Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
.jpg)
El festival Deltebre Dansa arriba a la seva 19a edició amb moltes novetats, que van des de l’estrena d’una nova carpa, la col·laboració i sinèrgia amb un altre esdeveniment importantíssim com és Eufònic. També noms de primera línia i el desig de posar en valor la dansa contemporània com a actiu cultural de primer ordre. Roberto Oliván és el director de Deltebre Dansa i explica tots els detalls del festival 2024 en aquesta entrevista en exclusiva per al Diari Més Ebre.
Roberto, Deltebre Dansa és un festival molt consolidat i amb molt de renom a nivell nacional i internacional. Com s’afronta la nova edició?
Aquesta és la 19a edició ja és un festival de nivell internacional força reconegut per la quantitat de ballarins professionals, pre-professionals i pel professorat que fa que els espectacles tinguin un alt nivell. Estem posant més accent en els tallers i la part no professional, dedicada a persones que ja fa força temps que venen. El seu nivell ja és superior del d’iniciació perquè coneixen molt bé les arts escèniques i per tant, hem pensat que era hora de donar-los més una importància. Llavors hem ampliat cursos, per exemple amb danses africanes com una forma de conèixer la dansa des d’una vessant tradicional, físicament potent i intensa, però també és una manera que vegin què passa quan venen espectacles que s’estan fent a la carpa de circ.
Dintre de les arts escèniques, pot ser que la dansa sigui la germaneta petita?
Absolutament. De fet aquest és el motiu pel qual em vaig animar a fundar aquest festival, precisament perquè soc de Terres de l’Ebre i la dansa no estava normalitzada, no era coneguda, i patia l’estigma d’una sèrie de prejudicis estranys. Llavors, el meu objectiu era que aquest pensament havia de desaparèixer fent que la gent tingués accés directe a un bon nivell de dansa contemporània. Això va lligat al fet que fa uns anys vam obrir l’Obrador Espai de Creació, que està ubicat a l’entrada de Deltebre. Amb tot això, la dansa no només està present a les Terres de l’Ebre durant les dues setmanes de Deltebre Dansa, sinó que tot l’any hi ha residències artístiques de gent que fa el seu procés creatiu i que comparteix amb el públic. Això fa créixer l’interès i també el criteri.
Deltebre Dansa s’allarga una sèrie de dates, enguany del 8 al 21 de juliol, però després, la seva acció s’allarga tot l’any?.
Sí, perquè l’Obrador és una extensió a petita escala del festival. Durant tot l’any la continuïtat està assegurada. Això està congregant una família de creadors i seguidors de les arts escèniques molt interessant, amb molts diàlegs entre l’artista que està fent la residència i el públic. A la zona de formació tenim 150-200 ballarins i ballarines que venen de 40 o 50 nacionalitats diferents. La dansa segueix sent la germaneta petita de les arts escèniques, però si mirem l’evolució des festival des del principi fins ara, la dansa s’ha integrat una mica més a la vida cultural a les Terres de l’Ebre.
Quines novetats podrem veure aquests any a Deltebre Dansa?
D’entrada, tots els espectacles que es programen són molt especials, cadascun a la seva manera. Aquest any farem una cosa única, que consisteix en una interacció, amb el festival Eufònic, aprofitant que ells van decidir fer un canvi de dates, que ara coincideixen amb les de Deltebre Dansa. Aquest cop farem un creuament i vam decidir, que podríem fer un espectacle conjunt. Es farà dissabte 13 de juliol, serà inèdit, passarà en aquell moment i ja mai més. Eufònic aporta la part d’audiovisuals, música electrònica creada per a l’esdeveniment i també tecnologia visual; Deltebre Dansa aportem dos ballarins d’altíssim nivell que faran aquell creuament com a improvisació. Això serà quelcom únic que passarà aquest any.
Per dates com aquest 13 de juliol, per exemple, les entrades deuen volar...
Exacte, les entrades solen volar per a l’obertura, que és el dia 8 de juliol i també per a la nit de circ que serà el dia 11 de juliol. La nit de circ és una nit de cabaret, molt amena i divertida que encanta al públic i llavors la carpa s’omple rapidíssimament.
Quina previsió d’espectadors teniu?
A l’interior de la carpa fins ara hi cabien unes 900 persones, però ara estem canviant de carpa i a la carpa nova comptem amb unes 800 places. Segueix sent molta gent. El festival sol omplir cada nit amb aquesta multitud de persones. Curiosament, la gent s’ha acostumat a que al principi de l’espectacle el públic faci una festa: canten, ballen, fan l’onada, i quan comença l’espectacle cadascú s’asseu al seu lloc i segueix l’espectacle com si es tractés d’una obra de teatre. Però és quelcom molt curiós, la barreja entre les arts escèniques i aquesta part lúdica de viure una festa.
Com a iniciativa és curiosa, sí, però la música i la dansa van íntimament lligades, i més encara en el tipus d’espectacle que oferiu, on no hi ha tutús...
Sí la dansa contemporània té aquest punt d’abstracta, interna i conceptual, però de la forma com està contextualitzat aquí a Deltebre, a prop de la natura, donant-li aquest punt lúdic tot respectant sempre la part essencial del concepte de dansa contemporània. Però això no priva del desig de passar-ho bé tot gaudint de dansa contemporània i circ contemporani. De veritat penso que s’ha fet una comunió molt especial en aquest esdeveniment.
Deltebre és un municipi molt actiu a nivell cultural, però el festival posa la població en el centre del mapa de la cultura ebrenca. El llistó està molt alt, no?
Podria afirmar, perquè recordo els inicis quan vam posar en marxa la iniciativa del Festival, fa 19 anys enrere, que Deltebre no era així d’activa ni de prop. Jo vaig viure el canvi de Deltebre per ser el que és ara: un municipi súper viu, connectat i obert. Jo crec que l’impuls que li ha donat el festival és clau per a tot aquest canvi que està vivint. Comprovar que no és només la gent local qui està donant valor a aquesta activitat, sinó també la gent que ve de fora, em fa pensar que està bé el que estem fent. Part d’aquest canvi mereix el reconeixement i crec que d’alguna manera hi hem contribuït fent quelcom positiu.
Passa que de vegades, quan es parla de dansa, el públic s’arronsa i es fa enrere i això no és bo per a ningú, ni per al públic ni per a qui es dedica a la dansa, sobretot contemporània, com és el vostre cas. Com es resol això?
Sobretot continuar fent la crida a tothom per perdre la por a la dansa. Ja es coneix molt, però encara hi ha gent que ha de donar el pas i atrevir-se a viure-la com ho fem nosaltres. Per tant, vull convidar tothom a provar-ho. A més, penso que la combinació entre el que estem fent a l’Obrador és vital per, quan sigui el moment del festival, que tothom comprengui el sacrifici i el pensament que hi ha al darrera. Fa molt de goig veure que dins la carpa hi ha gent d’altíssim nivell, de primeríssima línia de la dansa contemporània, asseguts al costat de l’arrossaire que està treballant els terrenys, perquè en sortir estan comentant i parlant. Aquest tipus de vincles, gairebé impossibles en altres circumstàncies, em fan molt de goig.
