Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
Cada any passa el mateix: el refrany es compleix i a l’agost, pels volts de la Mare de Déu, més o menys cap a la meitat del mes, a les 7 ja és fosc.
A veure, no és ben bé així, perquè amb l’horari d’estiu, els rellotges tenen una diferència de dues hores respecte de l’hora solar. Per tant, no és a les 7 que és fosc (això passava fidelment en els temps dels nostres besavis), sinó cap a les 9. Sigui com sigui, a aquestes alçades de l’any, les hores d’insolació disminueixen el seu nombre, tot i que no la seva intensitat. Un parell de dies de treva i després, altre cop la calor i l’ambient xafogós més propi de l’estiu que no pas de la tardor que ja està a punt d’aconseguir-nos.
Ha començat el mes de setembre i, com vam prometre fa unes setmanes, amables lectors i lectores, el Diari Més Ebre torna a estar a la vostra disposició després d’uns dies de pausa. I atenció, perquè estem a punt a punt d’arribar a la nostra edició 1200!, una xifra rodona de la que caldrà parlar. Això serà la setmana entrant.
Precisament, la setmana entrant serà important per al Diari, però també per moltes persones, perquè concorren en l’espai de 7 dies diversos fets importants, el primer dels quals, és la tornada a l’escola per als més petits. Serà dilluns dia 9 per als estudiants de primària i secundària, i a finals de setmana pels de batxillerat i cicles formatius. Un altre any es repetiran les escenes de nens i nenes retrobant-se, uns amb alegria i altres amb plors, perquè la duresa de tornar a la normalitat dels horaris i les obligacions, no és només cosa dels adults, sinó que els petits també ho senten i ho manifesten de diverses maneres. Per sort, el disgust passa aviat i els i les mestres inicien la seva labor perquè els petits aprenguin les matèries, però també perquè es sentin acollits i feliços a l’escola. I segur que el curs volarà.
L’altre fet important que succeirà la setmana entrant és la celebració de la Diada de Catalunya, l’11 de setembre. Per a moltes persones és com una mena de vacancetes, especialment quan la Diada cau o bé a l’inici de la setmana o bé al final. En aquesta ocasió cau exactament enmig, què hi farem?.
La Diada és sinònim de diverses accions de caràcter polític marcades per una agenda que es repeteix cada any: l’acte institucional de la Generalitat de Catalunya, l’ofrena floral al monument de Rafael Casanova, i a la tarda, manifestació pels carrers de Barcelona, habitualment organitzada per l’Assemblea, Òmnium i altres entitats adherides. Veurem com va aquest any, perquè aquesta manifestació, convocada sota diversos lemes, és un baròmetre per copsar en quin estat es troba el pols independentista del país. En altres memorables ocasions, aquesta manifestació ha convertit la Diada en un fet noticiable a nivell internacional, i encara que les xifres de participació entre organitzadors i guàrdia urbana, habitualment difereixen en alguns milers de persones, el cas és que visualment, el mar de persones, senyeres, estelades i participants de diferents maneres, ha estat impressionant. Perquè omplir el Passeig de Gràcia o la Meridiana amb més d’un milió de persones (en un país de 7 milions) és una fita increïble. Per no parlar de la Via Catalana cap a la Independència que va unir mans formant una cadena humana des del Pertús, al Vallespir, fins a Alcanar, tot seguint el traçat de la Via Augusta i cobrint una distància de 400 quilòmetres. Hi va participar 1.600.000 persones. Això passava l’any 2013 i va ser inoblidable.
Enguany però, el lema escollit per esperonar el personal és totalment diferent: “Tornem als carrers”, el que indica que la mobilització i militància que en anys anteriors havia impulsat la manifestació de la Diada, està a casa. Circumstàncies, desacords polítics, un canvi de signe... i ara, l’esquerra independentista pateix perquè la participació de l’extrema dreta a la Diada no es normalitzi. Veurem què passarà, i temps tindrem per analitzar-ho.
Per Més Ebre a Editorial
