Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
L’estiu és temporada de festivals i d’esdeveniments culturals. Un dels més importants de la Terra Alta és el festival de cinema In-FCTA. Aquest festival va néixer fa 8 anys i ha anat consolidant la seva aposta, comptant amb l’aplaudiment d’un públic cada cop més nombrós i entusiasta. Enguany es celebrarà del 4 al 10 agost a Bot. L’Ivan Massagué és el director d’In-FCTA i explica els detalls del festival en aquesta entrevista en exclusiva per al Diari Més Ebre.
Aquesta és la vuitena edició d’in-FCTA. Trobes que el festival està totalment consolidat?
Sí, l’any passat, quan va acabar el festival vam estar molt contents, amb tota la premsa que va venir, el renom que va agafar, el moviment cultural que vam provocar. Estem aconseguint una certa professionalitat, i ara ja en sabem una mica de fer el festival. Ara és quan som conscients que no ens podem relaxar, perquè quan les coses van millor és qüestió de no tocar-les gaire, si no és per fer-les anar endavant. Ara és quan notem la pressió d’haver de ser creatius, de tenir idees, de que els rodatges siguin cada cop millors i que el jurat segueixi sent tan excel·lent com el de l’any passat. Aquesta és la por normal i el nervi de la il·lusió.
Bot té uns 500 habitants. És un repte celebrar un festival de cinema en una població tan petita?
A Bot som una comunitat que ens anem retroalimentant l’un a l’altre i anem tirant endavant. Jo estic empadronat a Bot, on vaig fer cap fa 17 anys, i trobo que m’estimen, i jo a la gent, també. I sí, és un repte. A mi, com actor, em conviden a festivals, i ara, encara més que abans, procuro assistir a tants com puc, perquè sóc el director d’in-FCTA. És clar, jo veig que a Barcelona, a Lanzarote, a Mallorca, on vaig estar fa uns quants dies, tothom hi vol anar, i és molt fàcil cridar a protagonistes, premsa i públic. A Bot és molt més complicat, però cada vegada tenim més nom dins el circuït de festivals de cinema, i sempre hi ha bons amics i amigues que ens ajuden. A més, quan les persones venen, tant públic com participants, sempre troben altres al·licients, que van des de fer turisme, fins altres festivals culturals de música, de dansa, festes majors... A banda de l’in-FCTA als visitants els podem oferir la via verda, el riu (quan fa que no et banyes en un riu?) el millor vi del món, i el més important, a nosaltres mateixos, la gent de Bot. Quan parlem d’in-FCTA estem parlant d’un fet cultural i la cultura sempre s’ha de recolzar i ha d’arribar a tot arreu. Ha de tenir la mateixa oportunitat de viure la cultura una persona que resideix en una gran ciutat, que aquella que ho fa en un poble com Bot, que no està a prop d’enlloc. La cultura ha de ser igualitària, i això és el que oferim.
Ja que parlem de cultura l’in-FCTA no es queda només en l’aspecte cinema, sinó que inclou molts més elements. Quins?
Doncs per exemple la gastronomia, en una taula ben gran amb un menú degustació, música en directe cada dia del festival, cinema, activitats per a tota la família, pallassos, concerts, espectacles per als més petits, tallers... Cada matí hi ha un taller diferent. Vindrà l’Alba Setó, que és maquilladora d’efectes especials i farà un taller de maquillatge de ferides; també hi haurà un taller de doblatge amb Dani Albiach, un altre d’interpretació a càrrec de l’Àngels Bassas... El programa és molt ampli. També farem un homenatge a la Itziar Castro, que va morir aquest any i ens l’estimem molt.
Quines són les principals novetats d’enguany del festival?
Doncs per començar, la imatge de l’in-FCTA. Hem volgut fer un maridatge entre allò que és rústic i el que és modern. No volem ser el Sónar Festival però sí que hi ha un punt més virtual, visual i electrònic, sempre de qualitat, trencant-ho amb la guitarra o amb les pedres de l’església de Bot. Hi ha una novetat molt interessant, que és que la Maite Puey, que és la nostra directora d’art i qui construeix tots els decorats, ha creat una cúpula de fusta, i a dins tindrem l’oportunitat de viure experiències amb ulleres virtuals. Tenim un programa amb moltes sorpreses i convido a tothom a viure-les amb nosaltres i anar-les descobrint a mesura que passin. A més, vindran la Maria Molins, el Pol López, el Biel Duran, l’Aida Folch i altres amics de la professió.
Fer arribar la cultura a tot arreu sempre és un repte, però està clar que l’equip de l’in-FCTA sou gent valenta...
Ens mou la il·lusió i les ganes de tirar endavant aquesta cosa que cada cop s’ha anat fent més gran. El festival té un puntal sense el qual no es sostindria, que és la Úrsula Agut, que mou tota la paperassa i busca subvencions sense perdre la il·lusió. Perquè si no és amb il·lusió, no ho sabem fer de cap altra manera. La vida no està feta per viure-la a mitges, ni per viure-la com volen que la visquem, i jo la vull viure així, plenament. De vegades penso que m’agradaria que algun any l’in-FCTA el dirigís algú altre, i jo anar a veure què hi ha, passejar, veure cinema, participar en els tallers, com fa tothom. Per això fem el que a nosaltres ens agradaria trobar en aquest festival. Després, passada aquesta setmana, agafo la furgoneta i mirant pel retrovisor, veig Bot al darrera, cada cop més petit i m’agrada poder-me dir a mi mateix: sí, tot ha anat molt bé.
Us poseu un llistó molt alt de cara a les següents edicions de l’in-FCTA, com ho fareu?
L’in-FCTA l’anem elaborant cada any. És com un vi, que a la primera ja surt bo, però ara li canvies lleugerament el cupatge, després li dones més temps de fermentació, i aquell vi va canviant. I potser cal esperar un any per tastar-lo, però amb les idees, els encerts i els errors, vas assentant el producte. Això és el que anem fent cada any, aportant una bona dosi de cultura en majúscules, posant-hi tot el nostre amor.
Ivan, a banda del festival in-FCTA, també estàs enmig d’el rodatge d’una sèrie que es diu Terra Alta. Què en pots explicar?
Em vaig assabentar que hi havia el projecte i hi volia estar. Es tracta del primer dels llibres de la trilogia Terra Alta de Javier Cercas. Estic interpretant un personatge molt maco. Serà una sèrie policíaca, per MoviStar, sobre la història de la família Adell, que és la més rica de la Terra Alta. Comença amb l’assassinat d’aquesta família d’una forma molt violenta, i jo interpreto un caporal dels Mossos d’Esquadra que, juntament amb el protagonista, que és un policia amb un passat bastant tèrbol, ens encarreguem de la investigació. El director és l’Eduardo Cortés, o sigui que és garantia absoluta. Crec que estarà molt bé i de moment, està sent meravellós.
Per Roser Pros-Roca a Actualitat
