Tot i tothom està a punt. L’escenografia està preparada i la claqueta disposada. Quan el director diu “llums, càmera... acció!”, els cors s’acceleren perquè quelcom està a punt de passar. Els diàlegs flueixen i l’escena transcorre. Serà una presa bona i l’equip estarà content. Efectivament, estem gravant una pel·lícula!
Diuen que tot viatge ha de començar amb una primera passa, perquè tot té el seu inici. Aquest sol ser petit, però a mesura que aquest tot es desenvolupa, si res el frena, pot arribar a màxims infinits. Un bon exemple d’aquesta afirmació és el món del cinema.
La història diu que els germans Lumière, l’any 1895, van obrar el miracle d’una primera projecció, de només 46 segons, en una pantalla, i que aquest va ser el naixement del cinema. El que no sol explicar-se és que 7 anys abans, el 1888, el francès Louis Le Prince havia rodat el primer film en moviment. Precari, sí ... però en moviment. Es tracta de “L’escena del jardí de Rondhay”, en la que es veu una celebració amb familiars del propi Le Prince, el que vindria a ser una gravació domèstica de la qual ha quedat registre cinematogràfic. D’això fa 136 anys en els quals, el nom de Le Prince s’ha perdut sense reclamar l’adjectiu de pioner que li correspon.
Avui, el cinema s’ha convertit en una font d’art i comunicació imprescindible, que tenim a l’abast de la mà 24/7 en qualsevol de les múltiples plataformes d’streeming que es nodreixen de les produccions cinematogràfiques. No en va es coneix com el setè art i les cares que veiem aparèixer a la pantalla són autèntiques celebritats. Les d’avui igual com les d’ahir, ja convertides en clàssics.
Als actors, actrius, guionistes i contadors d’històries, els directors i els immensos equips de persones que fan falta per crear una pel·lícula, els espera una estrella fulgurant en l’exclusiu firmament de l’Star System, que es mou a base de contractes multimilionaris.
De Hollywood en diuen “la fàbrica dels somnis”, perquè les pel·lícules són una invitació per viure, ni que sigui durant un instant, la nostra vida en elles. L’entreteniment, la fascinació, el glamour, l’encant de l’alfombra vermella, els certàmens cinematogràfic als que acuden les grans estrelles a recollir els seus premis, tot és poc per fer moure l’engranatge d’una indústria que en el fons, sabem que no és real. Però aquesta és una apreciació secundària quan ens mou la il·lusió.
D’aquí a pocs dies, Bot, la població terraltenca que té uns 500 habitants, es convertirà en la meca del cinema amb el festival In-FCTA que enguany arriba a la seva vuitena edició. Es tracta d’una mostra de cinema, i molt més. De fet, tal i com diuen els seus organitzadors, es tracta d’una “experiència polièdrica per satisfer l'anhel cultural d'una terra amb un accés molt restringit a propostes artístiques de qualitat”. Així, “durant set dies, Bot es converteix en un escenari privilegiat per a un gran espectacle que té com a protagonista el cinema, en connexió amb el teatre, la música i la pintura. Un festival inclusiu on tothom hi té cabuda”.
In-FCTA és una proposta molt ambiciosa que té esperit revolucionari i moltes ganes de consolidar-se, havent sobreviscut, també, a la pandèmia. La professionalització, el moviment econòmic que reporta el cinema i el sector audiovisual, la pedagogia, i sobretot, l’aposta decidida per la cultura i el cinema, són els principals valors d’aquest festival, que a més, compta amb altres al·licients com la pintura, l’art, la dansa i, com no, la gastronomia. Perquè, així com per iniciar un viatge s’ha de donar el primer pas, per canviar el món s’ha de començar per algun poble. I en aquest cas, l’escollit és Bot.
Des del 4 fins el 10 d’agost Bot s’omplirà de glamour i es convertirà en la meca del cinema a les Terres de l’Ebre, amb projeccions de curtmetratges, la presencia in person d’actors i actrius, i de tots els assistents que es vulguin sumar a una proposta tan interessant com aquesta, que té en l’actor Ivan Massagué, un esverador cultural de primer nivell.
La proposta és clara: anem a somiar a Bot.
Per Més Ebre a Editorial