Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
La cerimònia d’entrega de les Creus de Sant Jordi 2023 va servir, també per fer una crida a l’esperança per superar la “fragilitat” de la democràcia amb l’ascens de les formacions d’extrema dreta a l’Estat.
L’encarregat de lliurar els guardons va ser el president de la Generalitat, Pere Aragonès, juntament amb membres del seu govern com la consellera de Cultura, Natàlia Garriga.
La Creu de Sant Jordi és un dels màxims reconeixements que atorga la Generalitat. Es va crear el 1981 amb la finalitat de distingir les persones naturals o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya en la defensa de la identitat o en el pla cívic i cultural.
L’elecció de les personalitats ha volgut respectar la paritat de gènere. A més, la selecció de persones guardonades també reflecteix la diversitat de camps en què treballen les persones i les entitats distingides amb les creus, així com la representació territorial.
Les Creus de Sant Jordi, en aquesta ocasió, van ser per al cineasta Agustí Villaronga –a títol pòstum-, el festival Sónar, el grup Sopa de Cabra, l'activista social Vicki Bernadet, el pintor i escultor Antoni Miró, l'actriu Julieta Serrano, l'activista i expresident d'Òmnium Cultural Jordi Cuixart, el músic Jaume Sisa, l'advocat i escriptor Antoni Gelonch, el pintor Joan-Pere Viladecans i també a l’escriptora i bibliotecària tortosina Maria Zoraida Burgos Matheu, i per al Casino d’Amposta, entre altres, fins a completar una llista de fins a una vintena de noms.
La destacable obra literària de Maria Zoraida Burgos Matheu li ha valgut la Creu de Sant Jordi, en ser una de les escriptores més importants de la generació tortosina de la postguerra. És una veu destacada de la poesia i la prosa infantil i juvenil de les Terres de l'Ebre. La seva obra poètica arrelada a la terra, intimista, amb una veu pròpia i de gran força lírica, se situa als seus inicis dins la poesia social de lluita contra la dictadura, però evoluciona amb el temps per preguntar-se i reflexionar sobre alguns dels grans temes que ens fan humans com el pas del temps, la bellesa, l'amor o la mort. Ha compaginat durant la seva vida professional l'escriptura amb el seu ofici de bibliotecària a Amposta, a Ulldecona i a la Biblioteca Popular de Tortosa.
Pel que fa a l’altre guardonat de les Terres de l’Ebre, el Casino d’Amposta, s’ha guardonat la seva important tasca com a motor de dinamització local, en ser una de les primeres entitats i ateneus de les Terres de l’Ebre. Es va fundar el 1871 amb el nom de Casino Ampostino, i des de la seva fundació fins a l’actualitat ha sigut seu d’un gran nombre d’entitats de caràcter cultural, Esportiu, administratiu i econòmic a Amposta. La seva historia està marcada per dos moments que assenyalen un abans i un després: des dels seus inicis fins a la Guerra Civil, i després, el seu retorn als anys quaranta fins als anys setanta. Actualment segueix sent un rellevant atractiu cultural i social per al territori, reinventant-se constantment per acostar-se amb vitalitat a nous públics i activitats.
La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, que ahir va obrir l’acte de lliurament de les Creus de Sant Jordi, va recordar que les persones i entitats premiades “són exemples” a qui cal admirar i escoltar per entendre els temps actuals. “Feu grans la nostra societat des de la generositat, el coneixement i el respecte”, ha celebrat.
Finalment, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va tancar l’entrega de premis amb un discurs on va reivindicar Catalunya com una “nació cívica que malda pels drets i les llibertats”. “Que avui més que mai vol defensar i compartir en català. Expressem de forma clara que tenim les portes obertes a tothom de qualsevol lloc del planeta que vulgui fer del país casa seva. La llengua i la cultura les volem compartir amb tothom, des del primer dia que participi en la societat”, ha expressat.
En aquest sentit, Aragonès va dir que el país seguirà “construint una terra de llibertat i que Catalunya és i serà terra de llibertat”. “Especialment en un moment com l’actual on veiem que arreu del planeta es qüestionen molts dels drets i les llibertats que hem assolit. Avui més que mai hem de defensar els drets individuals i col·lectius”, ha relatat. “Davant l’amenaça i la situació que viu el planeta i Catalunya, hem de seguir teixint ciutadania i nació compartida”, ha conclòs.
Aragonès ha afirmat que els premiats son “referents” en la vida col·lectiva catalana i ha volgut reconèixer aquelles persones i col·lectius que han ajudat a Catalunya a “ser qui és”. “És el dia per reconèixer la ciutadania que ha ens ha ajudat a ser qui som. Que Catalunya vulgui segui sent una terra de llibertats, en un país que batega”, ha dit el cap del Govern.
