Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
Fa cinc anys, membres d'entitats, estudiosos i veïns implicats en la recuperació de la Memòria Democràtica del territori van demanar al Consell Comarcal de la Terra Alta que aixequés un monument per recordar els 38 homes deportats procedents dels municipis de Batea, Arnes, Caseres, Corbera d'Ebre, Gandesa, la Fatarella, Horta de Sant Joan, Pinell de Brai, Vilalba dels Arcs, Prat de Comte i la Pobla de Massaluca. El monòlit s'ha instal·lat a l'antiga estació de tren de Prat de Comte per la seva "simbologia", ja que els deportats arribaven en tren als camps. "Tot i ser el poble més petit de la comarca, dels 38 deportats, 8 eren de Prat de Comte", ha assenyalat la consellera comarcal Montse Subirats.
Una de les impulsores d'aquest reconeixement és l'Antònia Serres. El germà de la seva àvia va ser un dels homes deportats. El seu familiar formava part de l'exèrcit república i va travessar la frontera l'any 1939. Després de passar pels camps de concentració francesos, com el d'Argelers, va treballar construint trinxeres durant la Segona Guerra Mundial. Finalment, els nazis el van empresonar i va morir al camp de Gusen. "És necessari l'homenatge perquè està oblidat i també pel que està passant a Espanya i Europa amb els moviments d'ultradreta, agafant cada vegada més protagonisme", ha asseverat Serres.
L'avi de la Carme Fos, l'Antonio Laosa, també va morir l'any 1941 al camp de Gusen. La Carme ha explicat que la seva família va fugir de Prat de Comte el 1938, en plena Guerra Civil, per "por". "El meu avi i els seus dos cunyats, els van capturar a la batalla Dunkerque i els van matar al 41, les dones van quedar viudes i l'únic germà que es va quedar el van matar els nacionals l'endemà de la seva entrada", ha relatat Fos. Ella ha assegurat que la família va passar "totes classes de penúries" i que l'exili i la deportació sempre va ser un tema tabú. "Per a nosaltres, era un acte molt important aquest reconeixement", ha expressat.
Dels 38 deportats només sis van sobreviure a l'horror dels camps dels nazis. Un d'ells va ser Edmon Gimeno, qui va ser alliberat a Bergen-Belsen el 15 d'abril de 1945. La seva neboda, Montserrat Puchol, ha dit que el seu tiet sempre explicava com va viure als tres camps de concentració on va estar i que en va escriure llibres. "Em va explicar que dins dels trens les mares s'adormien i els hi queien els fills, i els trepitjaven, es morien i no els podien ni recollir; a més, els van posar a fer menjar pels gossos, que menjaven la mar de bé, i a ells els donaven la sopa de raves", ha detallat. L'home va morir amb 90 anys. "Va jurar amb un company que si sobrevivien als camps, sempre ho dirien contents i alegres i que no plorarien mai", ha recordat.
Reconeixement a les víctimes i als seus familiars
El president de l'AMICAL de Mauthausen, Joan Calvo, ha assegurat que els homenatges a les víctimes del feixisme i nazismes són cada cop "més necessaris". "Han passat pràcticament 80 anys de l'alliberament dels camps, però amb la situació que viu Europa, i més avui amb les eleccions a França i l'auge de l'extrema dreta i del discurs d'odi, és imprescindible recordar els lluitadors antifeixistes, perquè els primers lluitadors antifeixistes van ser els republicans espanyols a la guerra d'Espanya", ha manifestat. "A l'exili, van lluitar contra Hitler, se'ls ha de reconèixer la seva lluita i els valors democràtics pels quals van lluitar", ha afegit.
Calvo també ha defensat que s'ha de reconèixer el patiment de les seves famílies, que diu, són les "grans oblidades". "També van ser víctimes, han de ser reconfortades i reconegudes, i que vegin que tot el seu sacrifici i patiment tenen el reconeixement social", ha expressat. Per això, considera que és "molt important" que les institucions democràtiques posin en "pràctica polítiques de memòria" que reconeguin les víctimes i a les seves famílies.
Monument que evoca les vides "truncades"
Segons han explicat des de l'ens comarcal, la construcció del nou monòlit ha anat a càrrec de dos artistes locals: Francesc Xavier Solé, de Vilalba dels Arcs, i Jordi Lluch, d'Arnes. El monument està format per un mapa trencat de la comarca, fet amb pedra de la zona, on es veuen dotze petjades esculpides que representen els municipis de la Terra Alta.
Tal com ha indicat la consellera Subirats es vol "evocar" la vida "truncada" de totes aquestes persones que, a conseqüència de la guerra, van deixar casa seva i van haver d'emprendre el camí de l'exili. A més, ha subratllat que els passos esculpits a la pedra arriben a una reixa de ferro, que representen els "murs i l'horror" dels camps nazis, que es va transformant en coloms, símbol de l'esperança, la pau i la llibertat.
L'homenatge ha comptat amb diversos parlaments d'autoritats del territori i familiars dels deportats i amb la interpretació de diverses peces de música clàssica, El Cant dels Ocells, L'estaca o el Bella Ciao. Finalment, s'han llegit tots els noms dels 38 deportats i els assistents han fet una ofrena floral, dipositant cada un d'ells un clavell vermell al monument.
