Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
Ja fa moltes setmanes que se’n parla i s’anuncien les previsions organitzatives prèvies al dia X. I aquest dia, ja ha arribat.
Dimarts tots els informatius obrien amb la notícia del tall de la circulació de trens des de les Terres de l’Ebre i Tarragona en direcció a Barcelona, a causa de les obres que s’estan fent a l’alçada de Roda de Berà. Anem per passos mirant d’aclarir què passa i perquè.
D’acord amb ADIF, les obres que ja han començat són l’adaptació del túnel de Roda de Berà a l’ample estàndard internacional mitjançant la implantació del tercer carril, una actuació que es correspon al desplegament del Corredor del Mediterrani que ha de facilitar el pas de mercaderies per aquesta nova línia. Així, els trens més amples i grans tindran total accessibilitat, facilitant connexions comercials per tota Europa.
Ara bé, aquestes obres mastodòntiques, que es preveu que anant bé i ràpid s’allarguin fins al mes de març de 2025, provoquen una enorme afectació en el trànsit habitual de passatgers que acostumen a agafar les línies R14, R15, R16, R17 i RT2, que són les que connecten les Terres de l’Ebre i el Camp de Tarragona amb Barcelona. En xifres rodones, ADIF calcula que al llarg d’aquests mesos, uns 30.000 passatgers diaris hauran de fer un pensament i canviar els seus horaris normals, en previsió de les complicacions que es puguin presentar amb les alternatives que la companyia ferroviària proposa, que consisteixen en cobrir tots els recorreguts afectats per la falta de trens regulars de rodalies, amb autobusos. Per això s’ha posat en marxa una flota de més de 600 circulacions en autobús, que han de moure uns 30.500 passatgers diaris.
Com a punts neuràlgics s’han habilitat dues parades d’autobusos a Tarragona Ciutat i a les estacions de l’Hospitalet de l’Infant, Cambrils i Vila-seca, amb la idea de connectar amb Sant Vicenç de Calders, l’autèntica ròtula d’aquest sarau circulatori.
Des del Ministeri de Transports, el seu titular José Antonio Santano, s’ha compromès a fer els “ajustos necessaris” a la planificació prevista, tenint en compte, com ell mateix reconeixia, que aquest tall ferroviari “és el més gran que hem fet mai”. Però, com es fa per gestionar la incògnita? Doncs amb la voluntat d’implementar millores efectives en un temps rècord perquè la vida dels viatgers es vegi el menys afectada possible.
Pel que fa a les Terres de l’Ebre, Renfe ha posat a la venda bitllets per a l’Avant Exprés en direcció a Barcelona, però aquest servei té dues qüestions importants: el preu de l’abonament incrementat en un 40%, i una freqüència d’anada a les Terres de l’Ebre a les 6.35 del matí, i de tornada a Barcelona a les 18.30 de la tarda. Farà parada a les estacions de l’Aldea-Amposta, L’Ampolla-Perelló-Deltebre, L’Ametlla de Mar, L’Hospitalet de l’Infant, Cambrils i finalment, Camp de Tarragona. A priori sembla insuficient, tenint en compte el volum de persones que es mouen a diari per les motivacions més variades. I això obviant l’error que va cometre Renfe amb l’Avant de Lleida a Barcelona de les 7 del matí, en el qual, més d’una trentena de persones van haver de viatjar de peu dret, perquè el bitllet el van pagar religiosament, però de seient no en tenien.
I els usuaris habituals, què diuen? Doncs les queixes i el descontentament s’han deixat sentir molt ràpid. “És un infern”, afirmava algú fent-se ressò del sentir general, enmig de la desinformació, el desconcert i la confusió. Perquè quan cal arribar a una hora a la feina, la universitat, o a la visita mèdica, i complir depèn de les circumstàncies del transport públic i l’atzar que el governa, doncs està clar que els viatgers no estan contents.
Caldran grans dosis de paciència i veure com la planificació ordida per Renfe, amb la seva macarrònica combinació de busos, trens i freqüències, es va desentrellant, ja sigui perquè l’experiència es faci més fluïda, o perquè es posin en pràctica els ajustos que ja es veu ara que són necessaris. I sempre queda el consol del transport particular, qui en tingui. En tot cas, hi ha 5 mesos per davant per veure què passa. I, sens dubte, se’n parlarà.
Per Més Ebre a Editorial
