Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
.jpg)
Ahir dijous, l’ambientòloga i doctora en Ciències Biològiques Teresa Franquesa, va presentar a Tortosa el seu llibre “L’educació ambiental a Catalunya”. Molt vinculada a la Societat Catalana d’Educació Ambiental, Teresa s’ha dedicat a l’ensenyament, la comunicació científica, la gestió del medi ambient, la planificació estratègica i, sobretot, l’educació ambiental. Parlem amb Teresa Franquesa sobre el seu llibre i altres qüestions, en aquesta entrevista en exclusiva per al Diari Més Ebre.
Teresa, què hi trobarem al teu llibre?
Aquest llibre és una mirada a través de la Societat Catalana d’Educació Ambiental (SCEA), perquè aquesta entitat compleix 40 anys. Fa un any es va tenir la idea de publicar un llibre que reculli la trajectòria de l'associació i que contextualitzi el que ha estat l'educació ambiental a Catalunya els darrers 50 anys. El llibre té tres parts: la primera tracta de què és l'educació ambiental, d'on neix, què passa a nivell internacional, quins models hi ha i com evoluciona. A la part central hi ha una cronologia de fets destacats per dècades. I la tercera part és un atreviment per dir on som, quin balanç fem i quins reptes tenim plantejats. A banda, el llibre té un codi QR que enllaça la web de la SCEA, on hi ha la documentació històrica i és una part interessant i entranyable.
Quan d’educació ambiental es tracta, sembla que la portem de forma innata, i això no és així...
De cap manera. Si ens centrem en el que entenem per educació ambiental, és revolucionària. Venim d'unes trajectòries socials i econòmiques que ens posen al davant problemes molt importants, i no és que haguem de fer petites reparacions simptomàtiques, sinó que hem de canviar la nostra manera de viure. Per això es parla d'un desenvolupament que sigui realment sostenible. Ara mateix enfrontem la pèrdua de biodiversitat, el canvi climàtic, pobresa, conflictes... Són situacions que ens ha portat una determinada manera de viure.
Per tant, per anar bé, hauríem de canviar la manera de viure a la qual estem acostumats?
Canviar, buscar alternatives i, sobretot, fer persones conscients de la situació, capaces de llegir el que estem vivint i d'imaginar alternatives, experimentar-les i portar-les a la pràctica. Ser capaces també és un empoderament de les persones, per prendre les regnes de la situació. És un plantejament que vol renovar l'educació perquè sigui útil i consideri els problemes d'avui.
A la cronologia que planteges al llibre, es reflecteix que des de l’inici fins a l’actualitat les coses han canviat molt?
El llibre parla de com hem fet educació, com ho hem intentat. Parla de si les persones que hem estat conscients d'això des de fa anys, ens n'hem sortit poc o molt. Ara bé, són anys d'uns canvis molt forts, i amb conseqüències molt importants en el nostre entorn: canvi climàtic, escalfament global, pèrdua de biodiversitat i altres situacions difícils. Estem parlant del medi que fa possible la vida, no d’una cosa complementària que podem tenir o no tenir.
El tema és que no som conscients dels problemes que pot tenir el medi ambient, i de retruc també nosaltres?
De vegades el medi s'ha vist com una cirereta. Quan ja ho tenim tot, el cotxe, la casa, ara ens cuidarem de tenir un medi ambient de qualitat. Doncs no, perquè parlem de l'aire, l'aigua, el sol, indispensables per la vida. En el moment en què aquest ambient que manté la vida, que té una temperatura mitjana de 15 graus, canvia, les alteracions poden posar en perill la vida o, si més no, la nostra manera de viure. Per tant, faria aquesta crida: les qüestions ambientals no són secundàries, són fonamentals perquè són la base de la vida. Nosaltres formem part d'aquest entorn i aquest entorn forma part de nosaltres, i sense l'entorn no hi ha vida.
En l’aspecte mediambiental, és cert que els petits canvis són poderosos?
Els petits canvis són poderosos i els grans ho són més. Des del meu punt de vista, s'ha pecat de l'alliçonament individual perquè cadascú, a casa seva, es porti bé. Nosaltres som formiguetes esforçades, però els governs, les grans empreses, són els elefants que poden moure moltes més coses. Amb el que fem cada dia i la capacitat d'exigència i mobilització que hem de tenir, cal recordar als nostres governs el que necessitem, la nostra capacitat d'organitzar-nos i emprendre transformacions en l'entorn. M’agrada ressaltar que no estem sols. No és només el que jo puc fer pel meu compte o tu pel teu, perquè els canvis més poderosos són els que podem fer junts.
Com per exemple?
N’hi ha moltíssims. A la meva escala els veïns ens hem ajuntat per posar plaques fotovoltaiques al terrat. També hi ha operatives per tenir cotxes compartits; serveis que no passin pels diners com els bancs de temps; cooperatives agroalimentàries que afavoreixen que el pagès cultivi a un preu adequat perquè li compren els productes directament, o escoles que tenen un projecte de sostenibilitat per transformar el centre amb la manera d'organitzar-se, els patis, l'estalvi energètic, etc. Afortunadament, avui hi ha molts exemples de nombrosos col·lectius que estem fent canvis a la nostra vida. No canvies el món, però canvies el teu món. I aquests mons fan món. Més que els discursos, la retòrica o les lliçons, es tracta d’impulsar projectes a les escoles, els esplais, les associacions, les escales de veïns, els col·legis professionals, els comerços, a tot arreu.
Pot ser que una pota fonamental de l’educació ambiental comenci a les escoles?
Amb les escoles es treballa des del dia zero. A més, la nova llei d'educació inclou aquests continguts amb una acció integral de l'escola. Això vol dir, el que estem fent, com ho podem millorar? Com podem donar exemple? Com podem arribar a les famílies? Com podem col·laborar amb altres entitats per canviar socialment?.
És molt complicat revertir el pensament de què segons quines accions són una conseqüència natural?
El pensament és que el nostre entorn vital s'està enverinant o està canviant les condicions que permeten la nostra vida. No som conscients de què ens hi va la vida en tot això. És un problema de fins a quin punt el que fem pot comprometre d'una manera irreversible la capacitat del nostre entorn per mantenir la vida. I és cert que costa revertir moltes situacions, però jo faig l'exercici de pensar fins a quin punt hi ha coses que donem per bones. Per exemple, quan en un carrer es treuen els cotxes, hi ha silenci. O, al carrer on visc, a Barcelona, abans hi passava el tren de carbó i totes les façanes eren negres. Volem prosperar o ja ens va bé? Aquesta és la pregunta. Prosperitat també vol dir qualitat de vida. És difícil revertir, però la capacitat d'analitzar críticament el que passa és l'ADN de l'educació ambiental. És la capacitat de mirar el nostre entorn amb uns ulls crítics i parlar del que podem fer amb un llenguatge de possibilitat. Una de les principals forces que tenim és saber que no estem sols, que estem empoderant-nos i que tenim la possibilitat de canviar moltes coses.
Per Roser Pros-Roca a Actualitat
