Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
Al conjunt de les comarques ebrenques, el 2023 només es van comptabilitzar disset parelles d'àliga cuabarrada que van aconseguir tirar endavant polls, amb una mitjana d'un ocell per cada niu. Les altres deu, tot i intentar-ho, no van tenir èxit. L'espècie ha anat mantenint el nombre de parelles en els últims anys, malgrat que la productivitat reproductiva continua sent menor a un poll per cada coble. Es tracta d'una situació que se suma a la resta de complicacions a les quals ha de fer front l'espècie, com són els accidents amb aerogeneradors o la caça furtiva. Per tot plegat, el cos d'Agents Rurals fa anys que duu a terme dispositius específics per garantir el futur d'aquest rapinyaire, especialment sensible a la presència humana.
L'època de reproducció d'aquests animals coincideix amb els mesos més freds de l'any, amb unes condicions meteorològiques que dificulten l'èxit de la descendència. La reproducció, covament i naixement dels animals té lloc entre l'hivern i l'inici de primavera, una època en què les temperatures són més baixes. "Entre quinze i vint minuts -en què els adults deixin de ser al niu- són suficients perquè la cria fracassi", ha explicat Miquel Àngel Garcia, cap de l'àrea regional dels Agents Rurals a les Terres de l'Ebre.
Precisament per evitar aquest escenari i propiciar un entorn segur per a la supervivència d'aquest tipus d'àliga, enguany s'han tornat a tancar sis camins al conjunt de les Terres de l'Ebre, on s'ha prohibit el pas de senderistes per garantir la tranquil·litat de les parelles que han intentat engendrar cries. Garcia fa un balanç positiu de la campanya de prevenció, si bé durant sis mesos s'han interposat vuit denúncies a senderistes i una desena més a escaladors i altres individus que no han respectat la senyalització i han accedit als espais restringits. En general, les infraccions poden comportar multes econòmiques i en alguns casos més greus, en què es pot demostrar la mort dels polls, fins i tot pot comportar un delicte penal, ja que es tracta d'una espècie en perill d'extinció.
Dues cries d'àliga cuabarrada a la Picossa
Un dels primers camins que es va decidir tancar l'accés va ser el que es troba a la Picossa, a Móra d'Ebre, on hi ha un entorn amb cingles, un espai idoni per a la nidificació de l'espècie. La mesura es va implementar ara fa sis anys i en fa tres que la parella instaurada a la zona ha estat capaç de criar un poll per temporada; excepcionalment, enguany n'ha engendrat dos. Pel que fa a la resta de parelles d'àligues cuabarrades instal·lades a les comarques ebrenques, encara es desconeix quantes han pogut tirar endavant els seus polls enguany, si bé les dades no varien en excés d'una campanya a una altra.
D'igual forma que en la resta de senders ebrencs que s'han tancat durant sis mesos, a la Picossa s'ha senyalitzat amb cartelleria i cintes la prohibició de pas a l'inici del camí. També es troben cartells informatius a l'ermita de sant Jeroni, pròxima a la zona, on s'indica la presència d'aquest animal protegit i les restriccions que això implica. D'altra banda, es proposarà a la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) l'eliminació d'aquest indret del llistat de 100 cims catalans, amb l'objectiu de reduir l'afluència de visitants durant l'època de reproducció de l'àliga.
Possible nova campanya dedicada a l'esparver cendrós
Després de valorar positivament la campanya de prevenció i vigilància en els sis senders d'accés restringit, des del cos de seguretat no tanquen la porta a aplicar aquesta mesura per protegir l'esparver cendrós, un ocell rapinyaire que fa nius a terra. Aquest tret els fa més sensibles al pas de senderistes o ciclistes, motiu pel qual s'està estudiant la possibilitat d'aplicar aquesta restricció a una zona concreta de Godall (Montsià) a partir de la pròxima temporada de cria
