El Delta de l'Ebre, entre la urgència i la inacció

Els homes i dones del temps ho van advertir: s’acosta una tempesta de proporcions bíbliques, i de forma puntual i implacable, el temporal va assotar totes les zones per les que va passar. La magnitud de l’aiguat va ser tan descomunal que, de forma literal, va engolir el delta de l’Ebre. Al temporal li van posar Glòria i les seves conseqüències encara es deixen veure 5 anys després.

Fa 5 anys, el gener de 2020, el temporal Glòria que va assolar el delta va posar en evidència la vulnerabilitat del territori davant els fenòmens meteorològics extrems. Les onades van superar els 3 metres d’alçada i el mar va penetrar amb una força descomunal fins a 3 quilòmetres terra endins. Va inundar els arrossars, va malferir de gravetat la biodiversitat de la zona més afectada, i infraestructures com la barra del Trabucador, van patir danys molt importants, fins al punt que activitats com la pesquera i la producció de sal es van haver d’interrompre.

Després d’aquell desastre i un cop avaluats els danys, es van anunciar diverses mesures per reparar la destrucció i mitigar, en la mesura del possible, els efectes de futurs temporals, perquè el canvi climàtic no cedeix al redós d’una tempesta, sinó que amenaça amb la possibilitat que enmig del Mediterrani, se’n formin més i força sovint.

El Pla de Protecció del Delta de l’Ebre presentat pel Ministeri per a la Transició Ecològica, proposava accions com la regeneració de platges i la restauració de zones humides, mesures que van ser acceptades per tots els implicats; però la manca d’un finançament adequat i la burocràcia sempre farragosa i insalvable, han retardat la implementació d’aquestes mesures sobre el terreny. I això que estem parlant d’una de les zones humides més importants de la Mediterrània.

Des del territori, naturalment, les veus s’han anat deixant sentir en forma de queixa i lament. Aquesta inacció governamental és la que ha obligat a les entitats més implicades de la demarcació, a prendre les seves pròpies mesures. En aquest sentit, la Taula de Consens, representada pels set municipis del delta de l’Ebre i les dues comunitats de Regants, han alertat que la situació al litoral és igual o pitjor que abans del pas del temporal Glòria, ja que les accions anunciades pel Govern espanyol relatives al moviment de sorres, “han sigut escasses” i les consideren totalment insuficients.

Però és que hi ha més. Tothom té molt fresc a la memòria l’octubre de 2024, quan la recent DANA que va afectar les Terres de l’Ebre durant deu dies consecutius, va deixar uns 430 litres/m2 al Parc Natural dels Ports, posant en evidència que aquest ecosistema, que ja estava tocat, ara encara és més fràgil. Per sort, a diferència de València, no hi va haver danys personals, però la situació va posar en alerta tant a la ciutadania com a les autoritats locals, evidenciant que la necessitat d’actuacions preventives és una urgència que ja no es pot postergar més.

La manca d’accions efectives per part de les administracions, cinc anys després, ha generat un sentiment de desemparament al delta. A més, la perillosa equació que combina l’augment del nivell del mar, la regressió de la costa i la disminució més que significativa d’aportacions sedimentàries del riu, posa en risc l’ecosistema; però també moltes activitats econòmiques que es poden considerar tradicionals, començant per la pesca, les salines i el conreu de l’arròs. Al capdavall, l’exdelegat del Govern, Albert Salvadó, tenia raó quan deia “al delta hi vivim”. Amb tot el que això significa.

Per tant, a hores d’ara és imperatiu que a qui pertoqui i tingui competències, adopti mesures urgents i efectives per protegir el delta de l’Ebre, ja sigui amb el model holandès de formació de sistemes dunars naturals mitjançant dragatges, o algun altre que es consideri efectiu. Això implica, naturalment, una inversió en infraestructura de protecció que tingui correspondència amb la gravetat de la situació, i també la implementació de solucions basades en la natura.

I compte! Perquè el temps corre imparable i cada cop està més clar que la inacció no és una opció quan es tracta del futur del delta.

Comparteix aquest article

Fés el teu comentari