Sediments declara en la instrucció contra Endesa per la gestió dels pantans de l'Ebre i reclama citar més experts

La querella per la gestió dels sediments que Endesa fa als embassaments del tram final de l'Ebre continua en fase d'instrucció a Falset. Paral·lelament, l'Associació Sediments va ratificar al febrer als jutjats d'Amposta la denúncia per risc catastròfic per l'acumulació de llots als desguassos de les comportes dels pantans i ara, l'entitat sospita que els dos procediments s'haurien unificat.

No se'ls ha notificat oficialment, però se'n fa menció en la documentació que poden consultar com a part del procés. En concret, les diligències en marxa per la jutge de Falset analitzen presumptes delictes sobre els recursos naturals i el medi ambient, i contra la seguretat col·lectiva per risc catastròfic, per les conseqüències perjudicials per al Delta de l'Ebre que es deriven de la gestió dels sediments retinguts a l'embassament de Riba-roja d'Ebre.

El portaveu Josep Juan Segarra assenyala que "no ho veuen malament". "No s'avançarà per separat", però es tindrà en compte la gestió de les preses i l'entitat aconseguirà "la transparència" sobre la situació dels embassaments "que no han aconseguit fins ara. Sediments confia que la instrucció posi llum a si existeixen informes sobre l'estat de les preses, sobre quin és l'estat real d'aquestes infraestructures o si "si els desguassos de fons estan col·lapsats o no", entre d'altres.

De fet, els Mossos d'Esquadra han requerit a la magistrada que redacti els manaments judicials corresponents perquè la CHE (Confederació Hidrogràfica de l'Ebre) i Endesa entregui tota la documentació de la concessió de les preses i de la seva gestió i funcionament, com també dels plans d'emergència vigents i de la darrera dècada.

Seguiment del procés

Sediments valora "molt positivament" que els processos judicials avancin, però han demanat ajuda al Fons de Defensa Ambiental – Depana per saber "si el procediment avança com tocaria". Confien que podran demostrar l'impacte ambiental generat sobre l'espai natural protegit, perquè és un àmbit regulat, però recelen de la falta de normatives sobre "l'obligatorietat" de gestionar els sediments dels pantans i de com fer-ho. "Això és un problema polític que els polítics no aborden", ha recordat el representant de Sediments.

Juan Segarra insisteix que la via judicial és la manera "de pressionar" davant la inacció política, però no tenen garanties del recorregut que poden tenir les seves denúncies. "Cal una norma que obligui a establir condicionants ambientals a la gestió de les preses, per reduir l'impacte que l'activitat genera", ha reclamat el portaveu de Sediments.

Ara bé, l'entitat també exigeix que després cal complir amb la normativa i no passar-la per alt com fa Endesa amb requisits com la concessió del 25% de l'energia produïda a les preses. "Com no es poden d'acord amb el preu de cost al qual haurien d'entregar a l'Estat aquesta energia, no entreguen res. És una aberració", ha denunciat.

Contenciós administratiu pel pantà de Flix

Sediments també està acabant de formular la demanda del recurs contenciós administratiu per la caducitat i extinció de la concessió de la presa i la central hidroelèctrica de Flix (Ribera d'Ebre). La demanda la ultima l'advocat especialista Jaime Doreste i el termini per presentar-la acaba el 20 de novembre. Al setembre, el Tribunal Superior de Justícia (TSJ) d'Aragó va resoldre a favor de continuar tramitant el contenciós al setembre, després de la petició de demanda de Sediments, i la sala de la secció segona del contenciós administratiu del TSJ aragonès ja ha traslladat l'expedient.

La Comissaria d'Aigües de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) va rebutjar, a principi d'any, la sol·licitud d'extinció concessional després de complir els 75 anys d'explotació i el cas es resoldrà a Saragossa.