Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
No falla. Encara portem màniga curta i al carrer fa xafogor de setembre, quan els prestatges dels supermercats comencen a omplir-se de torrons i altres dolços nadalencs.
I curiosament, fins i tot amb la contradicció contrastada entre la calor de l’estiu i l’avançada de la festa d’hivern per excel·lència, l’arribada dels torrons sempre fa gràcia. Abans, no fa pas tants anys enrere, l’arrencada oficial de la temporada nadalenca era el 8 de desembre, per la Puríssima, però ara la cursa ha progressat de forma frenètica per un camí en pendent i sense frens fins a final d’any.
Hem encetat el mes de desembre i el temps d’Advent, indicatiu que ara sí que sí, s’acosten les festes nadalenques. En origen, pel seu significat i arran dels fets històrics que es relaten, el Nadal és sinònim de reunions familiars, d’alegria per haver superat un any més, i de seguiment d’algunes tradicions ben concretes. Però també de contradiccions. Una de calç i una de sorra. Una cullerada per al Pare Noel i una altra per al Krampus. D’una banda, el Nadal se’ns presenta com un temps d’introspecció, espiritualitat i connexió amb els valors més essencials, i de l’altra, el consumisme pren el protagonisme, sovint eclipsant el veritable sentit d’aquestes dates.
És evident que el Nadal d’avui ha evolucionat fins a convertir-se en molt més que una celebració espiritual o religiosa. No és cap novetat que amb el pas dels anys, el consumisme ha guanyant terreny fins a convertir aquestes dates en el període comercial per excel·lència. És el moment de les grans campanyes publicitàries, de les inacabables cues a les caixes de les botigues i de les compres online a cop de clic. Si bé és cert que tothom gaudeix d’unes festes ben preparades, no podem evitar adonar-nos que aquest Nadal tan precoç i massiu ha desplaçat allò que les festes representaven en origen.
Uns dies abans de les dates clau, ara ja entrat el desembre, la tradició pren forma de dinars o sopars d’empresa, dels regals de l’amic invisible i de la tria d’un bon menú nadalenc com a part de la nostra identitat cultural. I a qui no li agrada regalar i ser regalat? Al cap i a la fi, l’esperit de compartir, també és Nadal. Però el que abans eren petites compres s’ha convertit en una competició d’ofertes i descomptes, especialment empesa per la febre del Black Friday, el Cyber Monday i la temptació de comprar per internet perquè porten el paquet a casa.
Aquesta tecnificació de les compres contrasta poderosament amb la tradició de les fires i mercats de Nadal que es celebren a pobles i ciutats. Com no deixar-se portar pel romanticisme d’una fira de paradetes, deliciosament il·luminada, i amb comerciants que atenen amb un somriure amable i un “Bon Nadal” de torna? És pura màgia. Al final, tot rau en trobar el punt d’equilibri. Sí al Nadal comercial que va arribar fa uns quants anys per quedar-se, però sense perdre de vista el que realment compta. Perquè l’economia local i el comerç necessiten el Nadal tant com les persones necesiten il·lusió. Trobar la mitja ponderada entre l’excés i la màgia genuïna de les festes és una demostració de sensibilitat i intel·ligència. El Nadal és temps de reunió, de record, de celebració, i els moments especials ho són perquè es fan amb les persones que tenim a prop i aquelles que ens toquen el cor.
Aquí és on entra la tradició més íntima, particular i domèstica. En el Temps d’Advent, que simbolitza la preparació, es sol muntar el pessebre i de l’arbre, obrir les capses de decoració de casa, i fer previsió pels dies que vindran. I tota aquesta moguda, en sí ja és un regal vital que no es ven ni es veu en cap aparador. Nadal està format per petits gestos.
Així que, mentre els llums il·luminen els carrers i els comerços fan l’agost al desembre, el compte enrere ha començat. Nadal és molt més que el que es compra i es menja; és el que es sent, es viu i es comparteix. Amb aquesta essència viva, l’esperit nadalenc prevaldrà més enllà de qualsevol campanya publicitària o data al calendari. I al final, caldrà seguir parlant-ne.
Per Més Ebre a Editorial
