Accés usuaris
E-mail
Contrasenya
A causa de les particularitats de les Terres de l’Ebre, aquestes comarques cada dia s’enfronten a reptes molt diversos que es tracten des del territori i també des dels despatxos.
El nou delegat de la Generalitat a les Terres de l’Ebre, Joan Castor Gonell, amb una dilatada experiència en la política local a l’Ajuntament de Sant Jaume d’Enveja i a la Diputació de Tarragona, explica en què consisteixen aquests desafiaments, i com es projecten les comarques ebrenques amb el nou govern Illa, en aquesta entrevista en exclusiva per al Diari Més Ebre.
Delegat, la teva primera acció ha sigut reunir-te amb alcaldes i alcaldesses. Com han anat aquestes reunions?
Considero que aquestes reunions eren necessàries per copsar el sentir del territori. També he tingut reunions amb representants dels sectors econòmic i social. La valoració que en faig és molt positiva perquè, a banda de conèixer les preocupacions més individuals i particulars de cadascú, m’han permès identificar les inquietuds del territori, amb temes que es van repetint d’acord amb la necessitat i la visió dels alcaldes i alcaldesses. Això vol dir que són temes de territori i se’ls ha de donar prioritat. Estem parlant de temes com la connexió de la fibra òptica, l’habitatge, serveis d’atenció a la ciutadania o comunicacions.
Un tema candent és la suspensió de la circulació habitual dels trens i tot el que comporta. Vas demanar paciència, però gairebé dues setmanes després, com està funcionant el servei alternatiu?
Hem passat molt de temps reivindicant la millora ferroviària, tant a nivell d’infraestructura com dels trens per mercaderies i passatgers. Aquesta millora s’està produint i és una inversió importantíssima. No voldria caure en l’error de fer que les dificultats desmereixin el treball importantíssim s’està fent. És cert que van sortint aspectes a corregir i a millorar, i aquesta és la voluntat del Govern, d’acord amb Renfe i Adif. Tot plegat està funcionant raonablement bé, i encara s’està treballant per aplicar millores.
Es recuperarà el servei Avant, i a un preu raonable?
Des del territori s’han fet propostes en aquest sentit i la resposta és que ara el problema està en el moviment d’horaris perquè aquest tren pugui sortir abans, per arribar a Barcelona i als llocs de treball a temps. Tot depèn de la disponibilitat de via. Per això demanava una mica de paciència aquests mesos fins que acabin les obres i poder tenir més freqüències. El compromís és que després de les obres s’hauran de prendre decisions i recuperar el compromís de l’anterior Govern pel que fa a la creació de l’ATM i la integració tarifària. Jo crec que aquestes propostes i les millores que es puguin fer han de néixer de l’ATM. Per això cal dotar aquesta entitat, perquè pugui funcionar correctament.
Pot ser que aquestes obres i el que comporten acabi sent una oportunitat per canviar el funcionament ferroviari de les Terres de l’Ebre?
És clar, l’esforç està aquí. Si es tracta de l’Avant, no ha de ser una solució temporal sinó un servei permanent i consolidat, perquè en tots els trajectes Barcelona-València i València-Barcelona, les Terres de l’Ebre comencen a l’estació d’Ulldecona. Per tant haurem de començar a tenir en compte les diferents estacions del territori, el servei que necessita la ciutadania, i començar el plantejament des de l’ATM, pensant en les necessitats de la ciutadania.
Fa unes setmanes, l’anterior delegat del Govern, Adam Tomàs, comentava en la seva entrevista al Diari Més Ebre que les Terres de l’Ebre estan passant per un moment dolç. Comparteixes aquesta apreciació?
Així és. I encara aniria una mica més enllà. Estem en un moment dolç i de canvis. El sector productiu i empresarial transmet una valoració molt positiva de l’estabilitat que ofereix el Govern. Els empresaris, en el moment d’invertir i d’emprendre noves línies de negoci, volen estabilitat i agilitat en els tràmits. El compromís del president de la Generalitat va en la línia de simplificar les tramitacions i llicències; i per l’altra, que Catalunya sigui un motor econòmic. I si ho és Catalunya, també les Terres de l’Ebre. Això vol dir moltes coses, per exemple, millores en infraestructures, entre altres temes. Estem en un moment dolç perquè tenim els Fons Europeus, la voluntat del Govern de no pensar només en grans empreses que puguin fer grans inversions, sinó que les pimes i els autònoms poden generar llocs de treball i aportar molt en aquest creixement.
Els Fons Nuclears arribaran quan i com toca?
Així és. Aquests Fons Nuclears són una oportunitat d’acció. El secretari d’empresa manifestava que al 2025 serà el moment de redactar unes convocatòries fetes des de les Terres de l’Ebre, i això és importantíssim. A més, a la proposta de pressupostos pel 2025 hi ha els 85 MEUR que suposen els Fons Nuclears, i això per al territori és fonamental. Llavors, sí, penso que estem vivint un moment d’oportunitats i de canvis per part de l’empressariat, l’administració i la ciutadania. Hem d’assumir que a les Terres de l’Ebre tenim moltes ganes de treballar, amb idees, projectes, gent vàlida i talent. Ha arribat el moment de reconèixer que a les Terres de l’Ebre s’hi viu bé. Tenim una identitat singular que cal posar en valor, que ens diferencia de la resta del país, i a nivell de finançament és un bon moment en tots els sentits.
De la legislatura passada s’hereten projectes importants com l’ampliació de l’Hospital Verge de la Cinta, la protecció del delta, l’ampliació del Polígon Sud, el raval ferroviari... Però a banda, quins més estan previstos?
Jo no parlaria de projectes concrets encara, però ho podria resumiria en el que el president de la Generalitat diu des de fa dies, que cal centrar-nos en una bona gestió dels serveis públics millorant els serveis a la ciutadania. Per tant, vindran projectes en aquest sentit. Si Catalunya ha de ser un motor econòmic li cal el combustible per funcionar, que és divers: infraestructures, vies de comunicació, connexió digital a tots els municipis, moltes coses que han d’anar d’acord amb aquest creixement econòmic, com la lluita contra el despoblament i la necessitat d’habitatge. El president de la Generalitat ha anunciat un pla de xoc pel tema de l’habitatge, amb la construcció de 50.000 habitatges en l’horitzó 2030, i una inversió de 4.400 MEUR. Des de la delegació ens estem posant en contacte amb els ajuntaments per veure de quin sòl urbà disposen per fer realitat aquesta inversió del Govern com més aviat millor.
Quan parlem d’economia també ho hem de fer d’altres aspectes com la sostenibilitat, per exemple?
Sí, d’economia circular, temes ambientals, l’evidència que hem de ser molt curosos amb el manteniment de l’entorn natural de les Terres de l’Ebre, on hi ha una producció agrícola, pesquera, aqüícola i un gran interès per part de totes les entitats que les desenvolupen i que formen part d’aquest motor econòmic. També hem de potenciar la marca Reserva de la Biosfera. Hi ha moltes actuacions a fer en tots els àmbits, i totes van encaminades al creixement econòmic. I a més, hem d’anar de la mà del sector privat, empresarial, productiu, la comunitat educativa, la universitat, l’administració local, la ciutadania i la Generalitat. Les coses importants es fan entre tots i tothom ha d’aportar el seu granet de sorra.
.jpg)
.jpg)
