Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
En l’editorial de l’edició 1191 del Diari, comentàvem que el solstici d’estiu és una porta que dona pas a la segona meitat de l’any que arriba fins Nadal i totes les festes que es celebren al caient dels 12 mesos.
Ara ja és inevitable: Nadal ho omple tot. Per on miris, trobaràs Nadal, respiraràs Nadal, contemplaràs un Nadal que distreu de l’aspecte més interessant de la celebració, ara que el temps d’Advent està arribant a la seva culminació. Aquestes són festes que queden gravades a la nostra memòria més recòndita i que evoquen els dies de la infantesa amb força, quan no ho sabíem, però érem rics, pròspers d’una riquesa que no té res a veure amb els diners. És el moment de donar-hi un parell de voltes a aquesta qüestió, cadascú les seves.
Avui Nadal és un tetris de compromisos, compres, àpats, i malgrat això, hauria de prevaldre el que importa: la invitació de Nadal per fer una aturada, mirar enrere i fer balanç per procurar mirar el futur amb unes expectatives mínimament realistes.
Arribem a Nadal amb l’esperança que sigui feliç i tranquil, que hi hagi pau en aquests dies, perquè el 2024 ha estat un any complicat, ple de moviments de llarg recorregut. Per no entrar en els conflictes armats que, o bé han esclatat davant els nostres ulls atònits o bé s’han agreujat, fixem-nos en el que tenim més a la vora, com la problemàtica decisió europea sobre la pesca, els efectes terrorífics de la DANA o dels immensos maldecaps que les obres a la xarxa ferroviària han ocasionat a les persones que viatgen de sud a nord passant per Roda de Berà en direcció a Sant Vicenç de Calders. Se n’ha parlat llargament i s’han escrit rius de tinta sobre aquestes i altres qüestions i al Diari Més Ebre també ens n’hem fet ressò. Ara que hem arribat al final de la temporada, amb l’edició 1214 sota el braç, sentim que seguir explicant el que ens envolta des d’una mirada ebrenca, és el nostre motor.
El nostre primer desig és que Nadal sigui de tot menys avorrit. Friki (lliure, pintoresc, extravagant i tan original com cadascú vulgui) potser sí, però avorrit, no pas. Perquè, arribats a aquest punt, sabem que l’important és el que compartim: notícies, històries, testimonis, protagonistes, opinions de veus molt diverses. I al final, aquest Diari, que el 2025 complirà 23 anys, és una història de superació que fem realitat setmana rere setmana. I no cal que sigui Nadal per veure com es materialitzen els parts i els miracles.
Efectivament, el 2025 el Diari Més Ebre complirà 23 anys, una adultesa que consolida el mitjà com una referència informativa al territori. Aquest equip ens sentim orgullosos de ser part d’aquesta comunitat i, des d’aquell 2002 en què vam començar, haver fet de la proximitat el nostre segell. Per això mirem el futur amb ganes de seguir fent de veu del territori, d’altaveu de noves idees i projectes que ajudin a les Terres de l’Ebre a brillar.
Sabem que no hi ha res que sigui fàcil, però juguem amb l’avantatge de tenir al davant una societat ocupada en preservar la seva cultura i manera de ser, protegir la riquesa del seu medi més pròxim, i mantenir l’empenta econòmica. No és pas baladí, però si una cosa hem après de la gent d’aquestes terres, és la capacitat de tirar endavant, peti qui peti. I aquesta certesa és un poderós motiu d’esperança.
El nostre desig és que aquestes festes nadalenques siguin diverses, divertides, calmades, opípares, de reconnexió, de reflexió, però també de planificació, i sobretot, de llibertat per viure-les com cadascú esculli. El 2025 és una pàgina en blanc per escriure-la com vulgueu. Però sobretot, feu-ho amb estil.
Marxem uns dies de vacances. Fem una petita pausa per omplir els pulmons d’oxigen renovat i de noves forces. Tot l’equip del Diari desitgem que el 10 de gener ens retrobem amb energies renovades per seguir fent del Diari Més Ebre el reflex de tot allò que ens mou i que molt sovint, també ens commou. I mentre, bones festes.
Per Més Ebre a Editorial
