Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
L’escriptor, filòsof, místic i creador d’aforismes sudafricà Mokokoma Mokhonoana va dir un dia: “Hi ha més a la vida que guanyar-se la vida. No treballis més del que vius”.
Sàvia frase. Si li donem una volta veurem que ens incita a treballar per viure, no pas viure per treballar. Ara bé, com que el llegir no ha de fer perdre l’escriure, tenir uns dies de merescut descans i relativa llibertat, també està molt bé.
Fa unes dècades, gaudir de vacances eren considerat un luxe que només podien permetre’s els rics. La jet-set dels anys 50 acostumava a deixar casa seva, i durant uns quants dies, tota la família inclòs el servei (que seguia sent servei), anava a passar uns dies d’oci i plaer, per exemple, a una ciutat estrangera o a un balneari. La qüestió era relaxar-se en un escenari diferent de l’habitual gaudint d’altres paisatges.
Per a la gent humil que cada dia treballava una pila d’hores per mal guanyar-se la vida, la possibilitat de fer vacances pagades era una utopia. I és que la conquista de molts dels drets dels que gaudim ara, després de molta lluita, encara estava lluny. Els primers que van tenir uns dies lliures, en virtut d’una llei del 1918, van ser els funcionaris, els militars i els mestres, que tenien permís per absentar-se del seu lloc de feina 15 dies a l’any. Veient això, i com que les comparacions són odioses, professionals ferroviaris, banquers, comerciants, van demanar el mateix dret. Dret, per cert, que a Itàlia, Suècia o Àustria ja s’havien reconegut i s’estava aplicant. Tanmateix, la universalitat encara estava molt lluny.
La norma de 1931 de la Ley del Contrato de Trabajo que va impulsar la República, contemplava un permís d’una setmana per a tots els treballadors que rebien un sou. Va ser una iniciativa pionera i molt valenta, però aviat es va substituir pel Fuero del Trabajo franquista, que pensava més en la reconstrucció d’un país assolat per la guerra que en els que l’havien de reconstruir.
Els anys, però, van anar passant i Espanya i Catalunya es van plantar a la dècada dels 60. Encara faltava molt perquè la dictadura s’acabés, però semblava que el país tenia una escletxa i mirava a través d’ella cap a Europa. Qui no recorda el rebombori escandalós dels primers bikinis? I a José Luís López Vázquez dient “que vienen las suecas”...
Ara bé, per als treballadors i treballadores, les vacances pagades no es van generalitzar fins els anys 70, quan la gent, enfilada en els seus petits models utilitaris, com el famós Seat 600, anaven a torrar-se a la platja, a gaudir de les paelles i a descansar de panxa al sol en destins de la costa andalusa, llevantina i catalana.
Avui el turisme és una activitat econòmica que nou milions d’euros cada any, i que ja no es limita al sol i la platja, sinó que demana més estímuls, viure experiències i divertir-se fent coses noves. Per això les destinacions en les quals l’oferta turística representa el seu principal motor, ofereixen un ventall tan ampli de possibilitats que per viure-les totes caldrien 11 mesos de vacances i un de treball. Hi ha gent que ho fa, i es veu que no passa res. Però tot dosificat, això sí.
L’equip del Diari Més Ebre també marxem uns quants dies de vacances. Prometem tornar amb noves energies i les mateixes ganes de sempre el 6 de setembre, quan estarem a punt d’aconseguir les 1200 edicions. Confessem la nostra il·lusió a l’hora d’arribar a aquesta fita, que no és només nostra, sinó de tots els i les professionals que han passat per aquesta redacció. I també de totes aquelles persones que han contribuït a facilitar-nos la feina: caps de premsa d’entitats i institucions, empreses que han confiat en nosaltres... a tots, moltes gràcies. I vosaltres, amables lectors i lectores, gràcies per ser fidels a la publicació que teniu disponible cada divendres en paper, i per seguir la versió digital mesebre.cat, també a les xarxes socials. Ens impulseu a seguir fent la nostra feina amb ganes i empenta, posant la informació ebrenca al vostre abast. Un plaer fer-ho.
Gaudiu molt d’aquests dies!. Ens retrobem al setembre!.
Per Més Ebre a Editorial
