La rampa de peixos de l'assut de Xerta i Tivenys (Baix Ebre) posa punt final a les accions previstes al Life MigratoEbre, que ha liderat l'IDECE des del 2014. El projecte ha treballat per restaurar la connectivitat ecològica del tram final del riu Ebre adaptant els obstacles actuals, els assuts. D'aquesta manera es permet la migració dels peixos que ascendeixen al riu a reproduir-se i es busca "augmentar per més de deu vegades la disponibilitat d'hàbitats de fresa per a l'esturió, la saboga i la llamprea o l'anguila".
La infraestructura, que també es va fer a Ascó, s'ha construït amb pedres de grans dimensions, té una llargada de 236 metres i una amplada de 8 metres útils i un pendent de 2,7%. La rampa de Xerta és la més gran de Catalunya. També s'han col·locat unes comportes a l'inici, que permeten regular el pas de l'aigua a la part més alta de l'assut, en cas que fes falta.
Seguiment en directe
Una petita instal·lació fotovoltaica alimenta dues càmeres subaquàtiques, connectades en línia, que ofereixen imatges a temps real dels moviments que s'hi produeixen. A més del seguiment del comportament que tinguin els peixos migradors a través de la infraestructura, està previst que, en uns mesos, es puguin emetre imatges obertes al públic, com s'havia fet amb els exemplars d'esturions de l'IRTA.
De fet, les càmeres complementen els sensors que s'han instal·lat a diferents punts del riu Ebre per fer seguiment els cinquanta exemplars d'esturions que es van alliberar al riu, el desembre de l'any passat. "Ens permetrà veure una radiografia dels comportaments vitals de diferents espècies al riu Ebre", ha apuntat Pujol. La rampa de peixos "conviurà" sense problemes amb la central hidroelèctrica que opera a l'assut i l'antic molí, que l'Ajuntament de Xerta vol evitar que s'ensorri i que compta amb un projecte de consolidació finançat per l'IDECE.