Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
Aquests dies ha plogut a Alcanar. L’alcalde diu que l’aigua ha fet mal perquè, com ja sabem, en aquest país no sap ploure.
Ara bé, amb pluja i amb els danys materials que hagi pogut causar, les Festes Quinquennals que els canareus i les canareves estan esperant des de fa cinc anys estan a punt d’arrencar. Les darreres es van celebrar l’any 2019, al caire de la pandèmia, i per tant, aquestes són les més desitjades que es recorden. I si la Mare de Déu del Remei ho permet, la celebració anirà molt bé. De les Festes Quinquennals d’Alcanar en parla el seu alcalde, Joan Roig, en aquesta entrevista en exclusiva per al Diari Més Ebre.
Alcalde, quina és la història que hi ha al darrera de les Quinquennals, en el seu origen?
De forma molt resumida, l'origen el trobem l'octubre de l'any 1939. Després d'aquells enfrontaments tan dolorosos, d'aquella època tan fosca de la nostra història, emmarcada per la Guerra Civil, la imatge de la Mare de Déu del Remei havia estat destruïda. Aquell any, el municipi va rebre la nova imatge de la Mare de Déu del Remei, i en un plebiscit espontani dels ciutadans i les autoritats congregades, es va proposar que, a partir de llavors, cada cinc anys es fessin les Festes Quinquennals en honor a la patrona d'Alcanar. Així, aquestes festes que es mouen per la devoció i la tradició, també recorden la importància de l'agermanament del nostre poble al voltant de la figura de l'ermita i de la Mare de Déu del Remei. Aquest és l'origen de les Quinquennals, que han anat adquirint un caire artístic cada cop més pronunciat.
Alcanar viurà les seves Festes Quinquennals de l’1 al 14 d’octubre, però la prèvia va ser el mes de març. Com és això?
Sí, al mes de març vam presentar la pregonera, la periodista Noemí Polls Fabregat, en un acte que anticipava les Festes Quinquennals de l’octubre. En aquest acte també fèiem un repàs al que signifiquen les Quinquennals per als canareus, canareves, casencs i casenques, el que és l’essència de les Quinquennals, sobretot basada en l’agermanament, en el retrobament de les persones que viuen a Alcanar, i moltes persones que viuen a fora, però que retornen al nostre municipi durant la festivitat.
El culte a la Mare de Déu del Remei forma part de l’ADN dels canareus i canareves?
Així és. Les Quinquennals tenen dues vessants. Per una banda hi ha la part artística desplegada de forma exemplar per part dels veïns i veïnes. I dic exemplar perquè són feines artesanals que costa molts mesos fer-les, i que després es desdibuixen en pocs segons al pas de la Mare de Déu del Remei. I després està la part de la devoció, que és molt personal. Algunes persones la viuen en base a l’herència emocional dels avis i dels pares; altres d’una forma més introspectiva, i altres la vinculen només a les festes. Però en tot cas, no podem oblidar que l’origen de les festes és la devoció que tenim a la nostra ermita i a la Mare de Déu del Remei.
La festa de la Mare de Déu del Remei és al mes d’agost, però les quinquennals es celebren per la tardor...
A Alcanar la festa en honor a la Mare de Déu del Remei es celebra a l'octubre. Aquesta és una de les devocions marianes més esteses, però al nostre poble es viu d'una forma especial. La celebrem en forma de novena, però a més, treballem de valent per elaborar l'ornamentació que acompanya el pas de les processons. Aquest és un moment de recolliment personal inexplicable, incomparable. S'ha de veure en directe, s'ha de sentir. Realment, són unes festes molt llargues, però al final, quan s'acaben, tenim la sensació de quedar-nos amb ganes de més. I toca esperar les següents, al cap de cinc anys. Sembla molt, però el cert és que passen ràpid. Ara mateix estem a punt d'entrar a les Festes Quinquennals del 2024. Sembla increïble! És com si les del 2019 s'haguessin celebrat fa poc. Encara tenim els records ben presents, sobretot de les persones que ja no hi són.
A banda de l’àmbit religiós també hi ha una part festiva, lúdica, cultural, quines novetats té el programa de les Quinquennals 2024?
Enguany hem volgut teixir un programa de festes que també eleva una part simbòlica important, perquè Alcanar és terra de cruïlla, al bell mig entre el País Valencià i Catalunya, enmig dels Països Catalans. Per tant, hem volgut que actuïn grups de renom que agraden a totes les edats, d’una banda i l’altra del Sénia. Així, tenim La Fúmiga i el Botifarra de la part valenciana, i als Figa Flawas i a Quico el Célio de la part catalana, de les Terres de l’Ebre, i per tant. Hem volgut dibuixar aquest nexe d’unió entre els dos territoris a través del que hem anomenat QAfest, amb aquestes actuacions importants, que són els caps de cartell.
Les Quinquennals són com una gran festa major, però de molts dies, i a la tardor...
Hem tingut clar que les Festes Quinquennals han de ser transversals en l'àmbit programàtic perquè tothom hi tingui cabuda, atenent a la seva edat o els seus gustos musicals. Si desgranem el programa de festes tindrem teatre, espectacles infantils, balls per a joves, un show de malabarismes i de circ que es diu 'The Talent', els concerts dels grups més punters del moment. També hi ha tarda de ball per a la gent gran, dedicada als nostre jubilats i jubilades. És un programa molt transversal i volem que tothom se'l faci seu. Es tracta que el poble participi de les festes, així com els visitants. A més, hem mirat de fer que els preus de les entrades siguin accessibles a tothom, atenent les possibilitats pressupostàries del municipi. L'objectiu és que hi hagi molta gent que vingui a gaudir dels concerts i els espectacles, es quedi al municipi, que gaudeixi de l'art, del nostre patrimoni i també de la part religiosa. Al final, aquesta connexió acabarà generant unes Festes Quinquennals que recordarem sempre. N'estic convençut!.
Més enllà de l’acció organitzativa de l’Ajuntament, la participació del veïnat és molt important perquè les Quinquennals siguin un èxit?
Efectivament. Sense ells i elles no hi hauria festes, perquè qui mou tot el programa i estimula l’Ajuntament a fer tot això són les ganes, la il·lusió i devoció dels canareus i les canareves. Són els veïns i veïnes qui construeixen els altars, qui despleguen les catifes, que fan les ornamentacions. Les entitats que participen del programa són qui nodreixen la festa i fan que sigui grossa. Si només participés l’administració aquestes festes no serien, ni de bon tros, ni tan importants ni tan lluïdes.
