Les Terres de l’Ebre són molt riques en jornades gastronòmiques que es van celebrant al llarg de l’any i amb diferents productes típicament ebrencs com a protagonistes.
Així, la galera, l’ostra, el musclo, la tonyina roja, el peix de llotja i de bassa, la cirera, la carxofa, i naturalment l’arròs, són productes estrella de primera qualitat i molt apreciats per això. Ara, Roquetes dona un pas més i presenta Gastrocaça, una jornada de divulgació pensada per posar en valor la carn de caça com a ingredient principal d’alguns plats a les cartes dels restauradors. Jordi Allepuz, regidor de Gestió Ambiental de l’Ajuntament de Roquetes, explica què és Gastrocaça i quina finalitat persegueix en aquesta entrevista en exclusiva per al Diari Més Ebre.
És la primera vegada que es fa un esdeveniment d’aquest tipus, Gastrocaça, a Roquetes. Com afronteu aquesta jornada?
Doncs amb molta il·lusió. Cal considerar que Roquetes, geogràficament està molt ben ubicada perquè part del terme el tenim al Parc Natural dels Ports i tenim a tocar el Parc Natural del Delta. Dos parcs naturals al voltant dels quals hi ha molta caça. Si considerem que a Roquetes tenim dues associacions de caçadors molt actives, la Societat de Caçadors “La Perdiz Roquetense” i l’Associació de Caçadors Locals de Roquetes, i també disposem d’una sala d’especejament, vam pensar que era una bona idea apostar per un esdeveniment com Gastrocaça, en el qual mostrarem el valor que té la carn de caça com a producte gastronòmic.
És difícil comercialitzar la carn de caça?
Ho és, sí. I sovint hi ha més carn de caça disponible que sortides comercials per a ella, tot i l’existència de grans comercialitzadores. Però no és aquesta la idea. Nosaltres volem que la gent del territori valori la carn de caça, que la pugui trobar a les cartes dels restaurants del territori, sobretot a Roquetes. Al final, volem que caçadors i restauradors tinguin un plus afegit per la seva activitat, i que uns i altres sàpiguen què fer amb la carn que es porta a la sala d’especejament. Per tant, busquem que els caçadors tinguin contacte amb uns restauradors que els comprin la carn directament. I si a més tenim gent de casa que a nivell particular també poden comprar-la, doncs millor que millor. Per tant Gastrocaça és una exhibició culinària perquè tothom vegi les possibilitats que té aquest tipus de carn i de producte.
Pot ser que la carn de caça, de totes les possibilitats gastronòmiques, sigui la menys popular?
Pot ser. No és el mateix cuinar un conill criat en una granja que una llebre del camp o del bosc. Ni el seu sabor. El tractament és diferent perquè la carn salvatge necessita una altra cocció, una altra maduració, una presentació diferent. També volem donar visibilitat a la tasca dels caçadors, perquè hi ha molta gent que veu malament la cacera quan, en canvi, són els caçadors qui gestionen la part rural del territori, posant aigua als animals, empenyent-los cap a altres llocs perquè no causin molèsties. Aquesta gestió ambiental abans feien els pagesos, però ara la fan els caçadors, i això cal posar-ho en valor i explicar-ho.
Com està organitzat el Gastrocaça que es celebrarà demà dissabte?
L’esdeveniment començarà a les 10 del matí al Casal de la Ravaleta amb la benvinguda a la jornada per part de l’alcalde de Roquetes, Ivan Garcia. Comptarem amb la presència d’un representant del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat, i un altre de la Federació Catalana de Caça. La jornada consistirà en la demostració que faran quatre cuiners, un showcooking en directe, que també es podrà seguir per streaming al canal YouTube de la Federació, el canal YouTube i l’Instagram de l’Ajuntament de Roquetes i el Youtube de Gastroevents, que és l’empresa que ens està ajudant perquè tot això surti bé. Entre les 10 del matí i la 1 del migdia, els cuiners faran la seva demostració, un cada hora. L’acte estarà obert al públic de forma presencial, i també es podrà gaudir pels diferents canals.
El públic podrà tastar les elaboracions?
En aquesta ocasió no, perquè es tracta del primer any que celebrem Gastrocaça i no hem vist viable la logística que cal per fer un tast popular. Preferim fer una tasca de visibilització perquè els restaurants de la zona comprovin que poden apostar per la carn de caça. Si això funciona, i amb el temps veiem que els restauradors han inclòs llebre, porc senglar, perdiu o tord a les seves cartes, aleshores entendrem que Gastrocaça comença a donar fruits. Aquest és l’inici dels beneficis que busquem: que a la restauració hi hagi un plat o dos, amb carn de caça del territori, de quilòmetre zero.
Qui són els quatre restauradors que participen en el showcooking de Gastrocaça, demà a Roquetes?
Doncs comptem amb quatre cuiners de primer nivell: el xef de Villa Retiro de Xerta, Fran López; el xef Rafel Múria del restaurant Quatre Molins de Cornudella de Montsant; la xef Eli Farrero d’El Ventador de Barruera, i el xef Albert Boronat, del restaurant Ambassade de Llívia. Són xefs reconeguts d’arreu del país, que tenen un llarg bagatge, i que pel seu saber fer, han estat distingits amb una Estrella Michelin. Estem segurs que faran una demostració espectacular amb la carn de caça.
La primera presentació de Gastrocaça va ser a l’Espai Boqueria del Mercat de la Boqueria de Barcelona. Com va anar?
Va tenir molt bona acollida. Vam comptar amb l’expresident de la Federació Catalana de Caça, i com que era un esdeveniment que havíem cuinat amb ell, vam considerar oportú fer la presentació a Barcelona, en un lloc tan referent com la Boqueria. Amb la presentació vam fer una mini-exhibició a càrrec de Rafael Múria, i allí es van crear bones sinèrgies, també a nivell institucional i polític.
Acostumem a tenir associada la gastronomia de les Terres de l’Ebre amb el peix, el marisc, l’arròs, en forma de jornades temàtiques. Per tant, que Roquetes arrisqui amb promoció de la carn de caça és una innovació. Però al mateix temps, no és, també, un tema delicat?
Ho és sempre que parlem de caça, perquè no tothom veu l’acció de caçar amb bons ulls. De moment tots els comentaris que rebem sobre aquesta jornada són positius, però veurem si n’hi ha de negatius i com els encaixem per millorar el que calgui. És cert que la forma com es sacrifica l’animal per convertir-lo amb carn de caça és molt diferent, perquè estem acostumats al control dels escorxadors. Però al final, amb la caça, també cal entendre que s’està fent una gestió ambiental necessària. El final, el que pretenem és que els restauradors siguin valents, que no tinguin por de crear plats amb carn de caça i posar-los a les seves cartes, perquè és un producte que pot funcionar perfectament bé i, a més, pot ser un tret turístic més a afegir als que ja tenim a les Terres de l’Ebre.