Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
Aquests dies ha plogut a Alcanar. L’alcalde diu que l’aigua ha fet mal perquè, com ja sabem, en aquest país no sap ploure. Ara bé, amb pluja i amb els danys materials que hagi pogut causar, les Festes Quinquennals que els canareus i les canareves estan esperant des de fa cinc anys estan a punt d’arrencar.
Les darreres es van celebrar l’any 2019, al caire de la pandèmia, i per tant, aquestes són les més desitjades que es recorden. I si la Mare de Déu del Remei ho permet, la celebració anirà molt bé. De les Festes Quinquennals d’Alcanar en parla el seu alcalde, Joan Roig, en aquesta entrevista en exclusiva per al Diari Més Ebre.
Alcalde, quina és la història que hi ha al darrera de les Quinquennals, en el seu origen?
L’origen cal buscar-lo durant la Guerra Civil, un enfrontament que va castigar molt les nostres contrades. Quan hi havia aquells enfrontaments tan dolorosos, en aquella època tan fosca de la nostra història, es va produir un atac a la imatge de la Mare de Déu del Remei de la nostra ermita, i en justa compensació, el poble va fer la promesa que cada cinc anys faria aquest homenatge a la nostra patrona i a la nostra ermita. Així, aquestes festes que es mouen per la devoció i la tradició, també recorden aquells fets bèl·lics i la promesa de no deixar que l’estima a la Mare de Déu del Remei, es perdi. Aquest és l’origen de les Quinquennals, que s’han anat transformant en una festa artística personalitzada per les catifes dels carrers, l’ornamentació, les lluminàries.
Alcanar viurà les seves Festes Quinquennals de l’1 al 14 d’octubre, però la prèvia va ser el mes de març. Com és això?
Sí, al mes de març vam presentar la pregonera, la periodista Noemí Polls Fabregat, en un acte que anticipava les Festes Quinquennals de l’octubre. En aquest acte també fèiem un repàs al que signifiquen les Quinquennals per als canareus, canareves, casencs i casenques, el que és l’essència de les Quinquennals, sobretot basada en l’agermanament, en el retrobament de les persones que viuen a Alcanar, i moltes persones que viuen a fora, però que retornen al nostre municipi durant la festivitat.
El culte a la Mare de Déu del Remei forma part de l’ADN dels canareus i canareves?
Així és. Les Quinquennals tenen dues vessants. Per una banda hi ha la part artística desplegada de forma exemplar per part dels veïns i veïnes. I dic exemplar perquè són feines artesanals que costa molts mesos fer-les, i que després es desdibuixen en pocs segons al pas de la Mare de Déu del Remei. I després està la part de la devoció, que és molt personal. Algunes persones la viuen en base a l’herència emocional dels avis i dels pares; altres d’una forma més introspectiva, i altres la vinculen només a les festes. Però en tot cas, no podem oblidar que l’origen de les festes és la devoció que tenim a la nostra ermita i a la Mare de Déu del Remei.
La festa de la Mare de Déu del Remei és al mes d’agost, però les quinquennals es celebren per la tardor...
Sí, sempre les fem caure a la primera setmana d’octubre. Les Quinquennals són especials perquè són una novena, fem l’ornamentació al pas de la Mare de Déu del Remei per tots els carrers d’Alcanar i de les Cases, i la novena es converteix en tretze dies de celebració. Són unes festes molt llargues, però al final, quan s’acaben, tenim la sensació de quedar-nos amb ganes de més. I toca esperar les següents, al cap de cinc anys. Sembla molt, però el cert és que passen ràpid. Ara mateix estem a punt d’entrar a les Festes Quinquennals del 2024 i sembla que les del 2019 hagin sigut la setmana passada o abans d’ahir.
A banda de l’àmbit religiós també hi ha una part festiva, lúdica, cultural, quines novetats té el programa de les Quinquennals 2024?
Enguany hem volgut teixir un programa de festes que també eleva una part simbòlica important, perquè Alcanar és terra de cruïlla, al bell mig entre el País Valencià i Catalunya, enmig dels Països Catalans. Per tant, hem volgut que actuïn grups de renom que agraden a totes les edats, d’una banda i l’altra del Sénia. Així, tenim La Fúmiga i el Botifarra de la part valenciana, i als Figa Flawas i a Quico el Célio de la part catalana, de les Terres de l’Ebre, i per tant. Hem volgut dibuixar aquest nexe d’unió entre els dos territoris a través del que hem anomenat QAfest, amb aquestes actuacions importants, que són els caps de cartell.
Les Quinquennals són com una gran festa major, però de molts dies, i a la tardor...
Hem tingut clar que les Festes Quinquennals han de ser transversals en l’àmbit programàtic perquè tothom hi tingui cabuda, atenent a la seva edat o els seus gustos musicals. Si desgranem el programa de festes tindrem teatre, espectacles infantils, un show de malabarismes i de circ que es diu The Talent, els concerts per a joves, per a la gent gran i una festa dedicada als nostres jubilats i jubilades. És un programa molt transversal, coral perquè agradi a tothom. Es tracta que tot el poble participi de les festes, així com els visitants. Ho hem articulat anomenant-lo QAfest, perquè volem que sigui un festival a preus molt assequibles i populars. Volem que la gent que vingui a gaudir dels concerts i els espectacles es quedi al municipi, que gaudeixi de la part ornamental i la part religiosa. Al final, tot això es centrifuga, i acaba generant les millors Festes Quinquennals de la història d’Alcanar.
Més enllà de l’acció organitzativa de l’Ajuntament, la participació del veïnat, les associacions i entitats del municipi són molt importants perquè les Quinquennals siguin un èxit?
Efectivament. Sense ells i elles no hi hauria festes, perquè qui mou tot el programa i estimula l’Ajuntament a fer tot això són les ganes, la il·lusió i devoció dels canareus i les canareves. Són els veïns i veïnes qui construeixen els altars, qui despleguen les catifes, que fan les ornamentacions. Les entitats que participen del programa són qui nodreixen la festa i fan que sigui grossa. Si només participés l’administració aquestes festes no serien, ni de bon tros, ni tan importants ni tan lluïdes.
Per Roser Pros-Roca a Actualitat
