EL KOEMAN EBRENC
Manolo Verdiell és d’Amposta i té 57 anys. No necessita moltes presentacions, principalment per a la gent vinculada al món del futbol del nostre territori. Un geni. Un privilegi de força i potència. Un prodigi. El seu xut era endimoniat, era una canonada, era imparable...
Un jugador amb carisma.
Per a mi, un dels jugadors que més m’ha impressionat. Pels valors que posava dins d’un camp: actitud, coratge i entrega. Era d’aquells que agraden a l’aficionat. La sang li bullia.
Per l’apreci i l’admiració que sempre l’he tingut, he volgut fer-li una entrevista. La tenia pendent. Es el Koeman ebrenc.
La trajectòria esportiva de Manolo fou dilatada. Va jugar en el juvenil de l’Amposta però s’ho va deixar “coses que passen i que ja estan més que oblidades”, recorda Verdiell. Llavors va fitxar a l’Aldeana, jugant amb el juvenil però passant al primer equip, amb Manolo Baila. Posteriorment, va anar al Jesús i Maria. I d’allí, a la Cava. En aquella època, “coincidint amb el servei militar, i a través de Pedro de Felipe, vaig anar a provar per l’Espanyol”, diu Manolo. Va anar cedit al Mallorca un any.
Amb l’Espanyol estava Irulegui d’entrenador. Els resultats no anaven bé i va arribar Vicente Miera. Manolo només jugava la Copa del Rei: “vaig jugar uns quants partits en aquesta competició, fins que ens va eliminar el Rayo Vallecano. La veritat és que estava animat i hi havia aficionats i periodistes que em comentaven que tindria l’ocasió de jugar a la lliga, el següent partit. Però tant Irulegui com Miera, amb la situació complicada, apostaven per posar els jugadors consolidats a Primera, posaven als ‘noms’ per cobrir-se i per si es baixava, que fos amb ells”. Diu la llegenda que Miera al.lucinava amb els llançaments de porteria de Verdiell. “La veritat és que em va ajudar a perfeccionar tècnicament i estava a sobre meu, però no volia arriscar posant un jugador jove, com era el meu cas i d’altres que estàvem allí”.
En sortir de l’Espanyol, Manolo va estar prop de l’Almeria i també del Saragossa, però res es va concretar. I va tornar a la Cava, a la Mingola, a la Tercera divisió. Això, abans d’anar al Reus amb Josep Juncosa com a tècnic, a la Segona B, i jugant amb Capó, Santi Juncosa, Masqué, Nogués...
El Tortosa va recuperar la Tercera divisió l’any 82. I Manolo va incorporar-se al club roig-i-blanc fins que durant la temporada 84/85 quan va decidir marxar per estar en desacord amb el president Angelats. Amb ell, també van fer-ho César i Rubiales. Tots tres van anar a reforçar el Jesús i Maria, ajudant-lo a assolir la permanència en aquell final de lliga.
Ginestar, lloc on Manolo va estar en diverses etapes, va ser el següent peatge, abans de tornar al Tortosa, amb Paco Llangostera, pujant de nou a Tercera divisió. Benicarló, amb Choco, va ser l’avantsala per jugar amb l’Amposta, altre cop, durant tres temporades. Sant Jaume, una experiència a la República Dominicana i Ginestar van ser les darreres places, jugant fins els 42 anys.
Va rebre un homenatge, l’any 93, a Amposta, amb gran convocatòria de jugadors. Tots van respondre a la cita, pel reconeixement a un jugador que va deixar emprenta.
Fou un jugador privilegiat per les condicions físiques. Però sempre s’ha dit que hagués pogut ser molt més gran si s’hagués cuidat. Si hagués tingut més ‘seny’. Un fet que ell discrepa: “jo em cuidava a la meua manera. Tenia tanta fortalesa que si un dissabte la nit dormia poc, igual per jugar al dia següent em trobava millor, fins i tot més que si descansava més hores. Dormir poc no vol dir que anava de copes. Aquí hi ha gent que es confon. No obstant, crec que es van fer moltes llegendes sobre tot això. Potser si a l’Espanyol m’haguessin donat una oportunitat que crec que mereixia, tot hagués estat diferent. I no es farien aquests comentaris. Ara ja no té més importància, però també en el futbol hi ha malintenció en ocasions, quan es parla de segons qui i no es vol que pugui crèixer”. Verdiell afegeix que “en qualsevol cas, ningú em podrà retreure que no ho donava tot dins el camp, em buidava cada partit”.
Manolo viu actualment a la seua localitat, a Amposta, i ajuda al bar de la seua filla, el Sandra’s, on es pot comprovar que no ha perdut el seu carisma.
Tot un personatge, Manolo Verdiell. Un jugador d’època.
A les fotos, amb el Tortosa, en un partit contra el Barça (amb Urruti), amb el Mallorca, amb l’Amposta i amb una formació de l’Espanyol, amb Molinos, Marañon, Paco Flores, Arabí, Duran, entre altres.
Comparteix aquesta noticia
