Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
El mes d’abril marcarà l’inici del desmantellament de la plataforma Castor, el magatzem de gas submarí que fa més d’una dècada va sacsejar —literalment— les Terres de l’Ebre i el Maestrat.
En el seu inici, aquest projecte es va presentar com una infraestructura estratègica per garantir el subministrament energètic de l’Estat; però amb el temps va convertir-se en un escandalós problema econòmic i polític, que va generar un impacte ambiental i social devastador. Ara, el seu desmantellament és el desenllaç d’una història farcida d’errors, interessos econòmics opacs i una gestió portada a terme en cantonades fosques, que es pot titllar de qualsevol cosa menys d’exemplar.
El projecte Castor el va impulsar l’empresa Escal UGS, participada majoritàriament per ACS y Enagas. El Govern espanyol va autoritzar convertir un antic jaciment petrolier, situat a uns 20 quilòmetres mar endins, davant la costa de Vinaròs, en un magatzem subterrani de gas natural, i el van vendre al públic com una infraestructura clau per garantir estabilitat i seguretat gasista al país.
Des del principi, aquest projecte va rebre tota mena de crítiques i advertències sobre els riscos geològics que implicava injectar gas a pressió en una cavitat subterrània a prop de falles actives. Aquestes advertències van ser ignorades, i el setembre de 2013, durant les primeres proves d’injecció de gas, es van produir una sèrie de terratrèmols que van sacsejar el litoral, alguns d’ells superant els 4 graus de magnitud de l’escala de Richter. Els veïns d’Alcanar, la Ràpita i Vinaròs sortien de casa espantats, i els moviments van causar danys materials, evidenciant que el projecte era una bomba de rellotgeria.
Davant l’alarma social, el Govern espanyol va ordenar suspendre l’activitat del Castor. Però el que va venir després va ser igual de greu o més. Malgrat que l’empresa concessionària Escal UGS havia estat la responsable del projecte fallit, el govern del Partit Popular, amb Mariano Rajoy al capdavant, va aprovar una indemnització de 1.350 milions d’euros com a compensació a l’empresa per la clausura anticipada de l’activitat. Aquest rescat milionari es va carregar directament a la factura del gas dels consumidors, en un escàndol que avui encara genera indignació.
Per si no n’hi hagués prou, a aquest cost cal sumar-hi els més de 100 milions d’euros que li ha costat a l’Estat mantenir la plataforma en condicions de seguretat des del seu tancament. Un projecte que mai va funcionar, però que ha suposat un forat negre per a les arques públiques, beneficiant només a uns quants.
Els judicis posteriors han anat arxivant les causes obertes, exculpant directius i responsables polítics, i deixant la sensació que ningú rendirà comptes pels errors comesos. A finals del 2023, l’Audiència Nacional va decidir absoldre tots els alts càrrecs d’Escal UGS, argumentant que no s’havia pogut demostrar intencionalitat en les irregularitats del projecte. Una decisió que va indignar encara més la ciutadania, que veu com les conseqüències d’aquesta espifiada multimilionària recauen exclusivament sobre l’Estat i, de retruc, sobre els contribuents.
Ara, s’anuncia el desmantellament del Castor. L’operació es farà en diverses fases, començant per segellar definitivament els 13 pous submarins, una tasca que s’allargarà fins a finals de 2025. Posteriorment, es retirarà la plataforma en superfície, en un procés que suposarà un nou cost milionari per a les arques públiques. A més, diversos experts alerten que el desmantellament també comporta riscos ambientals i geològics que caldrà gestionar amb extrema precaució.
El que queda clar és que aquest episodi nefast ha deixat una petjada profunda a les Terres de l’Ebre i al Maestrat, tant pels terratrèmols que es van produir, com per la sensació d’impunitat de tot plegat. Aquests territoris han estat les víctimes d’un projecte imposat des de despatxos llunyans i executat amb una absoluta manca de transparència. Ara només queda assegurar-se que episodis com aquest no es tornin a repetir i que la ciutadania no hagi de pagar, una vegada més, pels errors d’uns pocs.
Per Més Ebre a Editorial
