Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
AmpostaDeltebreFlixGandesaHorta de Sant JoanL' AldeaL' Ametlla de MarL' AmpollaTortosa
Les poblacions de les Terres de l’Ebre pertanyen a les zones de Tortosa i Reus i a aquestes eleccions hi ha concorregut 175 candidatures que la Junta Electoral va validar fa aproximadament un mes enrere. Els partits tradicionals, especialment Junts, ERC i el PSC són els que amb més força han obtingut suport a les principals poblacions. ERC s’ha presentat a 45 municipis i 3 entitats municipals descentralitzades; Junts s’ha posat a disposició del veïnat en 46 municipis i el PSC, per la seva banda, ha presentat 37 candidatures distribuïdes en 33 poblacions i 4 EMBs.
A més dels grans partits polítics, hi ha una sèrie de llistes que es van presentar sota unes sigles pròpies, com Movem Terres de l’Ebre o Ara Pacte Local, la marca de la coalició PDeCAT i Ara Catalunya.
També la CUP, Ciutadans, que va presentar una única llista per Tortosa, Valents i Vox.
La diada d’ahir va estar plena d’emoció continguda. Des de les primeres hores del matí i fins al tancament dels col·legis electorals a les 20h, la ciutadania va poder exercir el seu dret a vot per escollir els seus representants locals. La participació ha baixat en totes les comarques ebrenques, amb especial significació al Montsià, que ha passat del 49,9% de l’any 2019 al 37,6% d’aquesta ocasió. 12 punts menys que solen afectar els partits més grans. Justament en aquesta comarca, s’ha passat d’escollir 53 regidors a 47 en aquesta ocasió.
Pel que fa a la capital del Montsià, ERC és qui ha obtingut més suports, obtenint 47 regidors i regidores, corresponents als 9767 vots que la ciutadania a emès a favor d’aquest partit. Segueixen CM amb 34 regidors i el PSC amb 29. En aquesta comarca s’han presentat fins a 15 formacions polítiques, una menys que en els comicis anteriors.
El cens de la comarca és de 48.781 ciutadans i a les eleccions hi ha participat el 37,6% d’aquest nombre.
Amposta, l’actual alcalde Adam Tomàs revalida la seva majoria absoluta amb 11 regidors, malgrat que ha perdut 5 dels 16 regidors que havia obtingut al mandat passat i compartirà plenari amb 7 regidor de Junts CM i 3 de Som Amposta.
En el cas de la Ràpita, el PSC ha guanyat les eleccions amb 8 regidors, doblant el nombre de regidors que ha obtingut ERC, que en l’anterior mandat tenia l’alcaldia i que ara ha perdut 6 regidors. L’alcaldable del PSC, Javier (Xapo) Reverte, té tots els números per ser alcalde en aquesta ocasió.
A la Ribera d’Ebre el percentatge de participació a les urnes també ha baixat del 43.1% del 2019 al 38,7% d’ara. El cens incloïa 15.867 persones i han concorregut 10 candidatures d’entre les quals, per ordre, la més votada ha estat ERC, que amb 4024 vots ha obtingut 49 regidors i regidores. La segueix CM, que ha obtingut 3.354 suports que representen 43 regidors i en tercera posició i molt allunyat dels anteriors, hi ha el PSC, amb 1.152 vots i 9 regidors.
Tanmateix, a la capital de la comarca, Móra d’Ebre, la formació que ha guanyat ha sigut CM, amb 6 regidors, seguits per ERC, amb 3 regidors i el PSC ha quedat en una quarta posició amb només 1 representant.
Pel que fa a altres poblacions de la comarca de la Ribera d’Ebre, a Flix ha guanyat ERC-EDP-AM amb molta solvència, doblant el nombre de regidors del seu competidor més directe, CM, amb 3 regidors. Per tant, Francesc Barbero tornarà a ser l’alcalde de la seva població.
A la comarca del Baix Ebre, el cens de població és de 55.854 persones, que han pogut escollir entre 10 formacions polítiques d’entre les quals, ERC ha obtingut una majoria aclaparadora, amb 71 regidors escollits, enfront els 51 de CM i els 26 de MT-PSC-CP.
A Tortosa, l’actual alcaldessa Meritxell Roigé revalida la seva majoria i de fet, ha quedat molt a prop de la majoria absoluta, ja que ha aconseguit 10 regidors dels 21 que formen el plenari. En el cas de la capital de les Terres de l’Ebre, el PSC ha obtingut 7 regidors, ERC 3 i CUP-Amunt, 1.
La victòria també ha sigut aclaparadora per l’actual alcalde de Deltebre, Lluís Soler, que ha revalidat la seva majoria amb 12 regidors dels 17 que formen el plenari. ERC-AM ha obtingut 5 regidors.
Pel que fa a l’Aldea, CM ha aconseguit 6 regidors, davant els 4 d’ERC i el regidor que complementarà el plenari és 1 independent.
A l’Ametlla de Mar el resultat presenta un empat entre ERC i CM, amb 5 regidors per a cada formació, de manera que li tocarà al PSC, amb 2 regidors i EPC-MTE-C desfer l’empat amb pactes municipalistes.
En el cas de l’Ampolla, el resultat és molt clar, amb 6 regidors per a CM, 3 per a MLA-AM i 2 per AST-PSC-CP, que donen l’alcaldia amb molta comoditat a Francesc Arasa, revalidant el nou mandat.
Com a la resta de comarques ebrenques, la Terra Alta ha tingut menys participació per part de la ciutadania i ha passat del 30% a les eleccions passades al 26,9% a les actuals. El nombre de regidors escollits ha sigut de 26, com en el mandat anterior i el cens de votants de 8826.
En aquesta comarca l’opció CM és la que ha obtingut més suports: fins a 2.460 vots, que representen el 36.55% i que donen com a resultat 37 regidors.
A continuació i en segon lloc hi ha les llistes de TSM-AM, que han pogut escollir 26 regidors amb els 1697 vots que han emès i en tercera posició hi ha UPTA-CP amb 14 regidors a la comarca. Aquests resultats són força semblants als del mandat anterior i mantenen la mateixa tendència.
La capital de la comarca, Gandesa, s’ha repartit 11 regidors entre 4 partits entre els quals, CM ha obtingut 5 regidors, ERC 4, SXG-CP 1 i PP també 1. Per tant, Carles Luz podrà revalidar la seva alcaldia per quarta ocasió consecutiva.
Pel que fa a Horta de Sant Joan, els 9 regidors es reparteixen d’una forma ben ajustada entre MÉS-AM, que ha obtingut 5 regidors, i CM que n’ha obtingut 4.
El següent pas després de les eleccions és que entre els dies 2 i 5 de juny les Juntes Electorals de Zona celebraran l’escrutini per comprovar que els resultats són correctes i revalidar-los. Un cop feta aquesta operació i després d’atendre les reclamacions que s’hagin pogut presentar, s’emeten les resolucions corresponents i finalment, es proclamen els electes. Això passarà entre el 6 i el 14 de juny.
Els pactes i acords municipalistes es formaran en aquest període i pel que fa a la constitució definitiva dels ajuntaments, la Junta Electoral haurà d’haver publicat al BOE els resultats de les eleccions en un període de no més de 40 dies després de la proclamació dels electes, de tal manera que els ajuntaments en els que hi ha hagut recurs puguin constituir-se abans del 4 de juliol, que en qualsevol cas, seria la data màxima.
Font: Ministerio del Interior: https://resultados.locales2023.es/ca
