Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
Els mesos d’estiu eren molt importants per als grecs, els romans, i per pràcticament tots els pobles de la conca mediterrània. I això perquè el bon temps propiciava el creixement de les collites de cereals.
Aquests pobles clàssics plantaven al juny, vetllaven el creixement dels camps el juliol i l’agost, i al setembre segaven i celebraven una gran festa en honor als seus déus de la collita.
Els grecs rendien el seu culte a Ceres, la deessa de l’agricultura, les collites i la fecunditat, i celebraven la seva festa al mes d’octubre. Els romans, en canvi, adoraven a Demèter, que era la seva equivalent, tot i que amb rituals atribuïts a ella un xic diferents.
Sigui com sigui, l’associació de l’obtenció de la collita amb la celebració d’una festa és quelcom que ve d’antic perquè, ahir com avui, saber que, gràcies a la feina agrícola feta els aliments no faltarien durant l’hivern, era quelcom que venia molt de gust. En el transcurs d’aquestes celebracions s’oferien les primícies a la divinitat, els primers productes, els millors, dignes d’una deessa. Això es feia seguint uns rituals molt ben establerts pel protocol de culte del moment. S’equivoca qui pensa que avui aquesta celebració, organitzada amb el mateix pensament i intenció similar, ha quedat fora del nostre temps, perquè les Festes Majors són el mateix, només que passades pel sedàs del cristianisme que va convertir els déus pagans en personatges afins a la fe catòlica, cosa que als ulls dels primers prelats, devia ser molt més honorable.
A les Terres de l’Ebre, el setembre porta celebracions en honor a la collita de l’arròs. El paisatge ebrenc canvia totalment entre juny i setembre, perquè en l’espai d’encara no quatre mesos, les plantes de l’arròs neixen, creixen i fruiten miraculosament. Quan maduren ja es poden segar, i els preuats grans d’arròs, van directes al magatzem perquè, ni que sigui d’un en un, fan moure una economia ebrenca milionària que posa les Terres de l’Ebre al mapa del món.
Fa unes setmanes van començar els actes associats a la Festa de la Sega a l’Ebre, i com que cada població celebra la seva d’una forma descentralitzada, el públic que tingui ganes de viure aquesta experiència única, encara té temps per apuntar-se a alguna convocatòria.
Perquè única? Doncs perquè amb la sega, a banda de realitzar la tasca agrícola, també es fa una labor divulgativa de gran importància, pensada per a totes les edats, però que impacta especialment en els grans i en els petits. En els grans, perquè els porta reminiscència d’altres temps, quan la maquinària agrícola pràcticament no existia i la sega es feia amb l’ajuda de bestiar i de forma totalment artesanal, tan manual que ja forma part dels oficis antics que, de mica en mica, han anat cedint davant les noves metodologies de treball, més modernes, més ràpides i més rentables. Per als petits és una forma de perpetuar la tradició perquè no es perdi, perquè la memòria no falli. Només cal veure les cares de sorpresa i d’alegria en veure l’espectacle del xapoteig dels peus nus dins els camps embarrats, la suavitat de la terra i l’aigua lliscant per les cames, i la celebració posterior, que discorre entre activitats de diferent tipus, música, i que sempre acaba amb els convidats i els participants al voltant de la taula. Que es noti que som mediterranis!.
Aquest és l’espectacle que fa uns dies es va viure a l’Aula Plegadis, a La Ràpita, en el transcurs del qual es va fer una recreació de com es segava antigament a l’Ebre. Els nostres avantpassats feien una feina molt pesada i complicada per arribar amb èxit al moment de la collita, i cal rendir-se a l’evidència que el seu esforç va crear un paisatge molt concret, tot forjant una manera de veure el món i d’explicar-lo des de l’Ebre.
Per a les persones que sentin curiositat i ganes de passar-ho bé, al calendari encara queden dues cites amb la tradició: el 22 de setembre a L’Aldea, i el 6 d’octubre a Amposta. I tot plegat, associat amb les I Jornades Gastronòmiques de l’Arròs del Delta de l’Ebre.
Molt per veure, molt per viure, molt per tastar.
Per Més Ebre a Editorial
