Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
L'increment de despeses i la distància són inconvenients que evitaria una "gran indústria" territorial en xarxa.
La Mostra Internacional de Cinema de Conflicte i Pau, Front, ha portat a debat com gestionar que les Terres de l'Ebre puguin ser "el nou plató de Catalunya" i que això permeti crear una gran indústria cinematogràfica al territori. La idea d'una Film Office Terres de l'Ebre evitaria que les grans produccions que fa anys que es fixen en el territori vinguin amb equips formats des de les grans àrees metropolitanes, com ha passat amb 'Los Destellos', que la directora Pilar Palomero acaba de presentar al festival de Sant Sebastià, gravada a Horta de Sant Joan (Terra Alta), o la sèrie de ficció 'Delta' coproduïda per TV3 i À Punt.
Xell Roig, responsable de la Film Office de Tarragona, ha detallat que un dels principals inconvenients que transmeten les productores que es desplacen al territori a fer rodatges és l'increment de les despeses que els suposa, justament perquè mouen tot l'equip des de Barcelona o València o altres grans capitals. Amb una indústria cinematogràfica al territori, es podria treballar en xarxa i evitar els costos que ara cal sumar si se surt a rodar al territori. També molts sectors se'n veurien beneficiats, com el terciari o l'activitat industrial.
Oportunitats per als creadors ebrencs
El director de cinema de Móra d'Ebre, Josep Solé Blasi, ha reivindicat que les Terres de l'Ebre i els territoris rurals també han d'aparcar "complexos d'autoestima". Solé acaba de rodar 'Saurí', íntegrament a la seva comarca, la Ribera d'Ebre, amb l'actor tortosí Pere Ponce com a protagonista. Per al director, una Film Office ebrenca és "molt necessària" per oferir "totes les facilitats a produccions de tota mena vinguin a rodar" al territori.
"Tenim un entorn molt ric, paisatgístic, històric i en tot, hi ha entitats que t'ajuden, i falta una mica més de teixit professional", ha assenyalat. Solé Blasi fins i tot aposta per la creació d'una escola de cinema o almenys d'una xarxa per ampliar les "possibilitats" i sobretot retenir talent. "Que la gent jove ja no hagi de marxar, que qui s'hi vol dedicar, pugui trobar el seu espai aquí. Si fem les coses bé, cada vegada anirà més i li veig un futur prometedor", ha dit. "Almenys, que no pensin, ja d'entrada, que han d'anar fora a buscar-se la vida en aquest sector, que és el que ha passat sempre una mica", ha afegit.
La codirectora de Front, Elisenda Trilla, ha detallat que la Mostra de Cinema de Conflicte i Pau ha agafat el relleu d'una experiència pilot per ajudar els professionals de les comarques del sud de Catalunya, que estan "lluny dels grans centres de producció". "Som molta gent al món audiovisual i no ens coneixem prou", ha dit. Trilla ha reivindicat que la creació "d'un lobby" millorarà la manera de "fer front a certes necessitats", crear "llaços" i compartir projectes. "És un primer pas per continuar", ha remarcat.
Deu dies amb el millor cinema de memòria
La Mostra Internacional de Conflicte i Pau va donar el tret de sortida aquest dijous al vespre a deu dies de projeccions i taules de pensaments amb audiovisuals que "ofereixen una perspectiva humana i actualitzada de conflictes locals i globals". El documental basc 'Indarkeriaren oi(h)artzunak [Que se sàpiga]' va donar l'arrancada amb gran èxit. El film explica la història familiar de Tamara Muruetagoienam, que cerca "veritat i justícia", més de quaranta anys després que ETA segrestés la seva família i l'Estat assassinés sota tortures al seu pare. La pel·lícula acaba de passar pel Festival de Cinema de Sant Sebastià.
"Som mostra de cinema de conflicte, però sempre intentem anar més enllà del reportatge periodístic, a vegades molt televisiu, busquem que tingui molts elements cinematogràfics i – amb el film basc - ho vam aconseguir", ha remarcat la codirectora de Front. El programa inclou tretze pel·lícules documentals, tres ficcions i quatre curtmetratges, que es podran veure fins al 5 d'octubre als OCINE de Roquetes. Els films serviran per abordar temes com la memòria democràtica, la revolució russa, la guerra freda, la violència d'estat o les migracions.
Front ha apostat per unificar les projeccions en un sol espai en aquesta cinquena edició. "S'aglutina tot per posar-ho més fàcil al públic, que tingui un espai referent", ha apuntat Trilla. El festival va començar amb projeccions itinerants pels espais de memòria de la Batalla de l'Ebre, però requeria una logística "realment esgotadora per l'equip" i costava "crear fidelitat amb el públic". "Roquetes ens dona això, una qualitat cinematogràfica de projecció que ens interessa i és important i espai fix i referent", ha defensat la codirectora.
