l’acte comunicatiu, en el qual ensenyaven els rudiments bàsics de la comunicació. S’explicava que perquè l’acte comunicatiu es produís feia falta un emissor, un receptor i un canal. També una idea i un llenguatge, però aquesta part només era atribuïble als humans. Ara bé, fins i tot amb tots els elements en ordre, ningú garantia que l’acte comunicatiu tingués èxit. Sobretot si emissor i receptor no s’entenien amb paraules ni amb signes, o bé si el receptor no escoltava.
Aquest esquema comunicatiu per difondre informació i idees encara és vàlid avui dia, i en un món cada cop més interconnectat i digitalitzat, fins i tot és més fàcil. Potser no més efectiu, però sí més fàcil. Avui les paraules ja no se les emporta el vent sinó que queden ben enregistrades i són fàcilment recuperables en forma d’arxius mp3, i tot i que la ràdio mai morirà, avui tothom pot enregistrar i difondre els seus podcast parlant de milions de temes. El mateix passa amb la televisió. Mentre una generació s’entretenia i informava amb els TeleNotícies i els Telediarios, ara les xarxes han aconseguit l’atenció de l’audiència jove, que entra a les distintes plataformes digitals buscant informació i entreteniment en forma de podcasts, posts, reels, stories, tiktoks, publicacions d’X...
Ara bé, qui hi ha al darrera de la creació d’aquests continguts? Doncs milers de persones algunes de les quals, sense necessitat d’escriure ni dir una paraula, han convertit les xarxes en la seva forma de guanyar-se la vida. Això passa perquè la creació de continguts digitals per a la lectura, l’escolta i l’observació ha adquirit una importància comunicativa sense precedents, creixent de forma exponencial a una velocitat que cap estudi universitari anterior a 1995 podia preveure. La societat actual es mou en un graciós equilibri entre la producció constant d’informació, no sempre útil, apropiada ni contrastada, i la necessitat de consumir-la ràpidament. En aquest dinàmica els mitjans de comunicació professionals juguem un paper clau, actuant com a intermediaris, contextualitzant i distribuint contingut que procurem que estigui actualitzat i sigui dinàmic, original i sobretot, útil.
Per això l’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació (AMIC) es converteix en una entitat fonamental, eix central i punt de referència per a la creació d’actius. Aquest banc de continguts es dedica a proporcionar contingut de qualitat, tot recolzant els mitjans adherits a la seva plataforma, en la seva missió d’informar amb veracitat, rigor i responsabilitat.
Fa 25 anys que l’AMIC representa la premsa en paper i digital a Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Andorra i la Catalunya del Nord, amb 532 mitjans adherits, distribuïts entre gratuïts, de pagament i mitjans digitals. L’AMIC és la primera i més important plataforma d’intercanvi d’experiències professionals al servei d’una comunicació de proximitat.
Fa uns quants dies, l’AMIC va reunir a Sant Fruitós de Bages els representants d’alguns dels seus mitjans, amb la finalitat de reflexionar sobre la seva trajectòria, fer balanç del darrer any, i planificar el full de ruta d’un futur que presenta reptes rellevants, i que el sector de la comunicació ha d’afrontar enmig d’un panorama mediàtic en constant estat de revolució.
Així, el valor de la col·laboració entre mitjans locals i comarcals, enfront de grans gegants de la comunicació, és un dels punts forts de l’entitat, que es torna essencial per mantenir la pluralitat informativa. I això sense apartar la vista de la internacionalització de l’ens, amb la creació de nous formats comunicatius i la nova campanya anomenada “El batec de la comunitat”. L’objectiu marcat no és baladí: ajudar a la innovació, tot consolidant i augmentant la seva presència amb campanyes a TV3, la plataforma 3Cat i Catalunya Ràdio.
El futur de la creació de continguts passa per entendre i adaptar-se a les expectatives del públic. Fer-ho amb transparència i personalitat, com a guia i facilitador, resulten ser valors molt importants per als mitjans, que repercuteixen directament en els lectors. Per això a l’AMIC, des del Diari Més Ebre, li preveiem i desitgem una llarga i fecunda vida.
Per Més Ebre a Editorial
