Alfara de Carles: s’inicien les obres de conservació i restauració de l’església parroquial de Sant Agustí

El proper dijous dia 7 de maig la Parròquia d’Alfara de Carles donarà el
tret de sortida a la primera fase d’obres de l’església parroquial de Sant
Agustí consistent en la restauració de les cobertes.
El passat dia 4 d’abril, a les 12.30 h, havia de tenir lloc la presentació del
projecte davant dels veïns de municipi i els mitjans de comunicació del
territori. Aquesta però es va haver de suspendre arran de l’estat d’alarma
decretat pel Govern de l’Estat amb motiu del covid-19. La presentació
havia d’anar a càrrec del Bisbe de Tortosa, Enrique Benavent Vidal; de
l’alcalde-president de l’Ajuntament d’Alfara de Carles, Jordi Forné Ribé;
del director dels Serveis Territorials de Cultura a les Terres de l’Ebre, Ferran
Bladé Pujol; del diputat de Cultura de la Diputació de Tarragona, Joan
Josep Garcia Rodríguez; de l’ecònom del Bisbat de Tortosa, mossèn Victor
Manuel Cardona Eixarch; del mossèn de la parròquia de Sant Agustí
d’Alfara de Carles, Miquel Gasulla Martí; de l’arquitecte, Carlos Vergés
Alonso, i de l’historiador, Ramon Gironès Blanch.
Quant a l’Església, a excepció feta de la torre-campanar, es basteix a la
segona meitat del segle XVIII i és d’estil barroc, més classicista a l’interior i
més tardà als elements estilístics de la portalada. Es tracta d’una planta
rectangular de 25 m d’allargada per 18 m d’amplada. A la cantonada
nord-est es situa una torre de defensa quadrada i molt massissa d’origen
medieval de 20,60 m d’alçada que es coronada per una espadanya per
a sengles campanes. Sense cimbori central, l’interior és el d’una típica
planta de saló o hallenkirchen formada per tres naus, amb tres crugies
laterals pels costats llargs i quatre pilars exempts, de clara filiació del
barroc aragonès. Als peus de l’edifici es troba un cor alt sobre arcs
rebaixats. La teulada és a dues aigües; tanmateix, a banda i banda de
l’absis, les dues sagristies a les cantonades nord-oest i sud-oest es
presenten amb menys altura. La portalada compta amb un frontispici
còncau-convex en el qual apareix la data de 1786, any en què
segurament es va acabar d’edificar el temple.
Quant a les patologies que afecten a dia d’avui l’església de Sant Agustí,
a banda d’altres de menor entitat, hi destaquen les següents:
 Les importants humitats, esquerdes i fissures que afecten els
paraments verticals.
 El mal estat de conservació del cel ras que corre el risc de
desprendre’s en qualsevol moment.
 La teulada de plaques de fibrociment, impròpia d’un edifici
d’aquestes característiques.
 El conjunt d’arcs i voltes que varen ser enderrocats durant el
transcurs del segle passat arran dels greus desperfectes soferts per
les humitats de les pluges.
La primera fase d’obres de conservació i restauració compren la retirada,
transport i gestió de les plaques de fibrociment de les cobertes; la retirada
dels cavalls metàl·lics i de les bigues de formigó pretesat de l’estructura
de sustentació de la coberta; la retirada del cel ras de canyís interior; la
reconstrucció de les cornises perimetrals desaparegudes segons els
vestigis encara existents; la recuperació de les diverses finestres laterals
existents de l’edifici a fi de donar llum al temple; la instal·lació de la nova
estructura de fusta a mode de joc de bastonets xinesos que ha de
generar un efecte visual de corbes i que ha de recordar les antigues
voltes desaparegudes, ja que la reconstrucció dels arcs i les voltes s’ha
descartat totalment pel seu elevat cost i també per la falta de mà d’obra
especialitzada; la cobrició amb sistema de coberta lleugera amb
plaques laminades, i el teulat amb teula àrab tradicional.
Les obres de la primera fase han estat adjudicades a l’empresa Obres
Tomàs Estrada, SL per la quantitat de 142.780,00€ (IVA inclòs) i pel que fa
la retirada de la coberta de fibrociment a Olegario Estrada per un import
de 7.993,26€ (IVA inclòs). El finançament correra a càrrec del Bisbat de
Tortosa, l’Ajuntament d’Alfara de Carles, la Diputació de Tarragona i el
Departament de Cultura.
Així mateix, no es pot deixar d’apuntar que ens trobem al davant d’un Bé
Cultural d’Interès Nacional (BCIN) pel que fa a la torre-campanar i quant
a l’església un Bé Cultural d’Interès Local (BCIL).
Per acabar, segons fons del Bisbat de Tortosa, ens trobem al davant del
temple parroquial que presenta pitjor estat de conservació de tota la
demarcació territorial de la Diòcesis de Tortosa.

Comparteix aquesta noticia

Fés el teu comentari