Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
El malson mediambiental de Flix (Ribera d'Ebre) ha arribat al final i podran "passar pàgina en tots els sentits", com ha reivindicat l'alcalde, Francesc Barbero. Aquest dijous, Tragsa ha retirat les últimes palplanxes de les més de 2.000 que confinaven el sector de l'embassament contaminat per la indústria química. El municipi recupera una imatge gairebé oblidada i fins i tot desconeguda per als més petits: un pantà net i sense barreres. L'Ajuntament de Flix ja té sobre la taula un ambiciós projecte per convertir la zona en un "camp de regates", amb un moll d'accés "al riu de dalt", com li diuen els flixancos. També es treballa en la reobertura de la resclosa de la central hidroelèctrica i poder habilitar un nou tram de navegació a l'Ebre.
L'alcalde Francesc Barbero ha celebrat que Flix pugui, per fi, recuperar "la visió d'un riu de dalt completament lliure, sense els obstacles que es van construir per a la descontaminació". És "la culminació d'una lluita" de gairebé dues dècades de la qual "tenien ganes d'escapar definitivament". Aquell recinte confinat, que s'encarregava de "recordar un episodi nefast" per al municipi, ja és història i els flixancos deixaran de veure "barreres" al seu riu. "Ara més que mai, guanya tota la seva esplendor", ha reivindicat l'alcalde.
El Ministeri per a la Transició Ecològica va preveure enllestir l'obra abans de l'estiu, i tot i que s'ha allargat unes setmanes, el consistori ha anat preparant un projecte per recuperar l'espai. Juntament amb la Federació Catalana de Rem, el Club Nàutic de Flix i l'IDECE (Institut per al Desenvolupament de les Comarques Ebrenques), es vol crear un gran accés al pantà des de Flix, que no en té cap. El nou moll serà el pas previ per construir un camp de regates de banc mòbil. "Pensem que, a mitjà termini, pot suposar un revulsiu econòmic, esportiu, d'oci i de turisme a la zona, i que ens permetrà recuperar aquest espai fins ara tan oblidat", ha assegurat Barbero.
La proposta també inclou aconseguir la reobertura de la resclosa de la central hidroelèctrica que conflueix en aquest mateix espai, connectar els dos trams de l'Ebre a Flix i oferir un nou tram de navegació, de 15 quilòmetres. L'Ebre és poc conegut al seu pas pel municipi, però Flix no renuncia a formar part del canal navegable, que acaba al poble veí d'Ascó. "És un altre tema que haurem de plantejar més a llarg termini, que la nuclear deixi de ser un obstacle a la navegació s'haurà de superar en un moment o altre", ha reivindicat el batlle.
Mentre el complex químic de Flix busca les eines i les oportunitats per ressorgir i reindustrialitzar-se, al municipi tenen clar que la contaminació provocada per la fàbrica química no es pot repetir. L'alcalde Francesc Barbero ha recordat que "la legislació, sortosament, no és la mateixa que fa cent anys, o que fa cinquanta o quaranta", i que qualsevol activitat industrial a Flix, o on sigui, avui en dia està "molt més controlada". "La legislació és més estricta i com a qualsevol indret, tot el que sigui que s'acabi fent per aquest relleu industrial complirà amb les normatives, com no pot ser d'altra manera", ha afegit.
La ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, va visitar Flix al febrer per presenciar la retirada de la primera palplanxa del recinte confinat de l'embassament. Amb menys honors, menys mirades i més discretament, aquest dijous, els tècnics i operaris han retirat les últimes desenes d'aquestes peces d'acer, unes 2.000 de 18 metres cadascuna que encerclaven la zona més propera al complex químic.
En aquest espai es van detectar i retirar 73.322 metres cúbics de llots tòxics, segons les dades d'Acuamed, i hi ha calgut depurar prop de 3,3 milions de metres cúbics d'aigua - fins a tres vegades el volum del recinte descontaminat -.
Com va remarcar la ministra, l'aixecament del circuit de confinament ha sigut una "feina simbòlica i representativa" d'un llarg procés en què el municipi de Flix ha hagut de batallar per aconseguir restituir el seu embassament. Per aixecar les palplanxes ha calgut l'autorització de l'Audiència Nacional, que investiga el cas de corrupció 'Frontino', que va esquitxar Acuamed i el projecte de descontaminació del pantà de Flix.
La contaminació dels fangs es va descobrir el 2004. El 2015, quan ja s'havien extret menys de 700.000 metres cúbics de llots tòxics, l'adjudicatària de l'obra, es van donar les obres per acabades. Però faltaven encara per retirar uns 80.000 metres cúbics més i aquesta maniobra va inflar el cost real del projecte, que ja era d'uns 160 milions d'euros. El cas 'Frontino investiga si la mateixa empresa i exdirectius d'Acuamed se n'haurien beneficiat. El govern espanyol va haver d'aportar 46 milions d'euros addicionals per retirar els fangs contaminats pendents i els treballs es van allargar fins al 2019.
A final del 2020, l'empresa pública Tragsa, nova adjudicatària del desconfinament va començar a bombar aigua de la zona confinada amb la intenció d'enllestir el desmuntatge del recinte l'estiu del 2021, però calia el vistiplau del magistrat instructor de l'alt tribunal, que no va arribar fins al passat mes de novembre – tot i requerir i disposar d'informes favorables de la CHE, l'ACA i fins i tot el CSN i altres organismes científics que avalaven la descontaminació -.
El projecte de retirada de les palplanxes comptava amb un pressupost de 7 MEUR en els comptes generals d'enguany. La descontaminació del pantà Flix haurà costat més de 200 milions d'euros, i la xifra final dependrà de la resolució de la justícia respecte a la presumpta corrupció a Acuamed. És l'obra més important de reparació ambiental per retirar un focus de contaminació que s'ha fet al país.
Aquesta setmana Tragsa acaba el desconfinament, però han quedat dues palplanxes al mig de l'embassament que les grans grues no han pogut desancorar del fons de la llera. Operaris de treballs subaquàtics les alliberaran per retirar-les. "És l'últim detall que quedarà per poder passar aquesta pàgina", ha apuntat Barbero. Acuamed i Tragsa també marxaran de Flix. "La feina està acabada".
.jpg)
.jpg)