Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
Els Premis Perifèric han arribat amb força per omplir un buit i donar veu a una realitat sovint obviada.
El mes de novembre passat, al Diari Més Ebre publicàvem la feliç notícia del naixement d’uns nous premis, anomenats Perifèric, i dèiem d’ells que tenien l’objectiu de reconèixer el talent i els èxits de les regions perifèriques situades entre les Terres de l’Ebre, el nord de Castelló i el Matarranya.
No es pot no veure que el nostre país funciona amb una visió radial en la qual, qui acapara les mirades i inversions, són les comarques centrals, especialment si estan ubicades a prop de la capital. En contraposició, els Premis Perifèric reivindiquen i posen en evidència el talent, la creativitat i la capacitat de resistència dels territoris perimetrals, allunyats del centre d’aquest univers format per un camp de possibilitats infinites. Són, per tant, una aposta entusiasta per guardonar iniciatives i persones que, des de les comarques menys contemplades, treballen amb passió per enriquir el teixit social, cultural i econòmic.
El nom d’aquests premis no és casual. "Perifèric" defineix una condició geogràfica i política ben concreta, una realitat que històricament han patit les comarques del sud de Catalunya, les Terres de l’Ebre, el nord del País Valencià i les comarques aragoneses més properes a la franja catalana. I això que estem parlant de de territoris ben rics en patrimoni, cultura i història, però que massa sovint queden al marge de les grans decisions que es prenen als despatxos, ubicats a centenars de quilòmetres de distància. No és estrany, doncs, que aquests premis hagin sorgit per iniciativa de dos mitjans de comunicació, Ebredigital.cat i Comarquesnord.cat, compromesos amb aquesta realitat i que coneixen de primera mà la importància de construir un discurs propi.
La primera edició dels Premis Perifèric s’ha estructurat en dues fases. En la primera, el jurat va seleccionar 48 guanyadors d’àmbit comarcal, i la segona culminarà el 10 d’abril, amb una Gran Gala que se celebrarà al Teatre de La Lira Ampostina, on es donaran a conèixer els guardonats.
Els premis s’atorguen en sis grans categories que abracen des de la cultura fins a la innovació social i econòmica, valorant projectes individuals i col·lectius que contribueixen a millorar la qualitat de vida en aquestes comarques, reforçant el sentit d’identitat. A diferència d’altres guardons, els Premis Perifèric celebren trajectòries consolidades, però també miren cap al futur recolzant iniciatives emergents que poden marcar la diferència en els pròxims anys.
El nom d’aquests premis és un altre gest simbòlic de reivindicació històrica. Ilercavònia era el territori ocupat pels antics ilercavons, una tribu ibèrica que habitava la zona avui coneguda com les Terres de l’Ebre, el Maestrat i el Matarranya. Una regió ben delimitada, que en època preromana compartia llengua, cultura i una estructura econòmica basada en el comerç i l’agricultura. La romanització va posar fi a la seva sobirania, però no a la seva identitat. És aquesta continuïtat històrica la que els Premis Perifèric volen recuperar, reivindicant un territori que, tot i les fronteres administratives modernes, segueix compartint vincles profunds.
Amb aquest esperit de cohesió, una de les primeres iniciatives nascudes a l’entorn dels premis ha estat la creació de l’Associació d’Amigues i Amics d’Ilercavònia, un motor de dinamització per a futures edicions, i per impulsar projectes que fomentin la col·laboració entre comarques. Un exemple concret d’aquesta voluntat és el cicle de conferències “Què és Ilercavònia?”, que començarà el 7 de març al Museu de Tortosa i aprofundirà en la història, la cultura i l’economia de la regió.
Els Premis Perifèric són una gran notícia per a unes terres amb ganes de sentir-se reconegudes. Amb aquest projecte, l’Ebre, el Maestrat i el Matarranya fan un pas endavant en la seva reivindicació, demostrant que la perifèria també és un centre de creativitat, innovació i talent.
Per Més Ebre a Editorial
