Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
El 80% de les barraques tradicionals que es conserven al delta de l'Ebre van ser construïdes entre finals de l'última dècada del segle passat i els primers anys dels 2000, però des de llavors, l'edificació d'aquest tipus d'espais va patir una davallada. Un fet que l'associació Sediments i el Col·legi d'Arquitectura Tècnica de les Terres de l'Ebre apunten que es deu a la implantació de la llei d'urbanisme de 2002, a més del pas del temps i la desaparició d'aquests espais per causes climatològiques, ja que majoritàriament estaven fetes de fang i fusta. Amb la voluntat de revertir aquesta situació, han impulsat una recerca per donar a conèixer aquest patrimoni ebrenc.
L'ús de borró, canya, fusta o fang és una constant que es repeteix al llarg de les barraques tradicionals i que ara, es reivindica per les seves capacitats d'aïllament tèrmic. El projecte 'Barraques 2100' busca promoure la construcció de barraques amb aquests elements més sostenibles i de proximitat, en una iniciativa que es marca com a objectiu arribar a les 2100 edificacions al conjunt del delta de l'Ebre. Una fita marcada també a llarg termini, amb l'any 2100 a l'horitzó. "Pensem que les barraques són una construcció de futur", ha asseverat a l'ACN Josep Juan Segarra, un dels coordinadors del projecte i membre de l'associació Sediments, qui defensa no només la recuperació d'aquestes barraques, sinó la implementació de coneixements i tecnologia actual vinculada a l'autosuficiència energètica en aquestes construccions.
De forma puntual, l'associació Sediments organitza tallers dirigits al públic interessat a posar en pràctica els mètodes originals d'aquest tipus de construcció, a més de participar en esdeveniments culturals de les Terres de l'Ebre, com la fira Orígens de la Ràpita, la fira de les fibres vegetals a Mas de Barberans o la festa del Mercat d'Amposta. L'últim dels tallers impartits per l'entitat ha permès a una desena de persones a aplicar els coneixements en la confecció d'una coberta senzilla en una finca a Poblenou. Una iniciativa que ha permès practicar a en Pau Macià, veí d'Amposta, qui espera poder utilitzar aquesta tècnica en un futur porxo de casa seva. Aquesta fal·lera li ve del seu avi, qui ja havia construït barraques tradicionals, però reconeix que hi ha hagut una generació a qui li ha deixat d'interessar aquest patrimoni ebrenc. "Hi ha una generació, la que ja va perdre la barraca, que ho veu com una cosa que no és factible. Penso que és important recuperar-ho per tornar a unir a la gent", ha afirmat.
D'altra banda, Segarra ha assenyalat que la possibilitat de tornar a construir barraques amb elements sostenibles fomenta l'accés a l'habitatge al jovent amb opcions autosuficients energèticament. Segons els seus càlculs, aixecar des de zero una edificació d'aquestes característiques d'uns 40 o 50 metres quadrats podria tenir un cost que oscil·laria els 20.000 euros. "Si no tenim l'oportunitat de pagar una empresa que ens construeixi tota una casa, potser podem a poc a poc construir-nos una petita barraca. Aquí és on topem amb la normativa urbanística; hi ha uns límits que són comprensibles en certa manera, però potser els joves d'aquí que no tenen l'opció a pagar una casa o un lloguer massa alt, que puguin fer-se una barraca per viure amb aquestes condicions de sostenibilitat penso que seria molt interessant", ha apuntat.
En la mateixa línia, el projecte 'Barraques 2100', l'entitat i el col·legi ha redactat el projecte de construcció d'una "barraca innovadora", que inclou la instal·lació de plaques fotovoltaiques al porxo. Fer-la realitat, segons Segarra, suposaria un cost d'uns 150.000 euros i podria optar a ajudes relacionades amb la promoció de l'autosuficiència energètica. Així, ja s'han fet reunions amb administracions locals per presentar-los la proposta, de la qual han recollit bones sensacions.
