Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
El conflicte sobre la pesca d'arrossegament al Mediterrani ha encès les alarmes en un sector vital per a la cultura, l'economia i la identitat de les Terres de l'Ebre i de Catalunya.
L'acord europeu que redueix dràsticament els dies de pesca ha generat molt malestar al sector i sectors relacionats, aquests darrers dies d’un any que ha sigut conflictiu des del principi. Els pescadors han expressat sentir-se "tocats de mort" si la planificació de la Comissió Europea prospera tal i com està previst. Naturalment, les veus en contra de la proposta s’han aixecat a l’instant, però de moment, els pescadors només s’han pogut defensar manifestant-se. "Ens estan tallant les ales, però nosaltres som gent de mar i no volem rendir-nos", comentava amb indignació un pescador rapitenc. Però l’amenaça que plana té una ombra ben espessa.
Anem a pams. Des de Brussel·les, els ministres de Pesca de la Unió Europea defensen restringir els dies per sortir a feinejar al Mediterrani. Com que saben el perjudici que això pot portar a tantes persones dedicades a l’ofici de pescador, estableix una sèrie de mecanismes de compensació que potser permetrien augmentar els dies de pesca, potser fins i tot arribant a les jornades actuals. Les restriccions es volen adoptar com una mesura propiciatòria per garantir la regeneració dels estocs marins mediterranis i la seva sostenibilitat futura. Tanmateix, des de la Ràpita fins a Blanes, el sector pesquer reclama sentit comú, al·legant que ja s'han fet grans sacrificis. Vedes voluntàries, zones tancades i inversions en xarxes de malla més gran avalen un compromís que, d’acord amb el parer dels pescadors, ha afectat positivament els recursos marins a la costa catalana.
El conflicte i el descontent estan servit, perquè el resultat de la decisió té un impacte econòmic evident. Si els pescadors no poden sortir a la mar, els mercats queden sense peix fresc, els restaurants sense el seu producte estrella, els consumidors sense l’opció de menjar peix fresc, local, acabat de pescar i exposat a les parades dels mercats, i també té un impacte sobre el turisme i totes les activitats que es mouen al seu voltant. Altres efectes són l'augment de preus del peix que caldria portar d’altres zones que, per arrodonir la problemàtica, també és una amenaça real per a moltes economies familiars. I per la seva banda, els restauradors denuncien que amb aquestes mesures es mata l'essència de la gastronomia de la zona, basada en la proximitat i la qualitat.
Però la qüestió va més enllà i també és cultural, perquè la pesca no només és una activitat econòmica: és una forma de vida arrelada a les nostres costes, als nostres ports i a la nostra gent. Les botzines de les barques a Blanes, els mercats municipals de peix fresc a Tarragona, la Ràpita o Amposta, o els arrossos i plats suculents impregnen les cartes dels restaurants d’Alcanar o l’Ametlla, són part indestriable de la identitat del poble i de l’Ebre.
Les negociacions continuen, i les administracions intenten trobar un equilibri entre sostenibilitat i viabilitat econòmica. Perquè resulta evident que les decisions no poden ser unilaterals ni desconnectades de la realitat local. Cada retallada no és només una pèrdua de dies al mar i de retruc, un cop a la cadena que inclou pescadors, xarxaires, peixaters i xefs.
L'esperança del sector radica en el diàleg. La Generalitat, juntament amb Espanya i altres països afectats, haurien de saber defensar amb fermesa els interessos dels pescadors a Brussel·les i evitar l’extinció d’un sector que no està exempt de problemes. La solució, però, ha d’estar adaptada a les necessitats particulars de cada zona pesquera. Perquè si els pescadors han fet els deures, és moment que Europa també escolti.
El futur de la pesca està en uns despatxos que qui més qui menys sent llunyans i hostils, en un procés que encara té vies de negociació obertes. Caldrà confiar en què el diàleg i la coherència guanyin la batalla a favor d’un ofici essencial, el dels pescadors, que representen, també, una manera de viure que ens defineix i ens uneix com a territori.
Per Més Ebre a Editorial
