Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
Aquest dilluns, 23 d’octubre, s’ha constituït la Taula de l’Aigua de les Terres de l’Ebre, amb la finalitat d’aportar a la Taula Nacional de l’Aigua propostes de les Terres de l’Ebre, així com també traslladar els objectius i reflexions de la Taula Nacional de l’Aigua a escala territorial.
Encapçalada per la Delegació del Govern a les Terres de l’Ebre i el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, a la Taula de l’Aigua de les Terres de l’Ebre han estat convocats agents institucionals, socials i econòmics: Cambres de Comerç de Tortosa i Reus, Associació d’Empresaris de les Comarques de l’Ebre (AECE), PIMEC, les Comunitats de Regants de la Dreta de l’Ebre, l’Esquerra de l’Ebre, de la Terra Alta i del Xerta-Sénia, les organitzacions sindicals UGT, CCOO, USOC, Unió de Pagesos (UP) i JARC, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), el Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT), el Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre (COPATE), la Universitat Rovira i Virgili (URV), l’IRTA, l’Observatori de l’Ebre, l’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre (IDECE), l’Associació Nuclear Ascó Vandellòs (ANAV), la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) i SEO-Bird Life.
“L’episodi de sequera d’enguany no és un fet puntual, el canvi climàtic ens portarà a episodis recurrents i, per això, hem de treballar amb les polítiques que hem d’implementar en els pròxims anys i adaptar-nos a escenaris de menys aigua en el futur”, ha assegurat el director dels Serveis Territorials del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural a les Terres de l’Ebre, Jesús Gómez Fernàndez. “Hem demanat a cada entitat convocada que pugui fer aportacions des de la seua visió, amb un objectiu d’impulsar accions que ens permetin reduir els consums d’aigua un 25%”, ha avançat Gómez.
El director territorial ha remarcat l’especificitat de les Terres de l’Ebre, on els municipis del Perelló, l’Ametlla de Mar, l’Ampolla, Alcanar i la Ràpita es regeixen per les conques internes i la resta, per la conca de l’Ebre. “Les conques internes van relacionades en les determinacions que pren l’ACA, mentre la conca de l’Ebre segueix les directrius que marca la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, i moltes vegades són diferents, fins i tot els nivells de prealerta i alerta no coincideixen”, ha recordat Gómez, incidint en la voluntat “d’harmonitzar aquestes polítiques”.
Després d’aquesta primera sessió, n’hi ha dos més de previstes: una al primer trimestre del 2024, en què cada entitat ha d’aportar la seua diagnosi i aportacions, i l’altra serà al segon trimestre, per definir les conclusions que s’elevaran a la Taula Nacional de l’Aigua Taula Nacional de l’Aigua.
La Taula Nacional de l’Aigua es va crear aquest estiu i té com a objectiu esdevenir un espai de diàleg i concertació sobre les polítiques de l’aigua, en què hi són representats els diferents usos i agents implicats.
Els objectius de la Taula es focalitzaran en l’anàlisi de les dades i les possibles alternatives per avançar en la millora de l’estat dels ecosistemes hídrics, els cabals ambientals i la biodiversitat, garantir l’aigua per als diferents usos, i reduir el dèficit hídric i millorar la resiliència del país davant l’impacte del canvi climàtic.
La Taula Nacional de l’Aigua està integrada per una representació reduïda dels diferents agents implicats a fi que sigui àgil i operativa en el seu funcionament, per bé que es constitueixen taules sectorials específiques obertes a les entitats i associacions dels sectors implicats com ara els serveis d’abastament municipal d’aigua (Cicle urbà), agricultura, ramaderia, usos industrials, energia, turisme, usos lúdics, recerca i innovació medi ambient i biodiversitat.
