Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
Des del dia 18 de juny, Adam Tomàs és el delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, substituint Albert Salvadó, qui va deixar el càrrec per ocupar el seu escó de diputat al Parlament de Catalunya després de les eleccions del mes de maig.
Per tant, Adam Tomàs ha liderat la Delegació del Govern, continuant els projectes engegats al llarg de la legislatura que s’acaba. En parla en aquesta entrevista en exclusiva per al Diari Més Ebre.
Delegat, en quin punt estan els projectes de llarg recorregut iniciats al llarg de la legislatura, per tal que el proper delegat o delegada els pugui continuar en la mateixa línia?
L’acord que ERC ha tancat amb el PSC contempla pel territori els projectes més importants, que o bé s’estan redactant, estan licitats, o a punt d’execució.
Els enumerem?
Els més importants considerem que són l’ampliació de l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa, la creació del nou hospital, la protecció del Delta, el 2+1 de la C-12, l’ampliació del polígon Catalunya Sud, el ramal ferroviari... són projectes troncals per a les Terres de l’Ebre. Sobre l’estratègia Delta, la setmana passada presentàvem l’adjudicació del projecte per part de la Generalitat, marcant l’estratègia de com protegir-lo. Pel que fa tant a l’ampliació com al futur hospital, estan damunt la taula i acordats. L’ampliació del Polígon Catalunya Sud ja està a la Comissió d’Urbanisme i també s’està treballant en el ramal ferroviari. L’objectiu és potenciar el territori i estic convençut que tots aquests projectes, així com els Fons Nuclears, seguiran endavant.
I en la mateixa línia? Perquè sovint partits diferents tenen maneres diferents d’enfocar el mateix projecte...
La majoria de partits compartim, en essència, el mateix model de territori, perquè les necessitats del territori són compartides per tothom. I serà un èxit compartit que tots aquests projectes siguin realitat.
L’estiu és el moment més delicat per a les masses forestals i a més, venim d’una sequera molt severa. Què es fa des de la Delegació del Govern pensant en l’entorn natural?
Treballem els plans de protecció de les masses forestals i de prevenció de risc d’incendi. Fa pocs dies vam aplicar el Pla Alfa 4 tancant els massissos de Tivissa, Llaveria i Cardó, perquè vam assumir que hi havia un risc important d’incendi. Per altra banda, també protegim el nostre recurs, l’aigua, davant de certes voluntats que volen agafar recursos d’altres llocs sense pensar que aquí també són necessaris. Tot el desplegament del reg, procurar dotar d’aigua Xerta, la Sénia, la Terra Alta. Practiquem un model de territori de desenvolupament sostenible davant el canvi climàtic. En aquest aspecte, estem treballant per tancar un acord amb l’empresa tractora Kronospan, dedicada a la fusta reciclada. Volem fer una gestió sostenible de la massa forestal i per tant, estem negociant amb Kronospan perquè contribueixi en aquesta operació, creant llocs de treball i riquesa econòmica, mentre fa una gestió més eficient de les masses forestals que tenim.
L’altre gran tema és la protecció del delta. L’acord amb el govern de l’Estat seguirà progressant en la mateixa línia?
Estic convençut que sí, perquè la consellera Teresa Jordà va aconseguir asseure l’Estat espanyol i la Generalitat de Catalunya, i ara també s’ha incorporat una taula de consens, per parlar de com afrontar la protecció del delta. És un tema polièdric amb múltiples cares, però hi ha un acord comú bàsic. Al final, aquesta taula on s’asseuen les administracions i els membres de la taula de consens, ha permès centrar-nos en allò que ens uneix pel que fa a la protecció del delta. Vam anar als Països Baixos per conèixer un model holandès i es va redactar l’estratègia delta vinculada a això. S’ha fet la caracterització de les arenes de davant del delta per saber quantes tones de sorra necessitem i si en tenim prou per recuperar bona part del litoral, sobretot a la Punta del Fangar. La Generalitat té previst invertir 115 milions d’euros fins el 2030 i l’Estat està alineat en alguns aspectes. Així que cal avançar i aplicar el que sí compartim.
Les Terres de l’Ebre tenen una oportunitat molt important, que són els Fons de Transició Nuclear (FTN), que han d’arribar en els propers 10 anys. Com ho valores?
Només ho puc valorar positiviament, perquè arribaran més de 80 MEUR cada any. Això són gairebé 1000 MEUR per al territori. A finals de 2023 es van liquidar els primer 83 milions. A la primera convocatòria dels Fons s’han presentat molts projectes, sobretot vinculats al sector primari. Hem de continuar treballant perquè això sigui així cada any. Són molts recursos 1000 MEUR! És quelcom que no hem vist mai abans a les TTEE. La primera convocatòria es va fer per als ajuntaments, perquè fessin el paper de repartidors de recursos, tot i que aquest no és l’esperit. L’ADN dels FTN és crear teixit econòmic i llocs de treball. Hem sigut capaços d’ajuntar el sector empresarial, primari i indústria, patronals, la URV i el sector del coneixement, i les expectatives són bones. Els FTN acaben de néixer, però penso que seran una pota més d’aquest moment dolç que estem vivint a les TTEE.
Parlem de cultura i tradicions. Fins a quin punt depèn de la Delegació del Govern que les festes amb bous es celebrin d’una forma normal, però d’acord amb la llei?
Les autoritzacions dels espectacles taurins depenen de Presidència i s’autoritzen des de cada Delegació. En aquest sentit penso que hem de ser capaços de complir la llei. Tothom té la seva sensibilitat i jo sóc molt respectuós, però hi ha una llei que ens permet fer aquestes activitats i ens diu com les hem de fer. El sector taurí ha sigut capaç d’entendre que això és bàsic per la pervivència de les festes amb bous. És un tema sensible i respon a una voluntat majoritària a les Terres de l’Ebre. Per tant, mentre hi hagi una llei que ho permeti, aquesta es compleixi, i hi hagi una voluntat majoritària de fer bous, es continuaran fent. Des de la Delegació fem la nostra feina i s’autoritzen els bous dins el marc legal.
Una mica més amunt ho has comentat delegat, però t’ho pregunto directament: a les Terres de l’Ebre s’està vivint un moment dolç?
Crec fermament que sí, i en diferents aspectes. Per exemple, aquestes setmana hem sabut que les Terres de l’Ebre continuem amb creixement demogràfic. Qui més està estirant són les dues grans ciutats, Tortosa i Amposta, però no deixa de ser una bona notícia després d’anys de regressió. Jo crec que tot el que s’ha anat treballant, implantacions empresarials, l’ampliació de l’oferta d’estudis, la millora en les infraestructures, la connectivitat, són factors que fan que el territori torni a eclosionar, però no com va fer-ho fa anys, amb un creixement vinculat al sector de la construcció que va caure com un suflé. La meva percepció és que el creixement actual està molt diversificat i es fa de forma molt pautada. Crec s’està creant quelcom estructural. Per tant, penso que hi ha unes expectatives de futur molt potents, i hem de ser capaços de compaginar-les amb allò que som. És a dir, apostem molt pel turisme, però hem de vincular-lo a la Reserva de la Biosfera, que és la marca que ens identifica: paisatge, territori, gastronomia, enologia... Hem de ser capaços de seguir creixent amb aquesta capacitat i racionalitzar-ho tot.
