Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
Els motors d’Eufònic, el festival d’arts sonores, visuals i digital-performatives de les Terres de l’Ebre, estan en marxa.
De fet, no s’apaguen en cap moment de l’any, perquè presentar una proposta com Eufònic vol, com a mínim, un any sencer de feina. Aquesta és la seva tretzena edició i arriba amb moltes novetats. En parla el seu director, Vicent Fibla, en aquesta entrevista en exclusiva per al Diari Més Ebre.
Aquest és el primer any que Eufònic no pot comptar amb la Ràpita. Està superada aquesta circumstància?
Sí. Això serveix per innovar i pensar en propostes noves. Estem en canvi continu, en constant evolució. Aquest any comptem amb 12 pobles, més de 80 artistes i 35 escenaris. Però no és una qüestió quantitativa. Tot i així, sí que és cert que fa falta un espai principal on situar a la gent perquè les persones que venen de fora han de saber a on han d’anar. Per tant, Amposta, com a porta del delta, és el lloc més lògic.
El fet que Eufònic estigui tan descentralitzat és un avantatge o un inconvenient?
Un avantatge, tot i que ens complica l’organització. Estem parlant de 12 pobles i 2 pedanies, però sobretot, de 35 espais. A efectes de producció, de muntatge, de gent, Eufònic és molt complex. Per exemple, quan pensem en programar una actuació en un mirador, cal plantejar-se com portar tot el material que cal a aquell mirador. Ara bé, tot està pensat d’una forma orgànica, de la mateixa forma com ens movem. Així, dissabte i diumenge al matí hi ha activitats als Ullals de Baltasar, al Bosc de Ribera, i després a l’embarcador de Balada. És una manera natural de moure’s. I diumenge igual: al passeig de l’Illa de Buda, al mirador de Migjorn i a Poblenou del Delta. Tot i així, aquest any, una de les novetats és que hem previst un autobús que anirà fent tot el recorregut de les actuacions. Està pensat perquè tothom tingui facilitat per moure’s i la possibilitat de no perdre’s res. Pensem que és una idea molt sostenible i un deure nostre prestar aquest servei.
Sobretot divendres 12 i dissabte 13 de juliol hi ha moltes propostes que es faran a Amposta...
Sí, així és, però no només a Amposta, perquè Eufònic ha crescut. Això és perquè han anat coincidint una sèrie de fets, com l’activitat amb Francesc Torres que farem a Gandesa. Francesc Torres és l’artista català viu que sap més sobre la Guerra Civil Espanyola i la Batalla de l’Ebre. L’acompanyarà Riccardo Massari, compositor i expert en músiques per a piano autòmata, qui recrearà una música de Conlon Nancarrow, un combatent de la Brigada Lincolm que va lluitar a la Batalla de l’Ebre. Pensem que activitats així ens toquen molt de prop i parlen de nosaltres. En el programa n’hi ha moltes més.
Eufònic té la capacitat de fondre’s molt amb el paisatge, ja que tot l’entorn de l’Ebre ofereix la possibilitat de trobar racons interessants on programar activitats...
Sí, i de fet, Eufònic està creat des de Terres de l’Ebre i pensat des del territori i per al territori, d’una manera molt “d’aquí baix”. Està bé funcionar d’aquesta manera i pensar les propostes que passen al paisatge o es creen a partir del paisatge, com la instal·lació de l’artista asturiana Alba Matilla, que ha estat 15 dies en residència a Balada i ha creat una mena de vídeojoc creat a partir de les imatges que ha anat enregistrant al delta, amb unes fotos impressionant.
Per tant, s’equivoca qui pensa que Eufònic és un festival més, només amb música?
Eufònic té 10 instal·lacions artístiques en les que es parla de moltes coses, com és el cas de Blanca Regina, que fa una acció de realitat augmentada a partir de la sirena de la Cambra Arrossera, que és la última sirena que queda en marxa, catalogada com a patrimoni i que a la primavera es va tancar durant uns dies perquè un veí va posar una denúncia. Aquestes activitats estan dins el programa al mateix nivell que, per exemple, l’actuació musical de Verde Prato, només per esmentar-ne una. Són propostes, les accions, les converses, les instal·lacions, els concerts, que han de coexistir. Eufònic és tot això.
Quines són les principals novetats que presenta Eufònic aquest any?
Eufònic està estructurat en dos caps de setmana. El primer es porta Eufònic Terra a l’acció en camps d’oliveres on passen coses curioses. El segon cap de setmana el protagonitza la part més musical a Amposta, i les activitats al delta, amb menús musicals que inclouen altres activitats. Evidentment la part musical, 12 i 13 de juliol, és importantíssima. Només a Amposta hi ha 26 artistes en dues tardes. El Casino acollirà propostes transgeneracionals. Hi ha una artista que acaba de sortir, la Marisol Eichborn, que té 20 anys, i dos artistes que passen dels 60 anys. Això també ha de poder coexistir en un mateix espai i temps. Després hi ha les actuacions musicals de la Lira, i les audiovisuals al Casal. Novi_sad + Ryoichi Kurokawa és una peça impressionant, molt experimental, però que s’ha de veure en un espai, amb una pantalla. I les nits al Castell, que estan més centrades en l’experiència en directe partint del tecno-pop i el pop-punk electrònic. Odalie és una artista francesa, que porta una proposta espectacular amb instruments analògics també. Musicalment, Amposta, durant aquelles dues tardes, serà el centre del festival.
Eufònic ja no és només Eufònic, sinó que també ha establert sinèrgies molt interessants amb altres festivals, com Deltebre Dansa, per exemple. Què en pots explicar?
A Balada presentarem la coproducció que farem entre Poesia i + del Maresme, FiraTàrrega i Eufònic, tres festivals totalment diferents, el que indica que podem ser diferents i fer coses junts. Amb Deltebre Dansa creem un espectacle nou, dissabte 13, ajuntant els interessos de tots dos, amb la part visual de Yannick Jaquet & Thomas Vaquié, en una actuació d’improvisació que passarà a la carpa. També col·laborem amb Mestralia de Campredó, amb la proposta de Mapasonor i les actuacions de Mar Pujol i DJ Goofellah. Divendres també hi ha una actuació a la Mostra de Jazz Tortosa; també jornades musicals a l’ermita de la Pietat, diumenge dia 7. Tenim una actuació a Manifesta 15 de Barcelona, que és la biennal d’art europea que serà el setembre-octubre, i la performance de Rosa Tharrats i Gabriel Ventura al Bosc de Ribera. I el divendres hi haurà el sopar concert al restaurant Les Moles d’Ulldecona, que té una estrella Michelín, amb Aida Oset, actriu i músic, amb un menú pensat a partir de l’oli. Totes aquestes col·laboracions enriqueixen. Eufònic no és només una proposta lúdica i exhibitiva, sinó que vol propiciar la formació, el debat i la conscienciació de les coses. Totes aquestes interrelacions són importants. Som nosaltres i la relació amb el nostre entorn.
Amb tantes propostes, quina recomanació fas al públic?
Un festival com aquest és deixar-se portar i guiar. No espero que ningú sàpiga qui és Edwin van der Heide, ni Eneritz Tejada. Per tant, la recomanació és deixar-se portar per la intuïció. Si l’actuació agrada, meravellós, i si no, sempre hi ha alguna altra activitat al programa. Qualsevol festival funciona així i aquesta és la dinàmica que ha de ser. Sinó, aniríem a valors segurs amb actuacions concretes i seríem una altra cosa. Cal deixar-se portar per allò que inspira.
