Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
El Dr. Joan Lluís Borràs Balada és una figura clau en l’estudi i el tractament del càncer a Tarragona i les Terres de l’Ebre, amb una trajectòria vital dedicada a l’oncologia i la recerca. Creador del primer Registre de Càncer de Catalunya, reconegut per l’OMS el 1985, és l’impulsor del Servei d’Oncologia de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, des d’on ha estès el servei a diferents hospitals de les Terres de l’Ebre. Parlem amb el Dr. Borràs, de la seva trajectòria professional i dels reptes de futur en la lluita contra el càncer, en aquesta entrevista en exclusiva per al Diari Més Ebre.
Doctor, va rebre la medalla Josep Trueta de medicina a la seva trajectòria professional. És el màxim reconeixement en l’àmbit mèdic?
El Josep Trueta és la màxima distinció en l'àmbit sanitari català. Normalment es premia una trajectòria, els serveis a la sanitat, l’àmbit de la recerca o una combinació de tot. M’he sentit molt honorat de rebre aquest premi i m’ha fet molta il·lusió. I també estic content perquè, si alguna cosa he fet bé, ha sigut rodejar-me de gent molt bona, companys i companyes de viatge que m’han permès encapçalar projectes importants, el primer dels quals, és que a la Catalunya sud, a les comarques de Tarragona i Terres de l'Ebre, hi hagués un servei d'atenció oncològica digne. Aquest ha estat el meu objectiu.
En aquests darrers anys ha vist com el tractament i possibilitats de les persones malaltes de càncer ha canviat molt. Fins a quin punt?
Radicalment. Les tècniques han evolucionat molt. Les noves tecnologies aplicades a la medicina i a malalties concretes, plantegen un repte, amb nous aparells de radioteràpia molt precisos, nous fàrmacs, nous robots per operar... De fet, una de les coses que m'animen a continuar en la meva professió és poder viure en primera persona allò que a mi m'havia frustrat, perquè hi havia malalts que es morien, i en canvi, ara els estem curant o cronificant. Ara bé, no ens podem conformar amb el que hi ha, perquè se’ns continuen morint persones i la lluita continua.
Pel que fa a les Terres de l'Ebre, a nivell d’hospitals com el Verge de la Cinta, el d’Amposta, el de Jesús, en oncologia?
A nivell d'atenció oncològica, l’HVCT té la mateixa de qualitat que pot donar qualsevol altra hospital. I en determinades situacions especialment complicades, tenim mecanismes per transferir el pacient a un altre centre, a Reus, Tarragona o Barcelona. Pel que fa a l’HVCT, hi ha una unitat d’oncologia molt bona, amb metges formats amb nosaltres a l'Hospital de Reus, amb qui hi ha una gran col·laboració.
Aquesta col·laboració es pot considerar un desdoblament d’equips tècnics i personals?
Així és. Vam posar un tractament de radioteràpia, un accelerador lineal, a l'Hospital de Jesús, que està molt connectat. Això se’ns va acudir perquè havíem de tenir 4 aparells de radioteràpia a tota la demarcació. Juntament amb la Lliga Contra el Càncer i alguns membres del meu equip, vam decidir posar el headquarter a Tortosa, pensant en la comoditat del malalt. D’això se’n diu una unitat satèl·lit, i va ser la primera que es va fer a Europa. Llavors, el malalt que ha de fer radioteràpia a les Terres de l'Ebre, només ha d’anar un dia a Reus per fer l’estudi, la tècnica que se li aplicarà i les sessions que rebrà; però després, les sessions els hi administraran a la unitat de radioteràpia de l'Hospital de Jesús, amb el mateix tipus de màquina, que és bessona de la de Reus, els mateixos metges, i les mateixes garanties. Així hem facilitat el servei. I en la part de diagnòstics i d'operacions quirúrgiques, passa el mateix. Per tant, el missatge per a les persones de les Terres de l'Ebre, és que el que es fa als hospitals ebrencs té la mateixa qualitat que a la resta de centres de Catalunya.
Avui els tractaments oncològics estan molt personalitzats. Cal entendre-ho com un avanç pel malalt?
Amb els nous tractaments s'estudien les característiques de cada tumor amb tècniques de biologia molecular que indiquen els tractaments. Administrem quimioteràpia clàssica i altres teràpies que continuen sent molt útils, però hi ha malalts susceptibles de ser tractats amb immunoteràpia, o amb uns fàrmacs dirigits a les alteracions d’ADN d’aquell tumor concret. Això és la teràpia personalitzada. El laboratori de biologia molecular està a Reus, però dona servei als altres hospitals.
Vostè, doctor, des del Sant Joan de Reus, està al rovell de l'ou de la investigació i l’organització del servei oncològic…
Sí, és un projecte que jo vaig engegar, i no m'he mogut de la Catalunya Sud. Però la meva relació amb Tortosa (jo soc tortosí), Barcelona, i altres llocs de l'estranger, és molt estreta. Des de Tarragona, Reus i les Terres de l’Ebre podem atendre un gran volum de malalts amb molts especialistes, inclosos metges generalistes, i especialistes en diferents tumors. Jo estic al centre d'això, i molt obert a col·laborar en tot.
Quins projectes dels que se senti especialment satisfet, destacaria?
Un projecte sol és difícil de concretar, perquè el destacable és tot el procés organitzatiu. Haver creat un Institut del Càncer és una gran fita, començant, primer, per una unitat, després un servei, fins arribar a l’Institut d'Oncologia de la Catalunya Sud, que té tots els tractaments d'oncologia mèdica i dona una atenció global. Si he de destacar un projecte, ha estat la creació d'aquest institut, i del servei d'epidemiologia i registre de càncer, que també fa prevenció. Això, acompanyat d'un hospital de dia, d'una planta d'hospitalització, i d'una sèrie d'unitats, com la de psicooncologia, la d'investigació clínica, la de biologia molecular... Dins d'aquest complex ara hi treballem 150 persones, inclòs el consell genètic, per tractar els càncers hereditaris i familiars. Tot això perquè els pacients del territori es puguin sentir emparats en les necessitats que puguin sorgir amb tot tipus de càncer. En aquest sentit, estem pendents d'una acreditació, que és l’aspecte en la que ara estic més posat. Si surt bé, podré dir que he contribuït a crear un centre europeu de càncer, reconegut per una certificació i una estadística.
Vostè ha encapçalat projectes molt importants amb una visió molt clara…
A partir de la meva curiositat, de la meva tesi doctoral i de l'estima al territori vaig muntar el primer registre de càncer de Catalunya i el tercer de l'Estat, reconegut per la OMS, on figuraven les xifres reals de població amb càncer. Va ser una gran satisfacció científica obtenir les primeres dades, reconegudes i homologades, de malalts de càncer a Catalunya. Jo, sobretot, he tingut ambició, curiositat, interès científic, i sobretot, vocació de metge en el sentit clàssic, que diu que primer és el malalt.
Doctor, des del seu coneixement i experiència, el càncer, s’arribarà a curar?
Sento dir que de moment, no, però sí que el podrem arribar a cronificar, i estem curant molts malalts. Crec que la cura total és difícil, però sí que podrem arribar a tractar-lo malalt per malalt, i aquesta és una bona noticia.
Per Roser Pros-Roca a Actualitat
